ICONOGRAFIA DE LA COBLA: ESCULTURES

August 21, 2018, 2:51 am

≫ Next: ICONOGRAFIA DE LA COBLA: ALTRES SUPORTS

≪ Previous: ICONOGRAFIA DE LA COBLA: PINTURES

NOTA PRÈVIA (escric això el dia 8 de Maig de 2015):

Les circumstàncies personals fan que posi a la venda la casa on visc, en una petita urbanització al mig del bosc, a 10 km d'Amer o La Cellera de Ter (comarca de La Selva), anant cap el Pantà de Susqueda; si algú hi està interessat o coneix algú que ho pogués estar, en aquest enllaç trobarà la descripció, forma de contacte, fotos i tota mena de detalls (la muntanyeta que es veu darrere la tercera foto forma part del terreny de la finca, uns 2000 m2)

COORDINADES GEOGRÀFIQUES :

41º 59’ 4.81” N

02º 33’ 5.71” E

COORDINADES GPS:

Latitud: 41.984669

Longitud: 2.551585

Gràcies per la teva atenció, i ara sí, et convido a gaudir del meu treball:

ICONOGRAFIA: Estudi descriptiu de monuments figurats, estàtues, pintures, medalles, etc., en allò que concerneix l'objecte representat i la manera de representar-lo.

Aquest és l'objecte de la present entrada, on exposo una sèrie d'ESCULTURES que tenen com a subjecte principal la Cobla. En algunes hi veurem aquesta com a protagonista, en d'altres només hi veurem algun músic, i en d'altres la Cobla quedarà en un segon o tercer pla, però sempre present. N'excloc, òbviament, les fotografies pròpiament dites, que ja es poden veure en l'apartat corresponent a cada formació en aquest mateix blog.
Hi ha tres entrades més d'ICONOGRAFIA, a les quals s'hi pot accedir clicant els següents enllaços:

PINTURES
DIBUIXOS I GRAVATS
ALTRES SUPORTS

Ho agrupo per autors, intentant ordenar-ho cronològicament; si sé l'autor i l'any, ho posaré, i si sé la procedència també. Unifico el criteri de mides, si les tinc, posant sempre alçada x amplada.
Si algun lector sap més coses de les obres aquí exposades i m'ho vol comunicar ( jlm_54@hotmail.com ), estaré encantat d'afegir-ho.
Nota important:Els drets de les il·lustracions són dels respectius autors, reservats tots els drets. No fer-ne ús sense consentiment previ.

ESCULTURES

Autor: MARTÍ - SABÉ*
Títol: MÚSICS I BALLADORS DE SARDANES

Any 1959

Plafó en alt relleu de ceràmica que forma part d'un grup de 33 relleus amb 113 figures que hi ha a les tres façanes d'un bloc d'habitatges del carrer de Barcelona, entre la plaça del Poeta Marquina i el carrer de Bailén, de Girona. El tema dels relleus és "Els oficis". Per a la execució d'aquest treball, iniciat l'any 1958, Martí-Sabé va comptar amb la col·laboració del conegut ceramista Josep Vilà i Clara.
* El seu nom complet és Josep Martí i Sabé, pintor, escultor i dibuixant de Santa Coloma de Farners.
Foto: Josep Casadellà i Turon.

Autor: JOSEP BOSCH ("Piculives")*
Títol: MONUMENT AL MÚSIC (AMER A TOTS ELS SEUS MÚSICS)

Any 1975

"Amer, terra de músics i presidents", diuen ... Bé, jo sóc músic, i d'Amer, on sempre hi ha hagut una tradició musical ben arrelada des de mitjans dels segle XIX. En aquest mateix blog ho podem veure, clicant els enllaços següents:
AMER (1) : PRIMERA ORQUESTRA CONEGUDA D'AMER; VICTÒRIA; AMER JAZZ; LA CATALANA; LA PRINCIPAL D'AMER; ELS PETITS i LA PRINCIPAL UNIÓ
AMER (2) : MODERNA
AMER (3) : ELS FERMS; FONTER'S; IAIOS GRUP; ESTRELLES BLAVES i LOS LOCOS DE ILLO TEMPORE
AMER (4) : AMERICAN-JAZZ; MUNDIAL i LA PRINCIPAL AMERENSE
No vaig poder assistir a la inauguració d'aquest Monument al Músic, doncs el 8 de Novembre de 1975 em trobava a Camposoto (Cádiz), fent el campament del servei militar, pocs dies abans de la mort del dictador Francisco Franco.
Per enaltir la inauguració es va fer una festa, amb una audició de sardanes a càrrec de músics del poble; hi ha un parell de fotos de l'esdeveniment en aquest enllaç.
* El seu nom complet és Josep Bosch i Puy ("Piculives"), nascut a Arbúcies.

Autor: JOSEP BOSCH ("Piculives")
Títol: MONUMENT AL MÚSIC (AMER A TOTS ELS SEUS MÚSICS)

Any 1975

Amb el temps va desparèixer el flabiol, únic element metàl·lic de l'escultura, i així és com es troba en l'actualitat.
Foto: Soniettte [sic], pseudònim de Sònia Oliveras i Artau.

Autor: FRANCESC ANGLÈS*
Títol: LA COBLA

Any 1976

Escultura construïda fent servir benes d'escaiola, que es troba al Teatre-Museu Dalí, de Figueres, amb les figures de mida natural dels onze músics d'una Cobla i els seus instruments.
* El seu nom complet és Francesc Anglès i Garcia, metge i escultor.

Autor: FRANCESC ANGLÈS
Títol: MONUMENT A LA COBLA

Any 2007

Escultura de bronze construïda fent servir de motllo la que veiem en la imatge anterior, del Teatre-Museu Dalí. Està dedicada a Pere Ros i Salart, i en un principi es va col·locar a la Plaça de la Sardana, de L'Escala, el dia 2 de Juny de 2007.

Autor: FRANCESC ANGLÈS
Títol: MONUMENT A LA COBLA

Any 2007

L'any 2009, arran d'una aplicació Llei de Costes, l'escultura es va traslladar al final del Passeig Lluís Albert (trasllat que va comportar certa polèmica local). El nou emplaçament és el lloc on tradicionalment se celebra l'Aplec i és visible des del Passeig i des de l'Avinguda Ave Maria.

Autors: VARIS
Títol: DANSA ALPENSINA - L'AIXECADA

Any 2012

Escultura de forja dedicada a la Dansa Alpensina, que van crear 135 forjadors a la Fira del Jovent d’Alpens durant la XIª Trobada internacional de forjadors, sota la supervisió de Miquel Xirau i Enric Pla, inaugurada durant la Festa Major d'Alpens, el mes de Setembre de 2012.

↧

ICONOGRAFIA DE LA COBLA: ALTRES SUPORTS

August 21, 2018, 4:08 am

≫ Next: COBLA DE LA BANDA DEL REGIMENT ALCÁNTARA 33

≪ Previous: ICONOGRAFIA DE LA COBLA: ESCULTURES

NOTA PRÈVIA (escric això el dia 8 de Maig de 2015):

COORDINADES GEOGRÀFIQUES :

41º 59’ 4.81” N

02º 33’ 5.71” E

COORDINADES GPS:

Latitud: 41.984669

Longitud: 2.551585

Gràcies per la teva atenció, i ara sí, et convido a gaudir del meu treball:

ICONOGRAFIA: Estudi descriptiu de monuments figurats, estàtues, pintures, medalles, etc., en allò que concerneix l'objecte representat i la manera de representar-lo.

Aquest és l'objecte de la present entrada, on exposo una sèrie de representacions artístiques anomenada ALTRES SUPORTS, és a dir, que no les enquadro en PINTURES, DIBUIXOS I GRAVATS o ESCULTURES, i que tenen com a subjecte principal la Cobla. En algunes hi veurem aquesta com a protagonista, en d'altres només hi veurem algun músic, i en d'altres la Cobla quedarà en un segon o tercer pla, però sempre present. N'excloc, òbviament, les fotografies pròpiament dites, que ja es poden veure en l'apartat corresponent a cada formació en aquest mateix blog.
Hi ha tres entrades més d'ICONOGRAFIA, a les quals s'hi pot accedir clicant els següents enllaços:

ALTRES SUPORTS

Autor: DESCONEGUT
Títol: CONCURSO REGIONAL DE SARDANAS

Any 1957

Segell editat l'any 1957 amb motiu de la celebració d'un concurs de sardanes en el marc dels actes de la IVª Exposició Filatèlica i IIª Numismàtica, que va tenir lloc a Granollers entre el 30 de Maig i el 2 de Juny de 1957.
El segell es va editar en diversos colors, i sembla que no deuria servir per franquejar correspondència, doncs no hi consta el valor enlloc.

Autor: DESCONEGUT
Títol: HOMENATGE: COBLA LA PRINCIPAL DEL LLOBREGAT

Any 1978

Portada del disc editat l'any 1979, on la Cobla La Principal del Llobregat, amb la direcció de Lluís Lloansí i Marill va enregistrar deu sardanes que podem veure en aquest enllaç.

↧

COBLA DE LA BANDA DEL REGIMENT ALCÁNTARA 33

October 12, 2018, 5:47 am

≫ Next: JUVENIL CIUTAT D'IGUALADA

≪ Previous: ICONOGRAFIA DE LA COBLA: ALTRES SUPORTS

NOTA PRÈVIA (escric això el dia 8 de Maig de 2015):

COORDINADES GEOGRÀFIQUES :

41º 59’ 4.81” N

02º 33’ 5.71” E

COORDINADES GPS:

Latitud: 41.984669

Longitud: 2.551585

Gràcies per la teva atenció, i ara sí, et convido a gaudir del meu treball:

Any 1951

Cobla de la Banda del Regimiento de Infantería Alcántara 33, de Girona. Deixant de banda els tres personatges vestits de paisà de darrere, dels quals el del mig es deia Xxx Vilamajor, hi tenim una colla de músics que en la seva majoria van destacar en diverses formacions gironines que podem trobar en aquest blog:
Darrere: Josep Forcada i Estrany, Emili Juanals i Roqué, Joaquim ("Quimet") Coma, Ramon Font i Mateu i Ildefons Remollo i Meco
Davant: Enric Baró i Ribas, Josep Vilar i Crous*, Antoni Abenójar i Rodríguez, Joan Mulí i Jou i Josep Batlle i Motjé [?].
* Actualment som companys a l'Orquestrina Calidæ.
Foto: Arxiu Josep Vilar i Crous.

↧

JUVENIL CIUTAT D'IGUALADA

October 18, 2018, 2:05 am

≫ Next: SUREDA

≪ Previous: COBLA DE LA BANDA DEL REGIMENT ALCÁNTARA 33

NOTA PRÈVIA (escric això el dia 8 de Maig de 2015):

COORDINADES GEOGRÀFIQUES :

41º 59’ 4.81” N

02º 33’ 5.71” E

COORDINADES GPS:

Latitud: 41.984669

Longitud: 2.551585

Gràcies per la teva atenció, i ara sí, et convido a gaudir del meu treball:

Any 1996

Cobla creada a Igualada l'any 1989. En aquesta fotografia presa el dia 3 de Març de 1996 hi tenim:

Darrere: Ignasi Franco i Fuertes, Lluís Martí i Aguilera, Jaume Domingo, Roger Xaus, Lluís Montserrat i Camps i Montserrat Miquel i Rivera

Davant: Ferran Carballido i Enrich, Ramon Passola, Jordi Tarrida i Planas, Jordi Carballido i Fajas i Josep Martí i Aguilera.

Foto: Anna Ballesteros.

Any 1998

Com que no tinc més material d'aquesta cobla, em sembla adient posa la portada i la contraportada d'aquest Cd gravat l'any 1998 amb sardanes obligades de tible, a càrrec de Jordi Tarrida, que a més de solista era també el director.

↧

SUREDA

October 21, 2018, 11:56 am

≫ Next: LA MODERNA (Barcelona)

≪ Previous: JUVENIL CIUTAT D'IGUALADA

NOTA PRÈVIA (escric això el dia 8 de Maig de 2015):

COORDINADES GEOGRÀFIQUES :

41º 59’ 4.81” N

02º 33’ 5.71” E

COORDINADES GPS:

Latitud: 41.984669

Longitud: 2.551585

Gràcies per la teva atenció, i ara sí, et convido a gaudir del meu treball:

Any 1911

Cobla-orquestra de Barcelona. És la primera Cobla constituïda a la ciutat de Barcelona que va tenir continuïtat. Es va formar l'any 1906.
A principis del segle XX la sardana a Barcelona començava a ser apreciada en concursos, concerts i ballades. També les editorials de música posaven a la venda sardanes per a piano, doncs n’hi havia demanda entre la classe culta, on era habitual que un o més membres de la família tinguessin educació musical i l’exercissin en reunions i festes privades. En certa manera es pot dir que la sardana estava de moda, la gent tenia ganes d’escoltar-ne i sobretot de ballar-ne. Com que les cobles empordaneses i selvatanes del moment no podien estar sempre tocant al Cap i Casal, era habitual que les orquestres de ball i fins i tot la Banda Municipal en toquessin, tant en sales de concert com al carrer, però amb els instruments propis i no amb els de cobla.
L’any 1906 el músic escalenc resident a Barcelona, Lluís Sureda i Valls (1861-1938), compositor i instrumentista de flauta i tible i molt implicat en el món de la sardana – el trobem, per exemple, el 27 de setembre de 1902 com a membre del Jurat del Concurs de Sardanistes, organitzat per la “Sociedad recreativa e instructiva Gerundense” i celebrat al Frontó Comptal durant les festes de la Mercè de Barcelona –, va fundar la cobla que portaria el seu cognom, la Cobla Sureda. Van fer la seva presentació al Teatre del Bosc, a Gràcia, i els instrumentistes, procedents molts d’ells de la Banda Municipal de Barcelona, i que encara no disposaven tots dels instruments típics de la cobla, cosa que van solventar ben aviat, eren:
Josep Salabarnada i Guadayol (2n cornetí, que al cap de poc temps va marxar a formar part de l'Orquestra Unió Artística, de Barcelona), Francesc Casals (fiscorn, fent les tasques de 1er cornetí), Faustí Galí i Pons (trombó), Eduard Sanginés i Pascual (trombó, fent de 1er fiscorn, i a qui podem trobar en aquest blog amb el seu Quartet Sanginés), Josep Burés (trombó, fent de 2n fiscorn), Josep Sedó (trombó baix, fent de contrabaix), Lluís Prat i Trias (flabiol, pertanyent a una important nissaga olotina, fill de Patllari Prat i Sagués, i germà de Patllari Prat i Trias, fundador de la Cobla-orquesta La Principal Olotina), Lluís Sureda i Valls (2n tible), Ramon Brunet i Berta (1er tible, excel·lent clarinetista i germà del famós clarinetista i tenora Jaume Brunet i Berta ["Jaumet de Roses"]), Francesc Carrera (1er tenor) i Àngel Manén i Planas (fagot, fent de 2n tenor, germà del compositor i virtuós violinista Joan Manén i Planas)
A partir d’aleshores van desenvolupar una llarga singladura en el món de la sardana, en ballades i concerts, i alternant la instrumentació, doncs al ser Cobla-orquestra podien acompanyar un Ofici, fer una cercavila, amenitzar un ball d’envelat o sala de ball i tocar sardanes. Van extendre també el seu àmbit d’actuació a les festes majors de moltes poblacions properes a Barcelona, i encara més lluny, doncs hi ha documentada una actuació a Olot durant les Festes del Tura de 1908, contractats pel Centre Fontanella.
Aquesta fotografia que presento amb dos detalls ampliats és la primera coneguda de la Cobla-orquestra Sureda, i porta una inscripció a la part superior que diu:

SABADELL, Festa Major de 1911
Audició de Sardanes donada per la cobla Sureda en la Plaça Major

Concretament, van actuar-hi els dies 1 i 2 d’Agost de 1911. Aquesta disposició dels músics en un escenari molt enlairat estava molt de moda a principis de segle XX. En el segon detall es pot apreciar el gest del flabiolaire, mirant cap avall amb certa aprehensió...
Aquest flabiolaire crec que és Teodor Grivé, i el primer fiscorn podria ser el seu germà Llàtzer Grivé, pare dels també músics Juli Grivé i Simon i Josep Grivé i Simon; aquesta família provenia de Verges.
Foto: Josep Obradors. Arxiu Històric de Sabadell.

Any 1914

Aquesta fotografia, de la que també en presento un detall, la vaig veure per primera vegada a la pàgina 73 del llibre La sardana a Barcelona, de Jesús Ventura i Barnet, que havia tingut la gentilesa de regalar-me'l, al haver-li jo proporcionat alguna de les fotografies del meu arxiu. El peu de foto només posava el lloc, l'any i l'autor. A partir d'aquí vaig començar a investigar, descobrint a l'hemeroteca que es tractava de la Cobla Sureda. Amb l'ajuda dels coneguts historiadors i estudiosos de la Cobla Jaume Nonell i Juncosa i Jordi Gallegos i Córdoba vaig anar reunint tot el material gràfic i textual que finalment exposo en aquesta entrada.
Aquesta fotografia, doncs, es va fer el diumenge 4 d’octubre de 1914 a la Font d’en Fargas (Horta, Barcelona), durant l’Aplec de Germanor organitzat per la U.F.N.R (Unió Federal Nacionalista Republicana).
En el rest de davant es pot reconèixer Lluís Sureda i Valls al segon tible i Ramon Serrat i Fajula al primer tenor (hi anava de substitut, doncs en aquell moment era component i director de la Cobla-orquestra Selvatana). És molt probable que el flabiolaire sigui Teodor Grivé, i el primer fiscorn el seu germà Llàtzer Grivé, citats en la foto anterior.
Foto: Frederic Ballell. Arxiu Fotogràfic de Barcelona.

Anys 20

Retrat dels anys 20 de la Cobla Sureda, que es troba a la pàgina 56 de la Revista Destino, edició del 4 de Novembre de 1972. A destacar la presència d’un músic d’excepció, que segurament hi anava com a reforç o substitut: just al centre de la fila de darrere hi podem veure Vicenç Bou i Geli amb el trombó a les mans. Comparant l’aspecte físic del mestre torroellenc amb fotografies existents de la Cobla-orquestra Montgrins, aquesta imatge podria ser de 1925 o 1926. Altres possibles identificacions: Teodor Grivé (flabiol) i Lluís Sureda (2n tible). Hi ha un personatge a la fila de davant, entre el primer tible i el primer tenor que no té cap instrument a les mans, que podria ser el director Josep Ricart ("Titus").
Foto: Revista Destino.

Anys 30-40
Dos segells que es feien servir per a marcar el repertori, i que ens podrien convidar a jugar al joc de les diferències. Penso que això significa que la Cobla-orquestra Cathalonia va heretar el material i segurament la clientela de la Cobla-orquestra Sureda quan aquesta es va desfer (a principis dels anys 40), i van fabricar un segell molt similar.
Fotos: Arxiu Jordi Gallegos i Córdoba.

DADES ADDICIONALS

Donada la importància que crec que té aquesta entrada, com que tinc molta documentació a continuació poso la que em sembla més rellevant, amb uns quants exemples d’intervencions destacades – de caire una mica especial, que presenten alguna singularitat, diferent de la típica feina de festa major o de ballada de sardanes – de la Cobla-orquestra Sureda, que també era anomenada la Cobla d’en Sureda, o la Cobla del Sr. Sureda:

- El dia 4 de juny de 1906 es fa la IIIª Festa de la Música Catalana al Teatre Novetats de Barcelona. Interpreten una sardana del mestre Cassià Casademont i Busquets
- El dissabte 21 de juliol de 1906 actuen al Tibidabo en el marc de les festes organitzades per la “Real Sociedad Colombófila de Barcelona”
- El divendres 7 de desembre de 1906 actuen a la Societat “El Foment Autonomista Català de Barcelona”, al Carrer Casp, 56
- El dijous 30 de maig de 1907 toquen en una multitudinària “Festa Nacional Catalana”, organitzada per la “Unió Catalanista”
- El dia 25 de juny de 1907 a les 9 del vespre es va fer un Concert al Teatre Principal de Barcelona en el que s’acomiadava de la ciutat la Rondalla Gallega “Airiños d’a miña terra”; hi va haver una intervenció de l’Orfeó Català interpretant Les Flors de Maig, d’Anselm Clavé, i al final una intervenció de la Cobla Sureda interpretant la sardana La Santa Espina, d’Enric Morera i Viura
- El 28 i 29 de Juny de 1907 actuen al Tibidabo de Barcelona a l’Exposició d’Artistes Independents, i a la Plaça Reial de Barcelona per a la “Secció del Foment de la Sardana de l’Associació Popular Catalanista”

Any 1908 (1)
El dia 26 d’Abril de 1908 el Foment de la Sardana del Districte VIè de Barcelona, secció Fivaller, va organitzar al Parc Güell una festa en honor dels més distingits compositors de sardanes del moment; es pot veure la crònica d'aquest esdeveniment a la pàgina 15 del nº 1375 del setmanari La Ilustración Artística, del 4 de Maig de 1908.
A la foto hi tenim:
Darrere: Juli Méndez, Agustí Cardús i Baguer, Josep López i Franch i Francesc Peracaula i Masagué
Al mig: Josep Estela i Moret, Josep Molins i Lanas, Josep Rovira i Feliu Monné i Batallé
Davant: Josep Casanovas i Gafarot ("Paixero"), Eusebi Guiteras i Guiu, Lluís Sureda i Valls i Eusebi Bosch i Humet.
Si mirem els enllaços, veurem que una bona colla d'aquests compositors eren de les comarques gironines.
Van intervenir-hi les cobles: La Farnense (Santa Coloma de Farners), Sureda (Barcelona), Moderna Monnés (Esparreguera), Serafins del Baix Montseny (Arbúcies), La Pubilla (Sant Andreu), La Badalonina (Badalona), L’Aliança Vigatana (Vic), La Principal de Peralada (Peralada), La Nova Catalana -nom amb què es va conèixer en un principi a la Cobla-orquestra Sendras- (Granollers) i La Unió Cassanenca (Cassà de la Selva).
Explica el setmanari que es van tocar sardanes dels següents autors [els escric tal com els anomena la crònica]: Sureda, Guiteras, Vilaró, Rigau, Comella, Riera, Rovira, López Franch, Estela, “Paixero”, Molins, "Xaxu", Pitxot, Pujol, Cardús, Serra, Tresserras, Monné i Frigola.
Foto: Josep Brangulí.

Any 1908 (2)
Detall de la fotografia anterior, una de les poques que podem trobar de Lluís Sureda i Valls.
Foto: Josep Brangulí.

- El mes de Setembre de 1908 actuen a Olot per les Festes del Tura. Es menciona al setmanari La Comarca que el director és Josep Serra i Bonal, i el nom d’alguns solistes: Josep Porquet i Porter (violí), Nicolás Luengo i Mendoza (clarinet), Joan Pedrol i Palau (cornetí solista de la Banda Municipal de Barcelona) i Faustí Galí i Pons (fiscorn, a qui el cronista recorda haver vist a Olot amb l’Orquestra Torres, de Barcelona; personalment crec que el cronista el confon amb el fiscornaire Francesc ["Paco"] Cufí)
- El dia 10 d’octubre de 1908 la Cobla Sureda intervé tocant una sardana del mestre Joan Baptista Lambert i Caminal en una funció especial de l’obra de teatre “Joventut de príncep” de Wilhelm Meyer-Förster, que comptava amb l'actriu Margarida Xirgu i Subirà en el paper protagonista. El lloc era el Teatre Principal, de Barcelona, i la sardana portava el mateix títol que l’obra.
- El diumenge dia 8 de novembre de 1908 participen al Frontó Comptal de Barcelona en un festival dedicat a l’ “Associació Catalana de Beneficiència”
- Els dies 1 i 2 d’Agost de 1911 van fer unes ballades a la Plaça Major de Sabadell, durant la Festa Major. N’hi ha constància gràfica, com hem vist a la foto Any 1911, tocant a dalt d’una espècie de glorieta, que de tant adornada no deixa veure gairebé els músics. Hi ha molta concurrència, i la majoria de balladors són homes.
- A les tres de la tarda del diumenge 4 d’octubre de 1914 actuen a La Font d’en Fargas (Horta, Barcelona) en un Aplec de Germanor organitzat per la U.F.N.R. (Unió Federal Nacionalista Republicana), tal com explico a la foto Any 1914
- El divendres 12 de maig de 1916 a les 10 de la nit actuen al Carrer València de Barcelona, interpretant quatre estrenes de Josep Serra i Bonal. El mateix autor forma part de la cobla com a primer fiscorn, en aquells moments ja desvinculat de La Principal de Peralada, i el primer tenor és Josep Bigas i Llansó (en la crònica corresponent es fa esment de que és el tenor solista de La Principal de Peralada, la qual cosa significa que hi tocava com a substitut). La quarta sardana s’anuncia de lluïment, amb un premi de 25 Pts. per a la colla guanyadora
- El dia 15 d’octubre de 1916 participen en el Festival de Confraternitat catalano-aragonesa acompanyant l’Orfeó de Graus
- El divendres 29 de juny de 1917 actuen al Palau de les Belles Arts de Barcelona, amb motiu de l’Exposició d’Art Francès. És una festa dedicada a la Dansa Popular Catalana, i comparteixen escenari amb La Principal de Cassà i L’Esbart Català de Dansaires, tots sota la direcció d’Aureli Capmany i Farrés
- El diumenge 19 de juny de 1921, actuen a les 11h davant del Casal del Centre, en plena rambla de Vilanova i la Geltrú, en un acte d’afirmació nacionalista organitzat per la Juventut Nacionalista “Els Almogàvers” del “Centre Català”, per a commemorar el primer aniversari de la seva fundació
- Durant la temporada 1924-1925 es van incorporar a la formació els músics Ramon Elias (clarinet) i Josep Ricart [“Titus”] (violí i director); no hi ha constància de quin instrument tocaven a la cobla, i segurament el director no en tocava cap. Altres components d’aquella temporada eren: Lluís Sureda i Valls (tible), Teodor Grivé (flabiol), Lluís Prat i Trias (violí), Joan Pedrol i Palau (cornetí) i Faustí Galí i Pons (trombó i fiscorn)
- L’any 1925 entra a la formació Joaquim Mestres i Tarradas (violí), i trobem l’Orquestra Sureda intervinguent el divendres 21 d’agost de 1925 a Ràdio Barcelona en un concert dirigit per Lluís Sureda, en el qual s’interpreta: Fantasia, de l’òpera Faust (Charles Gounod), Capricho Español Gran Jota (José del Hierro) – aquestes dues amb un protagonisme destacat al violí del recentment incorporat Joaquim Mestres –, Minuetto (Giovanni Bolzoni) i Lysistrata (Paul Linke)
- La darrera notícia que trobo a les hemeroteques és un anunci de juny de 1939 a La Vanguardia, en el qual consta Josep Ricart com a representant, doncs Lluís Valls i Sureda havia mort l’any anterior, concretament el 31 d’agost de 1938.

↧

LA MODERNA (Barcelona)

October 30, 2018, 4:01 am

≫ Next: TOC LLATÍ

≪ Previous: SUREDA

NOTA PRÈVIA (escric això el dia 8 de Maig de 2015):

COORDINADES GEOGRÀFIQUES :

41º 59’ 4.81” N

02º 33’ 5.71” E

COORDINADES GPS:

Latitud: 41.984669

Longitud: 2.551585

Gràcies per la teva atenció, i ara sí, et convido a gaudir del meu treball:

Any 1932 (1)

Orquestra-orquestrina de Barcelona. Òbviament, el fet de posar les dues denominacions indicava que tocaven amb dues instrumentacions diferents, Orquestra, en formació per a música clàssica i balls més noucentistes, i Orquestrina, amb la instrumentació que des de mitjans dels anys 20 havia començat a tocar una música més moderna, influenciada per la música de les bandes nordamericanes.
Posa que era fundada l'any 1899, però la realitat és que el director i altres músics havien comprat el nom a una orquestra de Barcelona, probablement La Unió Filharmònica, que podem veure en aquest blog.
Foto: Arxiu Josep Capdevila i Soldevila.

Any 1932 (2)

En aquest detall podem veure millor els músics, tots de reconeguda trajectòria a la seva època, alguns dels quals van arribar a tenir orquestra pròpia, com els germans Lluís i Ricart Rovira (res a veure amb el director de l'Orquestra de Lluís Rovira). Poso primer l'instrument d'Orquestra i després el d'Orquestrina.
A dalt: Josep Mª Navarro (viola, banjo i guitarra), Marcel·lí Bayer i Gaspà (clarinet 2n i saxo alt), Joan Rius (clarinet 1er i saxo) i Josep Pujol (flauta i saxo soprà)
Al mig: Rafael Ferrer i Fitó (violí solista i piano), Josep Ricart i Bastida ["Titus"] (violí director i jazz-band -bateria-) i Lluís Rovira (trompeta 1ª)
A baix: Josep Ricart i Rodeja ["Titus"] (fill del director, violí 1er i saxo alt), Josep Cañameras (contrabaix), Josep Boldú (fiscorn i trombó de vares) i Ricard Rovira (trompeta 2ª i jazz-band).
Foto: Arxiu Josep Capdevila i Soldevila.

Anys 40

Tarja publicitària dels anys 40, on es pot veure que afegeixen al nom de l'orquestra la parauala Titus, que era el sobrenom del director Josep Ricart i Bastida (i també del seu fill, Josep Ricart i Rodeja)
També s'indica les quatre classes d'actuació que ofereixen: Funcions religioses, Concert clàssic, Ball i acompanyament de Funcions teatrals.
Foto: Arxiu Josep Capdevila i Soldevila.

↧

TOC LLATÍ

November 20, 2018, 3:44 am

≫ Next: SIMPLES

≪ Previous: LA MODERNA (Barcelona)

NOTA PRÈVIA (escric això el dia 8 de Maig de 2015):

COORDINADES GEOGRÀFIQUES :

41º 59’ 4.81” N

02º 33’ 5.71” E

COORDINADES GPS:

Latitud: 41.984669

Longitud: 2.551585

Gràcies per la teva atenció, i ara sí, et convido a gaudir del meu treball:

Any 1988

Conjunt de Vic format l'any 1988.
D'esquerra a dreta: Josep Espuga (bateria), Manel Rodríguez (teclats) i Àngel Regidor (baix i cantant).
Foto: Arxiu Àngel Regidor.

↧

SIMPLES

November 25, 2018, 7:12 am

≫ Next: MONTSERRAT

≪ Previous: TOC LLATÍ

NOTA PRÈVIA (escric això el dia 8 de Maig de 2015):

COORDINADES GEOGRÀFIQUES :

41º 59’ 4.81” N

02º 33’ 5.71” E

COORDINADES GPS:

Latitud: 41.984669

Longitud: 2.551585

Gràcies per la teva atenció, i ara sí, et convido a gaudir del meu treball:

Any 1995

Conjunt de Capellades format l'any 1995, provinent del Conjunt Fiksisi B.
En segon terme: Alfons Jiménez (bateria), Pol Sánchez (guitarra), i Àngel Barrado (baix)
En primer terme: Roberto Xxx (cantant) i Francesc ["Paco"] Barrado (guitarra i veu).
Van estar actius fins l'any 1999.
Foto: Arxiu Joan Garcia i Escala.

↧

MONTSERRAT

December 2, 2018, 1:58 am

≫ Next: LOS HALCONES

≪ Previous: SIMPLES

NOTA PRÈVIA (escric això el dia 8 de Maig de 2015):

COORDINADES GEOGRÀFIQUES :

41º 59’ 4.81” N

02º 33’ 5.71” E

COORDINADES GPS:

Latitud: 41.984669

Longitud: 2.551585

Gràcies per la teva atenció, i ara sí, et convido a gaudir del meu treball:

Any 1950

Cobla de Manresa fundada l'any 1949 per Joan Padró i Sala i Josep Sellarès i Casasayas. La majoria dels músics eren molt joves, de manera que també eren coneguts com la Cobla Juvenil Montserrat, però en els cartrons que subjecten les particel·les es pot llegir: Cobla Montserrat de Manresa.
Cap a l'any 1952 la Cobla es va desfer, doncs uns quants músics van haver d'anar a fer el servei militar. En aquesta foto feta el 27 d'Agost de 1950 hi tenim:
Darrere: Desconegut (2n trompeta), Desconegut (1er trompeta), Desconegut (trombó), Desconegut (1er fiscorn), Desconegut (2n fiscorn) i Desconegut (contrabaix)
Davant: Sebastià Cortina i Erill (flabiol), Desconegut (2n tible), Desconegut (1er tible), Joan Padró i Sala (1er tenor) i Josep Sellarès i Casasayas (2n tenor).
Foto: Arxiu Anna Ballesteros.

Any 1951
Fotografia del mes de Maig de 1951, on s'observa que han canviat uns quants components. La presento en el format original i amb l'aplicació de dos filtres diferents.
Darrere: Desconegut (2n trompeta), Desconegut (1er trompeta), Desconegut (trombó), Desconegut (1er fiscorn), Desconegut (2n fiscorn) i Desconegut (contrabaix)
Davant: Sebastià Cortina (flabiol), Desconegut (2n tible), Desconegut (1er tible), Joan Padró (1er tenor) i Josep Sellarès (2n tenor).
Foto: Arxiu Anna Ballesteros.

↧

LOS HALCONES

December 20, 2018, 5:04 am

≫ Next: ELS REIS

≪ Previous: MONTSERRAT

NOTA PRÈVIA (escric això el dia 8 de Maig de 2015):

COORDINADES GEOGRÀFIQUES :

41º 59’ 4.81” N

02º 33’ 5.71” E

COORDINADES GPS:

Latitud: 41.984669

Longitud: 2.551585

Gràcies per la teva atenció, i ara sí, et convido a gaudir del meu treball:

Any 1964 (1)

Conjunt de Santa Coloma de Farners format l'any 1964.
Drets: Lluís Fontanet i Casadevall i Francesc Alsina i Mola
Ajupit: Francesc ("Xicu") Esparch i Moré.
Foto: Arxiu Montserrat Cantalozella.

Any 1964 (2)

La foto sembla feta el mateix dia que l'anterior.
D'esquerra a dreta: Lluís Fontanet, Francesc Alsina i Francesc ("Xicu") Esparch.
Van participar en diversos festivals de música moderna, com per exemple a Anglès, Palafrugell i Santa Coloma de Farners (on van quedar els primers). L'any 1965 va ser la darrera temporada.
Foto: Arxiu Francesc Esparch i Moré.

↧

ELS REIS

January 8, 2019, 10:40 am

≫ Next: DIAMANT CLUB

≪ Previous: LOS HALCONES

NOTA PRÈVIA (escric això el dia 8 de Maig de 2015):

COORDINADES GEOGRÀFIQUES :

41º 59’ 4.81” N

02º 33’ 5.71” E

COORDINADES GPS:

Latitud: 41.984669

Longitud: 2.551585

Gràcies per la teva atenció, i ara sí, et convido a gaudir del meu treball:

Finals de segle XIX (1)

Cobla-orquestra de L'Armentera fundada cap a l'any 1860 per Joan Duran i Llombart, barber procedent de Sant Pere Pescador, i el seu germà (de qui desconec el nom), que tenien el sobrenom de "Reis", i així és com es coneixia la formació, Cobla Els Reis o Orquestra Els Reis. Bàsicament amenitzaven les festes del poble i rodalies. En Joan Duran i Llombart, es va establir doncs al nº 2 del carrer de l'Església, on a més de la barberia, tenia un cafè a la planta superior que va funcionar fins l'any 1930.
Passats uns anys la va dirigir en Joan Duran i Deulofeu, fill del fundador.
En aquesta única foto existent dels Reis, s'identifica els músics, d'esquerra a dreta: Josep Pineda i Comas ["Pep Llúdrigo"] (no sé quin instrument tocava), Joan Armengol i Forcada (fiscorn i d'ofici fuster), Narcís Casanovas i Estragués (fiscorn, contrabaix i d'ofici esparter), Joan Duran i Deulofeu ["el Rei"] (tible, tenora, clarinet, director i barber d'ofici, com el seu pare), Miquel Vilà i Colombrera ["Miquel Uan"] (flabiol, flautí i d'ofici paleta) i Desconegut (podria ser el pare o l'oncle del director).
Altres components dels Reis van ser: Pere Ferrer ("Peret Sabater"), pare de l'excel·lent tiblaire Josep Mª Ferrer i Font i Miquel Albert, de Viladamat que a més de tocar la tenora sembla que tenia molt bona veu, cosa que el feia destacar quan acompanyaven els Oficis.
Tota la informació d'aquesta entrada és deutora de la Revista El Carbassó, de L'Armentera, que en el seus números 2 (Desembre de 2005) i 6 (Desembre de 2008) publicava sengles reportatges, amb textos de Joan Ramon Inglada i Gimeno, Pere Ros i Aulet i Joaquim Armengol i Llach, molt ben documentats, sobre Els Reis. Agraeixo també la col·laboració de l'armenterenc Josep Oliveras i Tubert, alcalde durant uns quants anys.
A continuació poso un detall de cada músic, per ordre d'aparició, amb alguna dada més.
Foto: Arxiu Joaquima Alsina i Cornellà.

Finals de segle XIX (2)
Josep Pineda i Comas ["Pep Llúdrigo"] (no sé quin instrument tocava). Era germà de Margarida Pineda, assassinada l'any 1894 juntament amb un dels seus fills pel mosso del molí que regentaven, en els que es coneixen com "els crims del Molí de L'Armentera".
Foto: Arxiu Joaquima Alsina i Cornellà.

Finals de segle XIX (3)
Joan Armengol i Forcada (fiscorn), pare de Juli Armengol i Aupí, a qui podem veure en aquest blog formant part de les Cobles-orquestres L'Art Gironí, Girona (en va ser fundador) i Bolero.
Foto: Arxiu Joaquima Alsina i Cornellà.

Finals de segle XIX (4)
Narcís Casanovas i Estragués (fiscorn).
Foto: Arxiu Joaquima Alsina i Cornellà.

Finals de segle XIX (5)
Joan Duran i Deulofeu ["el Rei", "L'avi Duran", "Duran Barber", "Duran de la barba"] (tible, tenora, clarinet, director i barber d'ofici, com el seu pare).
Va rebre les primeres lliçons de música del seu pare, i després, del mestre Francesc Mundi i Olivet o del seu germà Ramon, que ensenyaven música a l’Escala (veure aquest article de Jaume Nonell i Juncosa) on, a la vegada que aprenia l’ofici de barber a Can Vilabrú, feia els seus primers passos musicals tocant a la Sala de Ball La Cargolera d’aquesta població.
De jove, en Joan s'incorporà als Reis junt amb el seu pare i el seu oncle i començà la tasca que el faria més popular a L'Armentera, el mestratge de música: durant més de 50 anys va formar una gran quantitat d'instrumentistes i compositors.
El sistema emprat per ensenyar els alumnes passava per complementar les lliçons pràctiques de l'instrument escollit per cada alumne amb classes teòriques de còpia a mà de les partitures de La Eslava (sarsuela, òpera?), mentre a qui li tocava, la cantava. El mestre Duran deia que reproduir la partitura ajudava a saber llegir-la, a la vegada que n'estalviava la compra. Iniciava els deixebles fins que s'especialitzaven en instruments tan diversos com la trompeta, el clarinet, el saxofon, la tenora, el tible, el fiscorn, el trombó i potser algun altre. No obstant, als alumnes que volien estudiar instruments de corda els enviava a d'altres mestres, com per exemple Enric Sans i Salellas.
De la seva escola en sorgiren multitud d'alumnes que van ser músics notables, molt ben preparats i també algun compositor de sardanes. Es va dedicar a l'ensenyament musical fins als anys cinquanta, quan ell ja en tenia cap a vuitanta.
Assolí alt prestigi, popularitat i estimació entre l'estament musical i durant uns anys rara era la cobla o formació en que no hi toquessin alumnes seus, alguns dels quals els podem trobar en aquest blog: Josep Mª Vilà i Saliner, Josep Coll i Ligora, Baldiri Coll i Ligora, Joan Saliné i Duran, Lluís Ripoll (de nom artístic: Luis Tamayo), Josep Masó i Quer, Josep Lafont i Gallart, Narcís Prats, etc.
Foto: Arxiu Joaquima Alsina i Cornellà.

Finals de segle XIX (6)
Miquel Vilà i Colombrera ["Miquel Uan"] (flabiol i flautí).
Foto: Arxiu Joaquima Alsina i Cornellà, descendent d'aquest músic, no tinc clar si néta o besnéta.

↧

DIAMANT CLUB

January 16, 2019, 7:08 am

≫ Next: ORQUESTRINA PLANAS

≪ Previous: ELS REIS

NOTA PRÈVIA (escric això el dia 8 de Maig de 2015):

COORDINADES GEOGRÀFIQUES :

41º 59’ 4.81” N

02º 33’ 5.71” E

COORDINADES GPS:

Latitud: 41.984669

Longitud: 2.551585

Gràcies per la teva atenció, i ara sí, et convido a gaudir del meu treball:

Any 1944

Cobla-orquestra de Solsona creada l'any 1944 sota l'impuls de Joan Roure i Jané*. Aquesta podria ser la primera foto. Com passa molt sovint, la majoria de les fotos m'arriben sense datar, de manera que ho he de fer per aproximació.
En segon terme: Ramiro Xxx (contrabaix), Jordi Solé i Costa (bateria), Joaquim Capdevila i Miralles ["Quimet de La Criolla"]** (acordió), Josep Colillas i Iñiguez ["Papitu Colillas"] (acordió), Josep Mª Roure i Figueras ["el Rosset"] (trompeta), Joan Algué i Cardona (trompeta) i Josep Rafart i Baró*** (trombó i vocalista)
En primer terme: Josep Novelles i Coll (saxo), Joan Solé i Costa **** (saxo) i Josep Colilles i Viladrich ["Gelibertó"] (saxo
Davant de tot: Joan Roure i Jané (trompeta i director).
* A més del seu extens currículum musical, vull destacar que és l'avi de Marta Roure i Besolí, excel·lent cantant andorrana que va portar per primera vegada la llengua catalana al Concurs de la Cançó d'Eurovisió l'any 2004, celebrat a Istanbul, Turquia, amb la cançó "Jugarem a estimar-nos", de Jofre Bardagí, i en representació d'Andorra. La nissaga musical Roure és extensa: Joan Roure i Riu, Joan Roure i Jané, Jordi Roure i Torra, Meritxell Roure i Morist, Marta Roure i Besoli i Anna Roure i Besolí.
** Joaquim Capdevila regentava el popular bar La Criolla, de Solsona, existent encara avui dia (2019)
*** Quan cantava el presentaven com Pepe R. Baró
**** Joan Solé és l'avi del popular cantautor Roger Mas i Solé.

Anys 40 (1)
Aquesta imatge no té massa qualitat, però sí valor històric. Es troba a la portada d'un cançoner.
1: Josep Colillas ("Papitu Colillas"); 2: Josep Rafart; 3: Joaquim Capdevila ("Quimet de La Criolla"); 4: Joan Algué; 5: Ramiro Xxx; 6: Josep Mª Roure ("el Rosset"); 7: Joan Solé; 8: Josep Colilles ("Gelibertó"); 9: Josep Novelles; 10: Joan Roure; i 11: Jordi Solé.
Foto: Edén.

Anys 40 (2)

Aquí podem veure la secció melòdica de l'Orquestra, amb una instrumentació adequada per a tocar "ballables argentins i americans", com en deien abans: tangos, milongues, valsos, boleros, etc.
Drets: Ramon Guitart i Vila ["el Xurrero"] (contrabaix), Ernest Cardona i Puy ["el Trinxet"] (violí), Joan Algué (violí), Josep Pensí i Pujol (violí) i Joan Roure (violí i director)
Asseguts: Josep Colillas ["Papitu Colillas"] (acordió) i Joaquim Capdevila ["Quimet de La Criolla"] (acordió).
Foto: Edén (Barcelona). Arxiu Ramon Guitart.

Anys 40 (3)
Retrat de tres membres de la secció de vent.
D'esquerra a dreta: Ramon Camps i Casas, Joan Solé i Josep Rafart.

Any 1948 (1)

Tocant sardanes a la Plaça Major de Solsona, davant de la sucursal del Banco Central. La moto de joguina que es veu a terra, al costat del flabiol, és força igual a una que tenia jo quan era petit, de la qual en guardo una trista anècdota que només explicaré en persona a algú que m'ho pregunti.
A remarcar que quan actuaven com a cobla ho feien amb el nom de Cobla Diamant, sense l'afegitó de Club.
Darrere: Ramon Guitart ("el Xurrero"), Joan Roure, Joaquim Capdevila ("Quimet de La Criolla"), Josep Rafart, Desconegut i Ernest Cardona ("el Trinxet")
Davant: Josep Mª Roure ("el Rosset"), Josep ("Papitu") Colillas, Josep Colilles ("Gelibertó"), Josep Novelles i Joan Solé.

Any 1948 (2)
A punt de començar el Ball, amb un micròfon d'ambient: això sí que era tocar unplugged !
Darrere: Josep Pensí (bateria), Josep ["Papitu"] Colillas (acordió), Ramon Guitart ["el Xurrero"] (trompeta), Joan Roure (trompeta), Josep Rafart (trombó) i Joaquim Capdevila ["Quimet de La Criolla"] (trombó)
Davant: Ernest Cardona ["el Trinxet"] (contrabaix), Josep Mª Roure ["el Rosset"] (violí), Josep Novelles (saxo alt), Josep Colilles ["Gelibertó"] (saxo alt), Ramon Camps (saxo tenor) i Joan Solé (saxo tenor).

Any 1952 (1)

En aquesta foto feta a l'escenari de l'Ateneu de Sant Vicenç de Castellet el dia 22 de Gener de 1952 hi tenim:
Darrere: Josep ["Papitu"] Colillas (piano), Ramon Guitart ["el Xurrero"] (contrabaix), Josep Mª Roure ["el Rosset"] (trompeta), Joan Algué (trompeta), Josep Rafart (trombó i vocalista) i Joaquim Capdevila ["Quimet de La Criolla"] (trombó)
Davant: Josep Pensí (bateria), Joan Roure (trompeta i director), Josep Colilles ["Gelibertó"] (saxo tenor), Ramon Camps (saxo alt), Ernest Cardona ["el Trinxet"] (saxo melody*) i Joan Solé (saxo tenor).
* El saxo melody està afinat en Do, és una mica més gran que el saxo alt (afinat en Mib) i una mica més petit que el saxo tenor (afinat en Sib).
Foto: Arxiu Ramon Guitart.

Any 1952 (2)

Fotografia d'estudi en formació de Cobla.
Drets: Joan Roure, Joan Algué, Joaquim Capdevila ("Quimet de La Criolla"), Josep ("Papitu") Colillas, Josep Rafart, Josep Mª Pensí i Ramon Guitart ("el Xurrero")
Davant: Josep Mª Roure ("el Rosset"), Ernest Cardona ("el Trinxet"), Josep Colilles ("Gelibertó"), Ramon Camps i Joan Solé.
Foto: Edén. Extreta del llibre Solsonins, de Narcís Clotet, Quico Riu i Pere Riu.

Anys 50 (1)
Anvers d'un fulletó publicitari, on veiem un anunci protagonitzat en aquest cas per Josep Mª Roure ("el Rosset").

Anys 50 (2)
Revers del fulletó, amb les imatges de la Secció de metall i del Director.

Anys 50 (3)
Detall de la Secció de metall.
Drets: Josep Rafart, Ramon Guitart ("el Xurrero"), Joan Algué, Josep Mª Roure ("el Rosset") i Joaquim Capdevila ("Quimet de La Criolla")
Assegut: Joan Roure.

Anys 50 (4)
El vocalista Pepe R. Baró (Josep Rafart i Baró). Aquesta foto i les tres següents es troben en un cançoner de l'època.

Anys 50 (5)
En aquells temps de postguerra, una mica foscos i tristos, era habitual que les orquestres incorporessin números còmics en les seves actuacions. Aquí veiem a Josep Pensí i Pujol caracteritzat de Danny Kaye, actor, cantant, ballarí i humorista nord-americà molt popular aleshores.

Anys 50 (6)
La Secció de saxos: Joan Solé i Costa (saxo tenor), Josep Colilles ["Gelibertó"] (saxo alt), Ramon Camps i Casas (saxo alt) i Ernest Cardona i Puy ["el Trinxet"] (saxo melody).

Anys 50 (7)
La Secció melòdica.
Drets: Ernest Cardona i Puy (["el Trinxet"), Joan Roure i Jané i Joan Algué i Cardona
Asseguts: Josep Pujol ("el nen de Sant Llorenç") i Joaquim Capdevila ("Quimet de La Criolla").

Any 1958
En aquesta actuació devien alternar amb una altra orquestra, doncs només es veu una pancarta amb les inicials DC (Diamant Club), i les altres pancartes porten una G.
Darrere el bateria es veu una mica en Joaquim Capdevila ["Quimet de La Criolla"] (potser en aquest tema reposava); seguint a darrere: Ernest Cardona ["el Trinxet"] (contrabaix), Joan Roure (trompeta), Joan Algúe (trompeta) i Ramon Guitart ["el Xurrero"] (trompeta)
Al mig: Josep ["Papitu"] Colillas (acordió), Josep Pensí (bateria), Josep Colilles ["Gelibertó"] (saxo alt), Ramon Camps (saxo) i Joan Solé (saxo tenor)

Any 1961

Imatge parcial de l'orquestra actuant a l'envelat, durant la Festa Major de Solsona.
Darrere: Ramon Guitart ["el Xurrero"] (bateria), Josep Mª Roure ["el Rosset"] (trompeta) i Joan Algué (trompeta)
Davant: Josep Rafart (vocalista), Josep Novelles (saxo alt), Ernest Cardona ["el Trinxet"] (saxo alt) i Josep Riu i Augé (saxo tenor).
Es van dissoldre l'any 1962.
Altres músics que també van formar part de la Diamant Club són: Joan Parramon ["El Met"] (contrabaix), Josep Riba i Marbà (contrabaix), Joan Llort (clarinet i saxo) i Joan Subirà i Piñol ["Joan de la Rossa"] (trompeta). Aquest darrer va ser determinant en la formació de la Cobla Ciutat de Solsona i la Banda Patinfanjàs.

Any 1991
El 5 de Maig de 1991 es va erigir a la Plaça de Sant Pere, de Solsona, un bust de bronze commemoratiu de la figura de Joan Roure i Jané, obra de l'artista local Manel Casserras i Boix, i a la foto hi tenim, d'esquerra a dreta:
Josep Riu i Augé, Joan Solé i Costa, Joan Algué i Cardona, Jordi Roure i Torra, Josep Pensí i Pujol, Josep Mª Roure i Figueras ("el Rosset") i Josep Rafart i Baró.

↧

ORQUESTRINA PLANAS

January 19, 2019, 12:40 am

≫ Next: FARRÉS - ALTIMIRAS

≪ Previous: DIAMANT CLUB

NOTA PRÈVIA (escric això el dia 8 de Maig de 2015):

COORDINADES GEOGRÀFIQUES :

41º 59’ 4.81” N

02º 33’ 5.71” E

COORDINADES GPS:

Latitud: 41.984669

Longitud: 2.551585

Gràcies per la teva atenció, i ara sí, et convido a gaudir del meu treball:

Anys 20 (1)

Orquestrina de Solsona, activa entre 1890 i 1934. Les dues fotos que en tinc són en formació d'Orquestrina, però segons llegeixo a les hemeroteques en un principi era Orquestra completa, i es feia referència a ella també com a Banda. Amenitzaven balls d'envelat o de saló*, cercaviles, concerts i acompanyaven també els Oficis religiosos.
Aquesta magnífica postal o carnet, com en deien abans, amb l'escut de Solsona a l'esquerra, una lira a la dreta i el Castellvell de Solsona al centre, malauradament no posa els noms dels músics.
Ja l'any 1904 els veig anomenats com la Banda Planetes, fent referència al cognom del seu director i de diversos músics que en formaven part.
El director i fundador d'aquesta formació era Domènec Planas, i basant-me en les investigacions del solsoní Josep Albets i Rafart, autor del llibre publicat l'any 2010 Història musical de Solsona, que va establir les identitats dels músics de la foto següent, intento, per comparació, posar noms a la present fotografia. Interpreto que tots els músics de cognom Planas eren fills o nebots del director esmentat abans.
A dalt: Domènec Planas, Joan Planas, Amadeu Isanta i Desconegut
A baix: Desconegut, Josep Llort, Ramon Planas, Desconegut i Joan Serres.
* Per exemple veig que el dia 31 de Març de 1907 amenitzaven un ball al Saló del Café Suizo (més tard s'anomenaria Cafè Dinàmic, crec que ja desaparegut), segons es pot llegir a la pàgina 3 del diari El Montañés, edició del 30 de Març de 1907:
Mañana por la noche habrá baile en el salón del Café Suizo en el que tocará la orquesta que dirije D. Domingo Planas.
Foto: Arxiu Comarcal del Solsonès. Ajuntament de Solsona.

Anys 20 (2)

A mitjans dels anys 20 les formacions musicals que feien Ball van diversificar la seva instrumentació, i si bé continuaven amb la música que havien fet fins aleshores, una part de les seves actuacions la feien amb els nous instruments i els nous Balls que s'estaven imposant entre el jovent: jazz, en deien.

En segon terme: Domènec Planas (saxo alt), Joan Planas (cornetí) i Amadeu Isanta (clarinet)
En primer terme: Josep Planas (jazz-band, trombó i vocalista), Joan Serres (trombó), Ramon Planas (violí), Josep Llort (violí) i Domènec Ramonet (contrabaix).
Foto: Arxiu Comarcal del Solsonès. Ajuntament de Solsona.

↧

FARRÉS - ALTIMIRAS

January 28, 2019, 1:04 pm

≫ Next: CIUTAT DE SOLSONA

≪ Previous: ORQUESTRINA PLANAS

NOTA PRÈVIA (escric això el dia 8 de Maig de 2015):

COORDINADES GEOGRÀFIQUES :

41º 59’ 4.81” N

02º 33’ 5.71” E

COORDINADES GPS:

Latitud: 41.984669

Longitud: 2.551585

Gràcies per la teva atenció, i ara sí, et convido a gaudir del meu treball:

Anys 30 (1)

Postal i detall d'aquesta Orquestrina de Manresa creada a partir de la fusió de l'Orquestrina Farrés i l'Orquestrina Yokohama, que donarien lloc després a la Cobla-orquestra Farrés. Trobo destacable que entre l'instrumental típic d'una orquestrina, com els saxos, el jazz-band, el trombó de vares, juntament amb el que procedia de l'orquestra més tradicional, com els clarinets o el violí, hi trobem dues tenores !
Tinc la llista de components, però no els puc fer coincidir a la imatge:
Josep Farrés i Amat (piano i trombó de vares), Maria Altimira[s] [crec que era Altimira] (concertista de violí, esposa de Josep Farrés), Francesc Altimira[s] (violoncel, contrabaix i banjo, suposo que germà de Maria), Joan Pons (saxo alt i clarinet), Ignasi Mas (piano i jazzband), Manuel Valls (saxo, clarinet i jazzband), Antoni Castejón (trompeta) i Josep Plans i Toscas (saxo tenor i clarinet); a veure si algun dia puc identificar-los a la foto:
Darrere de tot: Josep Farrés i Amat [?]
En segon terme: Desconegut i Desconegut
Davant: Desconegut, Desconegut, Maria Altimira[s], Josep Plans i Desconegut.
Fan constar que tenen auto propi, que per cert, conduia Josep Plans.
Foto: Arxiu de la família de Josep Plans.

Anys 30 (2)

Aquesta postal seria posterior a l'anterior, i hi detecto dos canvis substancials: en primer lloc posa Farrés-Altimira (sense la essa final que podem veure en la primera), i en segon lloc veig que el text està en castellà.
La foto està feta amb certa picardia: l'orquestrina era un octet, però veiem 15 components: simplement van reproduir els músics masculins a banda i banda de Maria Altimiras, fent el mateix amb l'instrumental.
Foto: Arxiu de la família de Josep Plans.

Anys 30 (3)
En el revers de la postal hi podem veure la relació del personal artístic: Maria Altimira (violí), Josep Farrés (piano i trombó), Francesc Altimira (banjo i contrabaix), Marià Ros (helicó i trombó), Josep Plans (saxo tenor i clarinet), Joan Pons (saxo alt i clarinet), Laureà Ros (trompeta) i Joaquim Colldeforns (jazzband i flauta).
Foto: Arxiu de la família de Josep Plans.

↧

CIUTAT DE SOLSONA

January 30, 2019, 3:26 pm

≫ Next: QUINTET CATALÀ

≪ Previous: FARRÉS - ALTIMIRAS

NOTA PRÈVIA (escric això el dia 8 de Maig de 2015):

COORDINADES GEOGRÀFIQUES :

41º 59’ 4.81” N

02º 33’ 5.71” E

COORDINADES GPS:

Latitud: 41.984669

Longitud: 2.551585

Gràcies per la teva atenció, i ara sí, et convido a gaudir del meu treball:

Any 1982 (1)

Cobla de Solsona nascuda l'any 1982. Aquí veiem la primera foto oficial, davant de la sucursal del Banco Central.
Des de 1976 existeix a Solsona una Banda musical anomenada Orquestra Patinfanjàs, que acompanya, entre d'altres, els elements folclòrics locals (Carnaval, Geganters) i actes religiosos (Corpus). A principis dels anys 80 van decidir ampliar la seva oferta musical formant una Cobla. Els components de la Patinfanjàs amb més formació musical, o amb més voluntat, van començar els assajos. La manca de recursos econòmics per encarar la compra dels instruments propis de la Cobla la van solucionar bescanviant els instruments ja acabats pel subministrament de fusta de ginjoler (la millor per a la fabricació de tenores i tibles) als constructors. La fusta es va aconseguir amb una recerca exhaustiva per les masies de la comarca i la col·laboració dels pagesos que la proveïren.
Reforçats per alguns elements veterans de la Cobla-orquestra Diamant Club, dissolta l'any 1962, la primera plantilla de la Cobla Ciutat de Solsona va ser la següent:
Drets: Manuel Morist i Ramonet (trompeta), Joan Subirà i Piñol ["Joan de la Rossa"] (trompeta), Manuel Queralt i Moles (trompeta), Antoni Baena i Juárez (trombó), Joan Cuadrench i Bertran (trombó), Josep Manuel Casserras i Solé (fiscorn), Jaume Porredon i Vidal (fiscorn, un escaló més avall) i Josep Mª Tripiana i Ramonet (contrabaix)
Asseguts: Josep Mª Roure i Figueras ["el Rosset"] (flabiol), Lluís Pallarés i Ramon (tible), Eduard Tamames i Font (tible), Jordi Tàsies i Planas (tenora) i Pere Rafart i Pellicer (tenora).

Any 1982 (2)
Primera actuació, el 10 de Setembre de 1982, durant la Festa Major de Solsona, amb gent gravant aquell debut històric. Pels de la E.S.O., abans es gravava amb aparells més grans, ja ho veieu !
Darrere: Manuel Morist, Joan Subirà ("Joan de la Rossa"), Manuel Queralt, Antoni Baena, Joan Cuadrench, Josep Manuel Casserras, Jaume Porredon i Josep Mª Tripiana
Davant: Josep Mª Roure ("el Rosset"), Lluís Pallarés, Eduard Tamames, Jordi Tàsies i Pere Rafart.

Any 1982 (3)
Un altre moment d'aquella primera actuació.
Darrere: Josep Mª Tripiana
Davant: Eduard Tamames, Jordi Tàsies i Pere Rafart.
Foto: Josep Albets i Rafart.

Any 1983
Aquí els veiem a Solsona, durant la Festa Major, el mes de Setembre de 1983.
Darrere: Manuel Queralt, Manuel Morist, Joan Subirà ("Joan de la Rossa"), Antoni Baena, Joan Cuadrench, Josep Manuel Casserras, Jaume Porredon i Josep Mª Tripiana
Davant: Josep Mª Roure ("el Rosset"), Lluís Pallarés, Eduard Tamames, Jordi Tàsies, Pere Rafart i Joan Pelfort i Ribera (tenora). Aquest darrer, de Súria, només apareix en aquesta foto i la següent, i no era membre fundador; en canvi sí que va ser fundador de la Cobla Cardona.

Any 1984 (1)
El 8 de Gener de 1984 Pere Rafart i Pellicer, membre fundador de la cobla i intèrpret de tenora, clarinet, fiscorn i piano, va morir d'accident esportiu (practicava el vol en ala delta) amb 24 anys. El 27 d'Octubre d'aquell mateix any, la cobla li va dedicar un Concert, figurant en el programa una sardana de Joan Roure i Jané, que va compondre per aquell dia: "L'Amic Pere".
La foto és la que podem veure just abans d'aquest programa, de 1983.

Any 1984 (2)
Text de l'homenatge a Pere Rafart.

Any 1984 (3)
Programa del concert esmentat.

Any 1988
L'any 1988 la Cobla es va dissoldre, és de suposar que les obligacions personals i l'esforç de formar nous músics van ser determinants. El dia 9 de Setembre de 1988 van participar en la doble ballada tradicional de cada tarda/vespre de la Festa Major de Solsona, que aquell any es va aprofitar per fer un homenatge al músic Joan Roure i Jané. Aquí els veiem tocant una sardana de conjunt amb La Principal de La Bisbal.
Darrere: Joan Sadurní (PB), Manuel Queralt (CS), Josep Ramon Prats (PB), Joan Subirà ["Joan de la Rossa"] (CS), Ernest Margall (PB) ... els altres músics no es distingeixen bé.
Davant: Xavier Plana i Gurina (CS), Pere Parés ["Pere Zai"] (PB), Desconegut (CS), Lluís Turet (PB), Eduard Tamames (CS), Joan Parés ["Joan Zai"] (PB), Joan Pelfort (CS), Josep Gispert ["Púbol"] (PB) i Albert Monjó (PB).
Altres integrants de la Cobla Ciutat de Solsona van ser:
Montserrat Ruiz i Castané (tenora), Salvador Godino (contrabaix) i Xavier Vidal i Requena (trompeta).
Foto: Arxiu Orquestra Patinfanjàs.

↧

QUINTET CATALÀ

February 21, 2019, 3:12 pm

≫ Next: LA NOVA EMPORDANESA

≪ Previous: CIUTAT DE SOLSONA

NOTA PRÈVIA (escric això el dia 8 de Maig de 2015):

COORDINADES GEOGRÀFIQUES :

41º 59’ 4.81” N

02º 33’ 5.71” E

COORDINADES GPS:

Latitud: 41.984669

Longitud: 2.551585

Gràcies per la teva atenció, i ara sí, et convido a gaudir del meu treball:

Any 1913 (1)

Portada del quadern que va editar el Quintet Català, del qual en trobo informació a les hemeroteques a partir de l'any 1912. A principis del segle XX hi havia a Girona una efervescència cultural de la qual ens n'hauriem de sentir orgullosos els gironins, bé de la capital o bé de comarques. Aquest quintet combinava joventut i experiència, i afrontava programes de gran calat, com podrem llegir en les properes imatges.
Foto: A.C.A.E. (Arxiu Montserrat Mauné - Javier Gironella).

Any 1913 (2)

A la primera pàgina del quadern s'indica els representants per a condicions, és a dir, per a donar preu i programa als possibles contractants. Són Tomàs Mollera i Josep Mª Dalmau; tot i que aquí posa Josep Dalmau, en una foto autografiada que podem veure més avall la signatura és Josep Mª Dalmau.
Foto: A.C.A.E. (Arxiu Montserrat Mauné - Javier Gironella).

Any 1913 (3)

En el text de presentació observo que també podien oferir sessions de Ball, a més dels Concerts.
Foto: A.C.A.E. (Arxiu Montserrat Mauné - Javier Gironella).

Any 1913 (4)

A la tercera pàgina, la fotografia del Quintet, amb els noms a sota. En faig un detall a la imatge següent.
Foto: A.C.A.E. (Arxiu Montserrat Mauné - Javier Gironella).

Any 1913 (5)

Detall de la tercera pàgina del quadern.
D'esquerra a dreta: Josep Mª Dalmau i Massa (violí), Sants Sagrera i Anglada (violoncel), Tomàs Mollera i Sellés [en algun lloc he vist escrit el segon cognom com a Sallers] (piano), Rafel Serra i Freixas (violí) i Josep Serra i Oliva (viola, pare de Rafel Serra).
Amb tots ells, es podien sentir a Girona i rodalies les composicions de Beethoven, Haydn, Mozart, Wagner ...
Foto: A.C.A.E. (Arxiu Montserrat Mauné - Javier Gironella).

Any 1913 (6)

Fotografia signada pels músics el 21 d'Abril de 1913 amb dedicatòria a Isidre Mollera. Aquest Isidre Mollera tant pot ser el pare com el germà de Tomàs Mollera, es deien igual.

Any 1913 (7)

Pàgines 4 a la 8 del quadern, on podem veure diverses cròniques dels concerts portats a terme pel Quintet Català. A la pàgina 8 hi ha la signatura (cap per avall) de Narcís Bustins, músic de la Cobla-orquestra L'Art Gironí.
Fotos: A.C.A.E. (Arxiu Montserrat Mauné - Javier Gironella).

Any 1913 (8)

Tapa posterior del quadern, on podem veure que la impressió va córrer a càrrec de Tipografia Dalmau Carles.
Foto: A.C.A.E. (Arxiu Montserrat Mauné - Javier Gironella).

↧

LA NOVA EMPORDANESA

February 25, 2019, 6:01 am

≫ Next: AYATS

≪ Previous: QUINTET CATALÀ

NOTA PRÈVIA (escric això el dia 8 de Maig de 2015):

COORDINADES GEOGRÀFIQUES :

41º 59’ 4.81” N

02º 33’ 5.71” E

COORDINADES GPS:

Latitud: 41.984669

Longitud: 2.551585

Gràcies per la teva atenció, i ara sí, et convido a gaudir del meu treball:

Any 1923 (1)

L'any 1921 es va produir una escissió en el si de la Cobla-orquestra L'Empordanesa, de Palafrugell, formant-se aquesta nova Cobla-orquestra, de la que no en tinc massa informació. Sé que més endavant es va radicar a Pals, doncs alguns dels músics provenien de la Cobla-orquestra La Principal de Pals. Els capdavanters eren Miquel Casanovas i Isidre Paretas.
Foto: A.C.A.E. (Arxiu Montserrat Mauné - Javier Gironella).

Any 1923 (2)

Revers del carnet anterior.
Foto: A.C.A.E. (Arxiu Montserrat Mauné - Javier Gironella).

↧

AYATS

February 26, 2019, 12:09 pm

≫ Next: ORQUESTRINA FARNERS

≪ Previous: LA NOVA EMPORDANESA

NOTA PRÈVIA (escric això el dia 8 de Maig de 2015):

COORDINADES GEOGRÀFIQUES :

41º 59’ 4.81” N

02º 33’ 5.71” E

COORDINADES GPS:

Latitud: 41.984669

Longitud: 2.551585

Gràcies per la teva atenció, i ara sí, et convido a gaudir del meu treball:

Any 1923 (1)

Orquestra de Granollers creada l'any 1922 quan Joan Vilà i Ayats, després del seu pas per la Cobla-orquestra La Catalana de Granollers (1917-1922)*, va declinar l'oferta d'Albert Martí i Galceran per ser un dels fundadors de la Cobla-orquestra Barcelona.
En aquesta Orquestra hi tocaven els seus fills Miquel i Ramon.
Darrere: Joan Vilà i Ayats (fiscorn), Desconegut (cornetí), Desconegut (cornetí), Desconegut (viola o violí) i Desconegut (contrabaix)
Davant: Desconegut (clarinet), Desconegut (clarinet), Desconegut (flauta), Desconegut (violí), Miquel Vilà i Ferrer (violí) i Ramon Vilà i Ferrer (violí).
L'any 1927 van fer una reestructuració afegint l'instrumental de Cobla; i feien una cosa que ara pot semblar estranya però a l'època "venia molt": quan tocaven sardanes eren la Cobla La Principal de Granollers, i quan feien Concert o Ball continuaven amb la nomenclatura original, Orquestra Ayats (a vegades també Orquestra Vilà Ayats). D'aquesta manera donava la sensació, en alguns pobles, de que llogaven dues orquestres per a la seva festa.
* Abans havia passat per la Cobla-orquestra La Moderna Tossense, de Tossa de Mar i la Cobla-orquestra La Moderna, de Granollers.
Foto: A.C.A.E. (Arxiu Montserrat Mauné - Javier Gironella).

Any 1923 (2)

Revers de la postal anterior.
Foto: A.C.A.E. (Arxiu Montserrat Mauné - Javier Gironella).

↧

ORQUESTRINA FARNERS

April 23, 2019, 1:12 am

≫ Next: ÁMBAR

≪ Previous: AYATS

NOTA PRÈVIA (escric això el dia 8 de Maig de 2015):

COORDINADES GEOGRÀFIQUES :

41º 59’ 4.81” N

02º 33’ 5.71” E

COORDINADES GPS:

Latitud: 41.984669

Longitud: 2.551585

Gràcies per la teva atenció, i ara sí, et convido a gaudir del meu treball:

Anys 30 (1)

Orquestrina de Santa Coloma de Farners.
D'esquerra a dreta: Josep Parramon i Romaní (saxo alt), Anton Plans i Boada (jazzband), Lluís Mon i Pascual* (piano) i Manel Mercader i Corriols (violí).
* Crec que és Lluís Mon i Pascual, que va esdevenir alcalde de Santa Coloma de Farners entre 1936 i 1937, i que seria afusellat pel franquisme victoriós i venjatiu l'any 1939. A la Llista de socis del Sindicat d'Orquestres de la província de Girona dels anys 20 i 30, Lluís Mon i Pascual hi figura com a pianista. Si vas a l'enllaç, hi surt una fotografia en què es pot veure que la forma del cap és la mateixa, tot i que aquí està d'esquenes.
Foto: Arxiu Montserrat Cantalozella.

Anys 30 (2)

Detall del jazzband, on en el bombo podem veure el nom de la formació: Orquestrina Farnés.
Foto: Arxiu Montserrat Cantalozella.

↧

ÁMBAR

April 29, 2019, 5:40 am

≫ Next: LA PRINCIPAL DE MANRESA

≪ Previous: ORQUESTRINA FARNERS

NOTA PRÈVIA (escric això el dia 8 de Maig de 2015):

COORDINADES GEOGRÀFIQUES :

41º 59’ 4.81” N

02º 33’ 5.71” E

COORDINADES GPS:

Latitud: 41.984669

Longitud: 2.551585

Gràcies per la teva atenció, i ara sí, et convido a gaudir del meu treball:

Any 1952

Orquestra de Barcelona creada a principis dels anys 40, de la qual en tinc poques dades.
L'any 1943 el director era Guillermo Pálvez, i la cantant es deia Mimí París.
L'any 1949 actuaven amb el nom d'Orquesta Ámbar y su Típica Casablanca, i el cantant era Ángel dos Santos.
L'any 1957 el cantant era Ricardo Gaby.
L'any 1963 veig que actuen a la Festa Major del Poble Nou.
Foto: Programa de l'Ateneu de Sant Vicenç de Castellet, del 7 de Desembre de 1952. Biblioteca Salvador Vives Casajuana (Sant Vicenç de Castellet).

↧