Quantcast
Channel: FOTOS DE COBLES, ORQUESTRES I CONJUNTS DE CATALUNYA
Viewing all 487 articles
Browse latest View live

THERMA'S

$
0
0



NOTA PRÈVIA (escric això el dia 8 de Maig de 2015):
Les circumstàncies personals fan que posi a la venda la casa on visc, en una petita urbanització al mig del bosc, a 10 km d'Amer o La Cellera de Ter (comarca de La Selva), anant cap el Pantà de Susqueda; si algú hi està interessat o coneix algú que ho pogués estar, en aquest enllaç trobarà la descripció, forma de contacte, fotos i tota mena de detalls (la muntanyeta que es veu darrere la tercera foto forma part del terreny de la finca, uns 2000 m2)

COORDINADES GEOGRÀFIQUES :
41º 59’ 4.81” N
02º 33’ 5.71” E

COORDINADES GPS:
Latitud: 41.984669
Longitud: 2.551585

Gràcies per la teva atenció, i ara sí, et convido a gaudir del meu treball:


Any 1969 (1)
Conjunt de Llagostera de finals dels anys 60. Aquesta foto es va fer a l'escenari de la Sala de Ball del Casino de Llagostera.
Darrere: Jaume Ventura (guitarra rítmica) i Josep Mª Mañach i Perajuan (cantant)
Davant: Jordi Peña i Balmaña (guitarra solista), Joaquim Castelló (guitarra baixa) i Manel León (bateria).
Foto: Museu de la Postal, Cassà de la Selva.


Any 1969 (2)
El diumenge 1 de Juny de 1969, dins dels actes de la festa major de Cassà de la Selva, van participar en el 1er (i únic) Festival de la Cançó de Cassà de la Selva.
Foto: Museu de la Postal, Cassà de la Selva.

ORQUESTRINA MATA

$
0
0



NOTA PRÈVIA (escric això el dia 8 de Maig de 2015):
Les circumstàncies personals fan que posi a la venda la casa on visc, en una petita urbanització al mig del bosc, a 10 km d'Amer o La Cellera de Ter (comarca de La Selva), anant cap el Pantà de Susqueda; si algú hi està interessat o coneix algú que ho pogués estar, en aquest enllaç trobarà la descripció, forma de contacte, fotos i tota mena de detalls (la muntanyeta que es veu darrere la tercera foto forma part del terreny de la finca, uns 2000 m2)

COORDINADES GEOGRÀFIQUES :
41º 59’ 4.81” N
02º 33’ 5.71” E

COORDINADES GPS:
Latitud: 41.984669
Longitud: 2.551585

Gràcies per la teva atenció, i ara sí, et convido a gaudir del meu treball:


Any 1941
Orquestrina de Piera de la que no en tinc cap fotografia. El seu impulsor, pianista, director i representant era el músic pierenc Joan Mata i Orpí. També eren coneguts com l'Orquestrina Atam (Mata al revés). Més endavant van augmentar el nombre de músics, convertint-se en l'Orquestra Los Cisnes Blancos.
Foto: Arxiu Joan Poch i Isart.

LOS CISNES BLANCOS

$
0
0



NOTA PRÈVIA (escric això el dia 8 de Maig de 2015):
Les circumstàncies personals fan que posi a la venda la casa on visc, en una petita urbanització al mig del bosc, a 10 km d'Amer o La Cellera de Ter (comarca de La Selva), anant cap el Pantà de Susqueda; si algú hi està interessat o coneix algú que ho pogués estar, en aquest enllaç trobarà la descripció, forma de contacte, fotos i tota mena de detalls (la muntanyeta que es veu darrere la tercera foto forma part del terreny de la finca, uns 2000 m2)

COORDINADES GEOGRÀFIQUES :
41º 59’ 4.81” N
02º 33’ 5.71” E

COORDINADES GPS:
Latitud: 41.984669
Longitud: 2.551585

Gràcies per la teva atenció, i ara sí, et convido a gaudir del meu treball:


Any 1945 (1)
Orquestra de Piera, que era una evolució de l'Orquestrina Mata. Tot i que el representant era el músic Josep Cornellà ("Condet"), no surt a la foto.
D'esquerra a dreta: Desconegut (trompeta), Rafel Costa (trompeta), Salvador Mató (cantant), Josep Mata i Balart (saxo tenor), Joan Mata i Orpí (ìano), Josep Parera i Sabater ["el Torroner"] (saxo tenor) i Antoni ["Ton"] Xxx (contrabaix).
Foto: Arxiu Joan Poch i Isart.


Any 1945 (2)
Folletó de propaganda.
Foto: Arxiu Joan Poch i Isart.

PENSYLVANIA CLUB

$
0
0



NOTA PRÈVIA (escric això el dia 8 de Maig de 2015):
Les circumstàncies personals fan que posi a la venda la casa on visc, en una petita urbanització al mig del bosc, a 10 km d'Amer o La Cellera de Ter (comarca de La Selva), anant cap el Pantà de Susqueda; si algú hi està interessat o coneix algú que ho pogués estar, en aquest enllaç trobarà la descripció, forma de contacte, fotos i tota mena de detalls (la muntanyeta que es veu darrere la tercera foto forma part del terreny de la finca, uns 2000 m2)

COORDINADES GEOGRÀFIQUES :
41º 59’ 4.81” N
02º 33’ 5.71” E

COORDINADES GPS:
Latitud: 41.984669
Longitud: 2.551585

Gràcies per la teva atenció, i ara sí, et convido a gaudir del meu treball:


Anys 60
Orquestra d'Olesa de Montserrat, existent entre 1958 i 1962.
Darrere: Joan Segura i Gotsens (piano), Jaume Torné i Aragonès (bateria), Felicià Boada i Alavedra (trompeta) i Desconegut (trompeta)
Davant: Jaume Puig i Llongueras (contrabaix), Bernat Motlló i Ballester (vocalista), Joaquim Boada i Palau (saxo alt), Alfred Gironès i Cervelló (saxo tenor) i Benet Cabanes (saxo alt).
Altres músics que hi van tocar: Daniel Sánchez (vocalista i saxo), Joan Miranda i Parra (trompeta), David del Hoyo (trompeta), Jesús Cadevall i Marquès (saxo alt), Lluís Sicart i Alonso (saxo alt i piano). Podria ser que algun d'aquest hagués d'anar a la llista de components en lloc d'algun altre o en lloc d'algun dels que hi poso "Desconegut".
Extrec la informació del llibre Músics i Orquestres d'Olesa, de Lluís Duran i Duran.
Foto: Arxiu Municipal d'Olesa de Montserrat.

THE NEW BOYS

$
0
0



NOTA PRÈVIA (escric això el dia 8 de Maig de 2015):
Les circumstàncies personals fan que posi a la venda la casa on visc, en una petita urbanització al mig del bosc, a 10 km d'Amer o La Cellera de Ter (comarca de La Selva), anant cap el Pantà de Susqueda; si algú hi està interessat o coneix algú que ho pogués estar, en aquest enllaç trobarà la descripció, forma de contacte, fotos i tota mena de detalls (la muntanyeta que es veu darrere la tercera foto forma part del terreny de la finca, uns 2000 m2)

COORDINADES GEOGRÀFIQUES :
41º 59’ 4.81” N
02º 33’ 5.71” E

COORDINADES GPS:
Latitud: 41.984669
Longitud: 2.551585

Gràcies per la teva atenció, i ara sí, et convido a gaudir del meu treball:


Any 1934
Orquestrina d'Olesa de Montserrat, existent entre 1934 i 1936.
En segon terme: Marià Mas i Tubau (jazz-band i contrabaix) i Joan Mas i Matas (piano)
Davant: Salvador Pons i Balada (trombó i contrabaix, fill del músic que toca el violí), Xxx Xxx ["Clanxet de Martorell"] (trompeta i violí), Joaquim Boada i Palau (saxo alt i flauta) i Jaume Pons i Casals (violí).
Extrec la foto i la informació del llibre Músics i Orquestres d'Olesa, de Lluís Duran i Duran.
Foto: Arxiu Municipal d'Olesa de Montserrat.

NOIS D'OLESA (MONNÉ)

$
0
0



NOTA PRÈVIA (escric això el dia 8 de Maig de 2015):
Les circumstàncies personals fan que posi a la venda la casa on visc, en una petita urbanització al mig del bosc, a 10 km d'Amer o La Cellera de Ter (comarca de La Selva), anant cap el Pantà de Susqueda; si algú hi està interessat o coneix algú que ho pogués estar, en aquest enllaç trobarà la descripció, forma de contacte, fotos i tota mena de detalls (la muntanyeta que es veu darrere la tercera foto forma part del terreny de la finca, uns 2000 m2)

COORDINADES GEOGRÀFIQUES :
41º 59’ 4.81” N
02º 33’ 5.71” E

COORDINADES GPS:
Latitud: 41.984669
Longitud: 2.551585

Gràcies per la teva atenció, i ara sí, et convido a gaudir del meu treball:


Any 1917 (1) És imprescindible llegir, abans de continuar, l'entrada Nois d'Olesa (abans de l'escissió), per a una bona comprensió de tot plegat.
Postal de 1917, on consta com a capdavanter (director, violí solista i representant) de la formació Francesc Monné i Casanovas ("Quico d'Olesa"), fill d'Agustí Monné i Batallé i cosí de Josep i Agustí Monné i Dinarés.
Llegeixo a la pàgina 95 de la Revista Resurgiment, edició de Gener de 1917, el següent:

OLESA DE MONTSERRAT
L'antiga i acreditada orquestra Nois de Olesa, d'Olesa de Montserrat, ha estat darrerament reorganitzada amb distingits i coneguts professors, el treball dels quals farà créixer segurament la popularitat i bona anomenada de que sempre ha fruit aquesta entitat musical.
La designació del càrrec de director i concertador ha recaigut en el distingit artista en Francesc Monné, conegut per Quico d'Olesa, de fama ben guanyada en aquests afers.

Foto: Arxiu Artur Sala i Lladó.


Any 1917 (2)
Tal com es pot llegir en el revers de la postal, hi va haver una escissió*, doncs aquest mateix any 1917 Llorenç Sales i Tost i d'altres músics van formar la Moderna Orquestra Nois d'Olesa.
Per cert, molt contundent el refrany final !
* Segons llegeixo en el text d'Anna Costal i Fornells que va il·lustrar el Cd de l'any 2012 de la Cobla Vila d'OlesaELS BALLS D'ENVELAT A OLESA - Primers de segle XX:

El 1917, vuit músics de l’orquestra, liderats per Francesc Sales, van decidir escindir-se i fundar una nova orquestra: La Moderna Orquesta Nois. S’hi van afegir tres músics, el fill del director, Llorenç Sales, a més de Ramon Vidal i Pere Torruella. Per altra banda, la resta de músics de l’antiga Orquestra, liderats per Francesc Monné i Casanovas ("Quico d'Olesa"), van continuar l’activitat sota el mateix nom, Nois d’Olesa. Mentre en altres contrades la separació de músics i refundació d’orquestres es va realitzar d’una manera més o menys pacífica, a Olesa el problema va sorgir quan les dues formacions van voler continuar amb la legitimitat de la marca comercial que durant anys havia donat prestigi: Nois d’Olesa. La de Llorenç Sales va apostar per afegir la paraula «moderna», i va ser de les primeres a canviar el repertori i els instruments pels americans; la dels Monné va defensar la via contrària, la de ser l’orquestra «veritable», «la de sempre».

Foto: Arxiu Artur Sala i Lladó.


Any 1918
Tarja editada l'any 1918 on hi podem veure la foto del patriarca de la nissaga, Fèlix Monné i Batallé ("El Fèlis"), i la del director, Francesc Monné i Casanovas ("Quico d'Olesa").
Foto: Arxiu Artur Sala i Lladó.


Any 1919 (1)
Portada del díptic de l'any 1919.
Foto: Arxiu Artur Sala i Lladó.


Any 1919 (2)
Pàgines centrals del díptic. Cal destacar que passen a emprar el català, a diferència dels anys anteriors. Tot i així se'ls hi escapa alguna cosa, al final de la segona pàgina: Año 1919.
S'explica una mica els diferents tipus de música que interpreten, amb les frases propagandístiques de rigor, i es fa esment de la incorporació de Joaquim Llopis i Rius, que només amb disset anys ja començava a tenir anomenada com a violinista.
Foto: Arxiu Artur Sala i Lladó.


Any 1919 (3)
Darrera pàgina del díptic.
Foto: Arxiu Artur Sala i Lladó.


Any 1920 (1)
Postal de 1920. Molt d'èmfasi en lo de "única", "verdadera", "la de sempre", "únic representant" ... L'escissió de 1916 [veure peus de foto 1917 (1) i (2)] era una forta amenaça de competència per ells.
Foto: Arxiu Artur Sala i Lladó.


Any 1920 (2)
En el revers de la postal s'insisteix en el tema de la genuïtat de l'Orquestra (reglamentada i registrada al Govern Civil), insistint en que qui vulgui contractar-la ha d'adreçar-se a Francesc Monné ("Quico d'Olesa").
Aquesta postal està caligrafiada amb exquisidesa, i m'atreviria a dir que per fer aquest text hi van estar moltes hores ! Llàstima que se'ls va escapar l'accent de la paraula Atenció.
Foto: Arxiu Artur Sala i Lladó.


Any 1922 (1)
Postal de 1922, feta a l'Impremta A. Galceran, d'Esparreguera.
Foto: Arxiu Artur Sala i Lladó.


Any 1922 (2)
Revers de la postal anterior, on es destaca que també els poden contractar com a septet.
Foto: Arxiu Artur Sala i Lladó.


Any 1924 (1)
Part exterior del tríptic editat l'any 1924.
Foto: Arxiu Artur Sala i Lladó.


Any 1924 (2)
Tríptic exterior, detall 1. Cal destacar dos temes importants:
1) Posen (Monné) al costat de Nois d'Olesa.
2) Ja no posen com a data fundacional l'any 1847, sino l'any 1850. Tot i així, com es pot veure més endavant, ells mateixos tenien els seus dubtes, i en algun lloc tornen a posar 1847.
Foto: Arxiu Artur Sala i Lladó.


Any 1924 (3)
Tríptic exterior, detall 2. Tal com ja s'albirava en la tarja de 1922, diversifiquen la seva oferta musical.
Foto: Arxiu Artur Sala i Lladó.


Any 1924 (4)
Tríptic exterior, detall 3. Excel·lent disseny de la Impremta Benages, de Barcelona.
Foto: Arxiu Artur Sala i Lladó.


Any 1924 (5)
Part interior del tríptic, amb les tres presentacions possibles que poden oferir al públic.
Foto: Arxiu Artur Sala i Lladó.


Any 1924 (6)
Tríptic interior, detall 1. Composició de l'Orquestra per fer Concert i Ball. El terme Jazz Band devia fer més refrència al repertori que no pas a la instrumentació, en la qual encara no hi ha els instruments més moderns com els saxos, trombó de vares, banjo o bateria.
Foto: Arxiu Artur Sala i Lladó.


Any 1924 (7)
Tríptic interior, detall 2. Composició del Septet (Banda), imagino que per fer concert.
Foto: Arxiu Artur Sala i Lladó.


Any 1924 (8)
Tríptic interior, detall 3. Composició del Quartet, per fer concert en petit format.
Foto: Arxiu Artur Sala i Lladó.


Any 1924 (9)
Postal de 1924. Als impressors se'ls hi va escapar la "t" final de Representant ...
Darrere: Desconegut, Desconegut, Josep Monné i Dinarés, Desconegut i Desconegut
Davant: Desconegut, Desconegut, Francesc Monné i Casanovas ("Quico d'Olesa"), Emili Poch i Garriga i Agustí Monné i Dinarés.
Foto: Arxiu Artur Sala i Lladó.


Any 1924 (10)
Revers de la postal anterior, també de la Impremta Benages, de Barcelona.
Foto: Arxiu Artur Sala i Lladó.


Any 1925 (1)
Postal de 1925, de Gràfiques Vich, d'Esparreguera. Francesc Monné i Casanovas ("Quico d'Olesa"), que conserva la representació, deixa la direcció en mans del seu cosí Josep Monné i Dinarés. Tenen representació a Olesa (Francesc Monné i Casanovas ["Quico d'Olesa"]), Esparreguera (Josep Monné i Dinarés), Martorell (Emili Poch i Garriga) i Barcelona (Agustí Monné i Dinarés).
Foto: Arxiu Artur Sala i Lladó.


Any 1925 (2)
Revers de la postal anterior. Aquesta mateix any veig a la pàgina 8 de La Vanguardia, edició del 6 d'Octubre de 1925, que s'anuncia pel diumenge dia 11 l'actuació de l'Orquestra Nois d'Olesa (Sales) a la festa major de Les Corts, a Barcelona.
Foto: Arxiu Artur Sala i Lladó.


Any 1926 (1)
Portada del quadern que van editar l'any 1926, on remarquen tres puntals de la nissaga Monné fins aquell moment: Fèlix Monné i Batallé ("El Fèlis"), Agustí Monné i Batallé ("El noi Xic") i Francesc Monné i Casanovas ("Quico d'Olesa"). Tornen a posar 1847 com l'any de formació, i per primera vegada no fan servir la "marca"Nois d'Olesa: el litigi entre els Monné i els Sales estava en plena ebullició.
Foto: Arxiu Artur Sala i Lladó.


Any 1926 (2)
Primera pàgina del text interior. A la primera línia, errada de l'impressor, que posa 1874 en lloc d 1847.
Foto: Arxiu Artur Sala i Lladó.


Any 1926 (3)
Segona pàgina del text interior, continuant amb la publicitat. A destacar (al final del text) que, ara sí, disposen d'un "explèndid JAZZ-BAND", o sigui, que ja havien comprat una bateria !!!
Foto: Arxiu Artur Sala i Lladó.


Any 1926 (4)
Retrat de Josep Monné i Dinarés, fill del fundador Fèlix Monné i Batallé ("El Fèlis").
Foto: Arxiu Artur Sala i Lladó.


Any 1926 (5)
Contraportada del quadern.
Foto: Arxiu Artur Sala i Lladó.


Any 1926 (6)
Detall de la contraportada del quadern, que presento en la versió original i amb una resolució alternativa.
Drets: Desconegut, Desconegut, Desconegut, Desconegut, Desconegut, Desconegut i Desconegut
Asseguts: Desconegut, Emili Poch i Garriga, Josep Monné i Dinarés i Agustí Monné i Dinarés.
Foto: Arxiu Artur Sala i Lladó.


Any 1926 (7)
Fotografia informal, amb algun músic que només hi surt parcialment.
Darrere: Desconegut, Desconegut, Desconegut i Agustí Monné i Dinarés
Davant: Desconegut, Emili Poch, Desconegut, Josep Monné i Dinarés, Desconegut i Desconegut (no surt del tot).
Foto: Arxiu Municipal d'Olesa de Montserrat.


Any 1929 (1)
Portada del quadern editat l'any 1929. A remarcar:
- Tornen a indicar 1850 com a any fundacional
- Continuen sense poder emprar el nom de Nois d'Olesa
- El director és Josep Monné i Dinarés
- A més de Francesc Monné i Casanovas ("Quico d'Olesa") també tenen com a representant a Feliu Monné i Batallé, que ja havia deixat de dirigir la Cobla-orquestra Moderna Monnés, d'Esparreguera.
Foto: Arxiu Artur Sala i Lladó.


Any 1929 (2)
A dins del quadern es repeteix la portada, en un altre color.
Foto: Arxiu Artur Sala i Lladó.


Any 1929 (3)
Text de presentació.
Foto: Arxiu Artur Sala i Lladó.


Any 1929 (4)
Repertori de Concert (1).
Foto: Arxiu Artur Sala i Lladó.


Any 1929 (5)
Repertori de Concert (2).
Foto: Arxiu Artur Sala i Lladó.


Any 1929 (6)
Anunci del repertori general. Les sardanes, com moltes orquestres de l'època, les feien amb l'instrumental orquestral, no amb instruments de cobla.
Foto: Arxiu Artur Sala i Lladó.


Any 1929 (7)
Anunci del repertori religiós.
Foto: Arxiu Artur Sala i Lladó.


Any 1929 (8)
Contraportada del quadern.
Foto: Arxiu Artur Sala i Lladó.


Any 1930 (1)
Comunicat imprès per Impremta A. Galceran, d'Esparreguera, on, tornant a posar 1847 com a data fundacional, expliquen que recuperen el nom de Nois d'Olesa; això sí, l'han de compartir amb l'altra orquestra liderada per Llorenç Sales, i cadascuna portarà el cognom identificatiu darrere del nom, de manera que a partir de 1930 queda oficialitzada l'existència de l'Orquestra Nois d'Olesa (Monné) i l'Orquestra Nois d'Olesa (Sales). També es fa menció en aquest folletó de la seva participació en el Gran Concurs d'Orquestres de Catalunya en l'Exposició Internacional de Barcelona celebrada l'any 1929. Val a dir que també hi van participar els Nois d'Olesa (Sales).
En l'edició de La Vanguardia del 30 de Març de 1930, pàgina 10, podem llegir:

Reapertura de una sociedad
El Ayuntamiento de Olesa de Montserrat ha recibido un comunicado del Gobierno civil autorizando la apertura de la sociedad «Orquestra Nois d'Olesa», de la que era presidente don José Munné
[sic] Dinarés, y que hacía tres años estaba clausurada.

Foto: Arxiu Artur Sala i Lladó.


Any 1930 (2)
Portada del quadern editat l'any 1930.
Foto: Arxiu Artur Sala i Lladó.


Any 1930 (2)
Text interior (1).
Foto: Arxiu Artur Sala i Lladó.


Any 1930 (3)
Text interior (2).
Foto: Arxiu Artur Sala i Lladó.


Any 1930 (4)
Contraportada del quadern, amb expressió del repertori.
Foto: Arxiu Artur Sala i Lladó.


Any 1930 (5)
Tarja de 1930 en la que desitgen un bon any nou 1931.
Foto: Arxiu Artur Sala i Lladó.


Any 1931 (1)
Sembla que això de posar el cognom identificatiu darrere del nom de l'Orquestra ho obviaven tan com podien, segons podem veure en les imatges de 1930 i en aquest folletó, fet per la Impremta Galceran, d'Esparreguera. A més de les dades ja conegudes, destaco que tenen com a representant a Barcelona a Joan Noguera i Solé (crec que ell ho escrivia així, no Soler). Algú haurà de fer algun dia la biografia d'aquest sardanista, periodista, publicista, compositor i representant de moltíssimes cobles i orquestres.
Foto: Arxiu Artur Sala i Lladó.


Any 1931 (2)
Folletó de propaganda de 1931.
Foto: Arxiu Artur Sala i Lladó.


Any 1932 (1)
Díptic ben original, signat per F. Serrá.
Foto: Arxiu Artur Sala i Lladó.


Any 1932 (2)
El mateix cartell del díptic anterior, dissenyat per F. Serrá, amb una mica de color. El dato l'any 1932 per la frase "85 anys d'èxits", basant-me en 1847 com a data fundacional; ara bé, com que canviaven tot sovint de criteri, aquest cartell podria ser de 1935 ...
Foto: Arxiu Artur Sala i Lladó.


Any 1933 (1)
I per fi fan el tomb ... Totes les Orquestres adopten la formació d'Orquestrina, amb instruments moderns, i si volien continuar essent competitius, ells també ho havien de fer. Però no es limiten al canvi d'instruments i de repertori, sino que a més incorporen dues noies a la formació, Faustina i Paquita, filles de Josep Monné i Dinarés.
Part superior de la foto, d'esquerra a dreta: Desconegut (trompeta), Desconegut (contrabaix), Francesca ["Paquita"] Monné i Subirana (saxo alt), Desconegut (trompeta), Desconegut (trombó) i Desconegut (violí)
A la part inferior: Miquel Jacomet (xaxo tenor, de Sant Feliu de Guíxols), Desconegut (saxo alt), Desconegut (jazz-band), Josep Monné i Dinarés (banjo) i Faustina Monné i Subirana (piano, àvia d'Artur Sala i Lladó, que em proporciona una bona quantitat de fotos i informació per aquesta entrada).
Foto: Arxiu Artur Sala i Lladó.


Any 1933 (2)
Revers de la postal anterior.
Foto: Arxiu Artur Sala i Lladó.


Any 1934 (1)
La mateixa postal de 1933, amb un altre color.
Foto: Arxiu Artur Sala i Lladó.


Any 1934 (2)
Revers de la postal anterior, on donen un pressupost de 250 pts. per Concert i Ball de nit, especificant que els beures i el ressopor van a càrrec de qui els contracti.
Foto: Arxiu Artur Sala i Lladó.


Any 1935 (1)
Els onze components surten dues vegades: al mig, en formació d'Orquestra, i en cercle en formació d'Orquestrina.
Començant per dalt i seguint en sentit horari: Desconegut (jazzband), Desconegut (helicó), Desconegut (trombó), Desconegut (trompeta), Desconegut (saxo alt), Faustina Monné i Subirana (piano), Francesca ["Paquita"] Monné i Subirana (saxo alt), Josep Monné i Dinarés (saxo tenor), Miquel Jacomet (saxo tenor), Desconegut (saxo alt) i Desconegut (trompeta).
Foto: Josep Masana i Fargas. Arxiu Artur Sala i Lladó.


Any 1935 (2)
Tarja de 1935, on el representant a Barcelona, que també podem veure en el cartell anterior, és Bartomeu Roca.
Foto: Arxiu Artur Sala i Lladó.


Any 1938
Aquesta postal de propaganda de 1933 o 1934 es va fer servir com a carta l'any 1938, en plena guerra civil; a baix a l'esquerra s'hi pot llegir, com a comiat: 11/10/38  ¡ VIVA LA REPÚBLICA !
El que no acabo d'esbrinar és si la carta l'escriu Francesca ["Paquita"] Monné i Subirana (exiliada a Toulouse, on va formar més tard una Escola de Música) al seu pare Josep Monné i Dinarés o viceversa.
A dalt, a l'esquerra, Josep Monné i Dinarés.


Any 1939
Aquest document és "la repera" ! Els fills de puta dels franquistes volien anihilar el català fos com fos (de fet, els hereus d'aquests fills de puta -perdoneu-me, prostitutes del món, només és un dir- encara "están en ello") i els hi van fer posar NIÑOS DE OLESA (Monné). Era el "putu" any de la Victória (amb accent castellà, només faltaria !), 1939. Algú va escriure a dalt Año 1941, però la data és ben clara en el folletó.
No tinc més documentació d'aquesta formació a partir d'aquesta data.
Foto: Arxiu Artur Sala i Lladó.

NOIS D'OLESA (SALES)

$
0
0



NOTA PRÈVIA (escric això el dia 8 de Maig de 2015):
Les circumstàncies personals fan que posi a la venda la casa on visc, en una petita urbanització al mig del bosc, a 10 km d'Amer o La Cellera de Ter (comarca de La Selva), anant cap el Pantà de Susqueda; si algú hi està interessat o coneix algú que ho pogués estar, en aquest enllaç trobarà la descripció, forma de contacte, fotos i tota mena de detalls (la muntanyeta que es veu darrere la tercera foto forma part del terreny de la finca, uns 2000 m2)

COORDINADES GEOGRÀFIQUES :
41º 59’ 4.81” N
02º 33’ 5.71” E

COORDINADES GPS:
Latitud: 41.984669
Longitud: 2.551585

Gràcies per la teva atenció, i ara sí, et convido a gaudir del meu treball:


Any 1917 (1)És imprescindible llegir, abans de continuar, l'entrada Nois d'Olesa (abans de l'escissió), per a una bona comprensió de tot plegat.
Identifico el quart músic per l'esquerra de la fila de darrere: Joan Riba i Trepat, cornetí.
Foto: Col·lecció Jordi Mestres.


Any 1917 (2)
Revers de la postal anterior.
Informació que se'n pot extreure: Josep Pujol i Batallé era el representant. El cornetí, Joan Riba i Trepat, que diu que la temporada anterior (com a mínim) ja hi era. El fiscorn, incorporat aquesta temporada, Valentí Prat. Llorenç Sales i Tost era el violí, i Ramon Vidal el pianista.
Foto: Col·lecció Jordi Mestres.


Any 1926
El cas és que he llegit en un programa de festes d'Olesa que l'escissíó es va produir l'any 1925, per diferències irreconciliables entre Llorenç Sales i Tost (davant, en el centre de la foto), nét d'un dels músics fundadors, Francesc Sales, i la família Monné ... Tot plegat, vist des de la distància que donen els anys, ara té poca importància; però sembla que el litigi venia donat pel tema del registre del nom de l'Orquestra, i com que no van arribar a cap acord, el jutge va decretar (oh, Salomó!) que tots dos podrien portar el nom de NOIS D'OLESA, afegint-hi el seu propi cognom a continuació. I així ho van fer.
La identificació dels músics es fa molt difícil:
Darrere: Desconegut, Desconegut, Desconegut, Desconegut, Desconegut i Desconegut
Davant: Desconegut, Desconegut, Llorenç Sales, Desconegut i Josep Pujol.


Any 1926 (?)
Durant aquesta dècada estava de moda que els músics es posessin al voltant del director (possiblement sigui Josep Pujol), que mirava atentament una partitura.
Davant, primer per l'esquerra: Llorenç Sales.
Observa a continuació un programa de mà d'aquesta època, que es repartia durant el ball (ah, aquells temps, com m'agradaria poder-hi mirar per un forat !)


Any 1926
P
rograma de mà, anvers. A més de la fotografia-collage, s'hi dóna una gran quantitat d'informació, fins a un cert punt agressiva (amb la competència del mateix nom), ja veuràs, que passo a detallar, perquè no me'n puc estar, i conservant la redacció i alguna falta d'ortografia (des del punt de vista actual, val a dir):
  • NOIS D'OLESA (SALES)és l'unica acreditada d'Olesa
  • Sempre que els organitzadors dels balls ho creguin convenient, pot modificar-se l'ordre de balls
  • ORDRE PROGRAMA DE BALLS: Tarda: Vals vienés; Pas-doble; Fox; Pericón-Java; Fox-Rumba; Tango; Xarles; Vals-jota.  Nit: 1ª part: Vals lent; Pas-doble; Fox-Slow; Pericón; Poutpurri o xarles; Havanera; Fox; One-step. 2ª part: Marxa; Fox; Xarles; Tango; Xotis; Fox-Rumba; One-step; Vals-galop. Els balls de rams i toies són dintre aquest programa de balls
  • Per les contractes dirigir-se sempre a LL. SALES
  • Gràfiques Olesa - Olesa de Montserrat
  • A la part de dalt de la foto: NOIS D'OLESA (SALES) Formidable orquestra-orquestrina. - Primera Categoria
  • I en el peu de foto:Únic Director-Representant: LL. SALES - Tel. 18 - Olesa de Montserrat
Això són 180 cm2 ben aprofitats! , però n'hi ha més, ara ve el revers:


Any 1926
Programa de mà, revers. Passo a transcriure (sisplau, si t'agrada el tema, no te'l saltis, val la pena !):
Ço que presenta aquesta formidable orquestra-orquestrina
Conjunt admirable per excel-lents professors joves, imprescindible qualitat en la música d'avui dia (rebuscada la frase, no?). Instrumental clássic per concerts, balls antics, sardanes, música religiosa i especialment per funcions de teatre, sarçueles i óperes. Instrumental per orquestrina: Violins-2, Banjos-4, Saxofons-3, Clarinets flauta-2, Trompetes , trombó - Piano - Helicon - Contrabaix - Jazz - Acorde-Bandoneón, exclusiu per Tangos i Javes.
Uniformació amb trajos d'etiqueta, jazz i passeig.
Essent considerada pels públics com l'orquestra-orquestrina millor i que's presenta més esplèndidament, és la màxima garantia per l'èxit de les festes.
Únic Director-Representant LL. SALES
REPERTORI CONCERT PER AQUESTA TEMPORADA
Rapsòdies 2, 6 i 12 - LISZT; Lohengrin - WAGNER; Tosca - PUCCINI; Bohème - PUCCINI; Faust - GOUNOD; Guillermo Tell - ROSSINI; Barbero de Sevilla - ROSSINI; Der Freischutz - WEBER; Giocanda, bailables - PONCIELLI; Egmont - BEETHOVEN; Boris Goudonow - MUSORSKI; Dances P. Igor - BORODINE; Caballería Ligera - SUPPE; Las Walkirias - WAGNER; Poema Sinfònic - GRIEG
Obres Espanyoles
Aires catalans - GIRONELLA; Verbena de la Paloma - BRETÓN; Maruxa - VIVES; Poeta y aldeano - SUPPE; Dogaresa - MILLAN; Canción del olvido - SERRANO; Bohemios - VIVES; Doña Francisquita - VIVES; Golondrinas - USANDIZAGA; Legió d'Honor - M. VALLS; La Euterpense (cants Clavé) - MANEN; El cantar del arriero - G. DIAZ; Leyenda del Beso - SOUTULLO VERT; El Baile de Luis Alonso - GIMENEZ; D. Gil de Alcalá - PENELLA; Luisa Fernanda - TORROBA; La Dolorosa - SERRANO; Talismán - VIVES; Carnaval de Venecia, per corda sola - DANCLA SALES; Navarra, violins - SARASATE i totes les de temporada de més èxit
Jotes de concert d'orquesta (sic) i corda sola, escrites exclusives per aquesta orquestra pel director compositor LL. SALES
NOIS D'OLESA (SALES)és l'única d'Olesa de bon crèdit artístic, no l'ha confungueu (sic)

Això també són 180 cm2 ben aprofitats! I per cert, si el que llegeix aquesta entrada és músic (i fins i tot només aficionat a la música): et pots imaginar tenir toooooooooooot aquest repertori (Ball, però sobretot Concert) en cartera?


Any 1926Detall de l'anvers, en formació d'Orquestra i d'Orquestrina.


Anys 20 (1): NOIS D'OLESA (SALES)
En un moment o altre també van portar una vocalista, en aquest cas, Mary Tere.


Anys 20 (2): NOIS D'OLESA (SALES)
I una altra vocalista, que era coneguda com Carmencita de Mayo.


Anys 30 (1)
L'any 1930 la família Monné va recuperar la propietat de la denominació Nois d'Olesa, de manera que els dissidents van passar a dir-se Sales d'Olesa. La foto deu ser de després de la guerra civil: han canviat (tan si vols com si no vols!) el català pel castellà.
Foto: Col·lecció Jordi Mestres.


Anys 30 (2)
Revers de la postal anterior.
Foto: Col·lecció Jordi Mestres.

UNIÓ ARTÍSTICA (Martorell)

$
0
0



NOTA PRÈVIA (escric això el dia 8 de Maig de 2015):
Les circumstàncies personals fan que posi a la venda la casa on visc, en una petita urbanització al mig del bosc, a 10 km d'Amer o La Cellera de Ter (comarca de La Selva), anant cap el Pantà de Susqueda; si algú hi està interessat o coneix algú que ho pogués estar, en aquest enllaç trobarà la descripció, forma de contacte, fotos i tota mena de detalls (la muntanyeta que es veu darrere la tercera foto forma part del terreny de la finca, uns 2000 m2)

COORDINADES GEOGRÀFIQUES :
41º 59’ 4.81” N
02º 33’ 5.71” E

COORDINADES GPS:
Latitud: 41.984669
Longitud: 2.551585

Gràcies per la teva atenció, i ara sí, et convido a gaudir del meu treball:


Any 1930 (1)
Orquestra de Martorell, que pel que llegeixo al dors d'aquesta postal s'hauria creat l'any 1930, i de la que no en tinc notícies ni abans ni després.
Darrere: Joan Abante i Amposta (fiscorn), Elpidi Bofill (trompeta), Jaume Nolla i Hortoneda (trompeta i representant), Joan Capellades (violí) i Antoni Esteve (contrabaix)
Davant: Joaquim Sagristà i Canals (clarinet), Desconegut (clarinet), Desconegut (flauta), Cristòfol ["Tòfol"] Llopart (violí, director i representant) i Desconegut (violí).
Foto: Arxiu Maria Nolla i Alemany.


Any 1930 (2)
Revers de la postal anterior, feta a la Impremta Bonell, de Martorell.
Foto: Arxiu Maria Nolla i Alemany.

VABALÀ

$
0
0



NOTA PRÈVIA (escric això el dia 8 de Maig de 2015):
Les circumstàncies personals fan que posi a la venda la casa on visc, en una petita urbanització al mig del bosc, a 10 km d'Amer o La Cellera de Ter (comarca de La Selva), anant cap el Pantà de Susqueda; si algú hi està interessat o coneix algú que ho pogués estar, en aquest enllaç trobarà la descripció, forma de contacte, fotos i tota mena de detalls (la muntanyeta que es veu darrere la tercera foto forma part del terreny de la finca, uns 2000 m2)

COORDINADES GEOGRÀFIQUES :
41º 59’ 4.81” N
02º 33’ 5.71” E

COORDINADES GPS:
Latitud: 41.984669
Longitud: 2.551585

Gràcies per la teva atenció, i ara sí, et convido a gaudir del meu treball:


Anys 30 (1)
Orquestrina de Barcelona de la que no en tinc cap dada. Ara, el dibuix de Pellicó és impagable !
I com que qui no té feina, el gat pentina, aquí van unes disquisicions sobre el nom de l'Orquestrina:
Probablement el nom vingui de l'expressió a la Babalà, que podria equivaler a de qualsevol manera; en castellà podriem dir a tontas y a locas ...
M'agrada també aquesta definició de la web RodaMots:
Sense posar l’atenció, el seny, necessaris en allò que hom fa, irreflexivament.
Per exemple:
Ho fa tot a la babalà i després se’n penedeix.
Parla sempre a la babalà, sense pensar el que diu.
A les Balears també es diu a la babalana (o a la babal·lana, com ho escriu l’Alcover-Moll).
Etimologia:
De l’àrab kalà bab Al-lah, literalment sobre la porta de Déu, on bab pren el sentit de poder, i d’aquí en poder de Déu, és a dir, com Déu vol
.
Foto: Arxiu Nuri Mont del Val i Fajula.


Anys 30 (2)
Revers de la postal anterior, on s'indica que el representant és Ramon Alabau, a qui veig l'any 1935 com a representant de The Venus Orchestra.
Foto: Arxiu Nuri Mont del Val i Fajula.

ORQUESTRA DEL PO

$
0
0



NOTA PRÈVIA (escric això el dia 8 de Maig de 2015):
Les circumstàncies personals fan que posi a la venda la casa on visc, en una petita urbanització al mig del bosc, a 10 km d'Amer o La Cellera de Ter (comarca de La Selva), anant cap el Pantà de Susqueda; si algú hi està interessat o coneix algú que ho pogués estar, en aquest enllaç trobarà la descripció, forma de contacte, fotos i tota mena de detalls (la muntanyeta que es veu darrere la tercera foto forma part del terreny de la finca, uns 2000 m2)

COORDINADES GEOGRÀFIQUES :
41º 59’ 4.81” N
02º 33’ 5.71” E

COORDINADES GPS:
Latitud: 41.984669
Longitud: 2.551585

Gràcies per la teva atenció, i ara sí, et convido a gaudir del meu treball:


Any 1910
Orquestra d'Olesa de Montserrat, fundada al darrer terç del segle XIX. Tenia músics de qualitat i era una bona competidora de l'Orquestra Nois d'Olesa.
Cap a 1835 dos músics autodidactes d'Olesa que ja portaven temps tocant junts, el clarinetista Xxx Figueras ("l'avi Figueras" i també "Jan Xic") i el violinista cec Anton Bayona, van decidir formar una orquestra; un dels músics escollits era Jaume Pascual ("el Boy"i també "Po"), que tenia formació musical i va ensenyar als nous components; donat el seu mestratge, aquesta formació era coneguda com Orquestra del Boy. Més tard va arribar a Olesa un músic italià desterrat, de nom Eugenio, professor de clarinet, que acabà d'instruir els integrants de l'orquestra, formant-ne part ell mateix. No feien una orquestra completa, d'onze músics, com manaven els cànons de l'època, però tot i així van actuar molts anys. Els components inicials eren: Jaume Pascual ("el Boy"i també "Po"), Eugenio (el clarinetista italià), Jaume Tort, Joan Ribas ("Ganso"), N. Badia i Pau Pujol.
Entre 1874 i 1876, Jaume Pascual ("el Boy"i també "Po"), [funcionari de Correus] i Agapit Cortada [cafeter, fill de Pau Cortada i Singla, un dels artífexs de la fundació dels Nois d'Olesa], van ensenyar més músics, i van organitzar l'Orquestra del Po, que va tenir molt bona acollida, i van estar actius durant uns quaranta anys. Alguns dels components d'aquella primera formació van ser: Jaume Pascual ("Po"), Joaquim Pascual, Joan Pascual, Josep Pascual ("Xiquet") -aquests tres darrers fills d'en Jaume-, Agapit Cortada, Fèlix Cortada (fill de l'anterior, que va arribar a ser un contrabaixista de prestigi), Emili Martinella (estanquer, nebot de Jaume Pascual) i Josep Matas i Tort.
Tota aquesta informació tan precisa l'extrec de diversos articles de premsa olesana dels anys 20 i 30, recollits i comentats en el llibre Músics i Orquestres d'Olesa, de Lluís Duran i Duran.
A la fotografia, extreta del mateix llibre, crec identificar-hi amb certesa un músic, i deduir-ne un altre.
Drets: Desconegut, Josep Boada i Badia ("Xelmo")*, Desconegut, Desconegut, Desconegut i Desconegut
Asseguts: Desconegut, Desconegut, Emili Martinella**, Desconegut i Desconegut.
* Es pot veure una mica de biografia d'aquest prestigiós cornetí, amb foto inclosa, a la pàgina 2 del setmanari El Mirador, edició del dijous 7 de Febrer de 1935, en aquest enllaç.
** Dedueixo que és Emili Martinella, del qual em consta que va ser director d'aquesta formació. Puc estar equivocat, i per tant no s'ha d'agafar aquesta dada com paraula de Déu ...

ORQUESTRA DELS INDEPENDENTS (ORQUESTRA DEL CALSA)

$
0
0



NOTA PRÈVIA (escric això el dia 8 de Maig de 2015):
Les circumstàncies personals fan que posi a la venda la casa on visc, en una petita urbanització al mig del bosc, a 10 km d'Amer o La Cellera de Ter (comarca de La Selva), anant cap el Pantà de Susqueda; si algú hi està interessat o coneix algú que ho pogués estar, en aquest enllaç trobarà la descripció, forma de contacte, fotos i tota mena de detalls (la muntanyeta que es veu darrere la tercera foto forma part del terreny de la finca, uns 2000 m2)

COORDINADES GEOGRÀFIQUES :
41º 59’ 4.81” N
02º 33’ 5.71” E

COORDINADES GPS:
Latitud: 41.984669
Longitud: 2.551585

Gràcies per la teva atenció, i ara sí, et convido a gaudir del meu treball:


Any 1905
Orquestra d'Olesa de Montserrat iniciada pels germans Jaume, Joaquim i Salvador Ubach, que a casa seva tenien per motiu Cal Calsa. Era una orquestra sense pretensions, on hi començaven tots els aprenents que, si després traspuntaven, eren cridats per anar a una altra orquestra. Tota aquesta informació l'extrec del llibre Músics i Orquestres d'Olesa, de Lluís Duran i Duran. Donat que en aquest llibre, del qual n'extrec també la foto, s'indica el nom dels músics i l'instrument que tocaven, provo l'alineació, sense que sigui segura al cent per cent:
Darrere: Josep Ubach (violí, fill de Salvador), Joan Ubach ("Joanet", cornetí, fill de Salvador) i Ramon* Mayans (fiscorn)
Davant: Salvador Ubach (contrabaix, potser van decidir que l'instrument no sortís a la foto), Joaquim Ubach (violí i director), Desconegut (violí), Alfons Ubach (flauta, fill de Salvador), Jaume Ubach ("Jaume del Pau", clarinet), Desconegut (violí) i Desconegut (clarinet).
Tinc també el nom d'altres músics que van passar per aquesta orquestra, potser algun dels Desconeguts es troba en aquesta llista: Ramon Vidal (violí), a qui podem veure a l'Orquestra Nois d'Olesa (Sales); Joaquim i Joan Pascual (ambdós anomenats "Po"), Josep i Joan Boada i Badia (cornetí i fiscorn respectivament, tots dos amb el sobrenom de "Xelmo"), Tomàs Xxx ("Tomàs del clarinet", de Martorell; podria se Tomàs Sarañana i Sentís), Enric Corbera ("Cadiraire"), Josep Ambrós ("Cosme"), Jaume Pons i Casals ("Toniet"), Emili Martinella ("Ganxet", va ser-ne director) i Agustí Privat, d'Esparreguera.
* Aquest músic és citat com a Mayans, i fins i tot en algun lloc com Antoni Mayans; jo crec que és Ramon Mayans, fiscorn i un dels fundadors de la Cobla-orquestra Barcelona.

ORQUESTRINA OLESANA

$
0
0



NOTA PRÈVIA (escric això el dia 8 de Maig de 2015):
Les circumstàncies personals fan que posi a la venda la casa on visc, en una petita urbanització al mig del bosc, a 10 km d'Amer o La Cellera de Ter (comarca de La Selva), anant cap el Pantà de Susqueda; si algú hi està interessat o coneix algú que ho pogués estar, en aquest enllaç trobarà la descripció, forma de contacte, fotos i tota mena de detalls (la muntanyeta que es veu darrere la tercera foto forma part del terreny de la finca, uns 2000 m2)

COORDINADES GEOGRÀFIQUES :
41º 59’ 4.81” N
02º 33’ 5.71” E

COORDINADES GPS:
Latitud: 41.984669
Longitud: 2.551585

Gràcies per la teva atenció, i ara sí, et convido a gaudir del meu treball:


Anys 30
Orquestrina d'Olesa de Montserrat de la qual no en tic cap dada. Només puc dir que l'acordionista de l'esquerra s'assembla molt a Joan Matas i Matas, pianista de l'Orquestina The New Boys, també d'Olesa.
Extrec la foto del llibre Músics i Orquestres d'Olesa, de Lluís Duran i Duran.

LATIN BLUE

$
0
0



NOTA PRÈVIA (escric això el dia 8 de Maig de 2015):
Les circumstàncies personals fan que posi a la venda la casa on visc, en una petita urbanització al mig del bosc, a 10 km d'Amer o La Cellera de Ter (comarca de La Selva), anant cap el Pantà de Susqueda; si algú hi està interessat o coneix algú que ho pogués estar, en aquest enllaç trobarà la descripció, forma de contacte, fotos i tota mena de detalls (la muntanyeta que es veu darrere la tercera foto forma part del terreny de la finca, uns 2000 m2)

COORDINADES GEOGRÀFIQUES :
41º 59’ 4.81” N
02º 33’ 5.71” E

COORDINADES GPS:
Latitud: 41.984669
Longitud: 2.551585

Gràcies per la teva atenció, i ara sí, et convido a gaudir del meu treball:


Anys 70 (1)
Conjunt de Vic, alguns membres del qual procedien de l'Orquestra Montecasino, també de Vic.
D'esquerra a dreta: Josep Fajula i Casas ("el sastre de Campdevànol"), Josep Vivet i Vilarnau, Joan Cerrada i Vivet, Joan Falomí i Pujals, Ramon Cerrada i Vivet, Desconegut i Desconegut.
Foto: Arxiu Nuri Mont del Val i Fajula.


Anys 70 (2)
Darrere: Josep Vivet (trompeta) i Josep Fajula ["el sastre de Campdevànol"] (saxo alt)
Davant: Desconeguda (cantant), Ramon Cerrada (bateria), Joan Cerrada (baix), Joan Falomí (cantant), Desconegut (piano) i Desconeguda (cantant).
Les desconegudes poden ser les germanes Montserrat i Carme Vilaseca i Roca.
Foto: Arxiu Nuri Mont del Val i Fajula.


Anys 70 (3)
D'esquerra a dreta: Manel Rodríguez (teclats), Josep Vivet (trompeta), Àngel Regidor i Vázquez (guitarra), Joan Falomí (cantant), Ramon Cerrada (bateria) i Desconegut (saxo tenor). A terra hi ha un trombó de vares, no sé qui el devia tocar, potser en Joan Cerrada, que va estar força temps a la Cobla-orquestra Barcelona com a trombó i fiscorn.

EUREKA

$
0
0



NOTA PRÈVIA (escric això el dia 8 de Maig de 2015):
Les circumstàncies personals fan que posi a la venda la casa on visc, en una petita urbanització al mig del bosc, a 10 km d'Amer o La Cellera de Ter (comarca de La Selva), anant cap el Pantà de Susqueda; si algú hi està interessat o coneix algú que ho pogués estar, en aquest enllaç trobarà la descripció, forma de contacte, fotos i tota mena de detalls (la muntanyeta que es veu darrere la tercera foto forma part del terreny de la finca, uns 2000 m2)

COORDINADES GEOGRÀFIQUES :
41º 59’ 4.81” N
02º 33’ 5.71” E

COORDINADES GPS:
Latitud: 41.984669
Longitud: 2.551585

Gràcies per la teva atenció, i ara sí, et convido a gaudir del meu treball:


Anys 30 (1)
Orquestrina que crec que era de Sabadell. Em consta que va ser formada i dirigida per Daniel Sanahuja i Capella, que seria el pianista d'aquesta foto, a la dreta de la imatge.
Foto: Arxiu Maria Nolla i Alemany.


Anys 30 (2)
Revers de la postal anterior.
Foto: Arxiu Maria Nolla i Alemany.

TRULLÀS

$
0
0



NOTA PRÈVIA (escric això el dia 8 de Maig de 2015):
Les circumstàncies personals fan que posi a la venda la casa on visc, en una petita urbanització al mig del bosc, a 10 km d'Amer o La Cellera de Ter (comarca de La Selva), anant cap el Pantà de Susqueda; si algú hi està interessat o coneix algú que ho pogués estar, en aquest enllaç trobarà la descripció, forma de contacte, fotos i tota mena de detalls (la muntanyeta que es veu darrere la tercera foto forma part del terreny de la finca, uns 2000 m2)

COORDINADES GEOGRÀFIQUES :
41º 59’ 4.81” N
02º 33’ 5.71” E

COORDINADES GPS:
Latitud: 41.984669
Longitud: 2.551585

Gràcies per la teva atenció, i ara sí, et convido a gaudir del meu treball:


Anys 40 (1)
Conjunt de Berga creat per Joan Trullàs i Vivó, i que tenia un àmbit d'actuació centrat en Berga i rodalies.
Foto: Arxiu Meritxell Sala i Trullàs.


Anys 40 (2)
Detall dels músics.
Darrere: Desconegut (bateria)
Davant: Desconegut (saxo alt i clarinet), Joan Trullàs i Vivó (acordió, saxo tenor saxo soprano. També era el representant) i Desconegut (trompeta).
Joan Trullàs, l'any 1963, va compondre la música del Salt de Maces de la Patum de Berga.
Foto: Arxiu Meritxell Sala i Trullàs.

ICONOGRAFIA DE LA COBLA

$
0
0



NOTA PRÈVIA (escric això el dia 8 de Maig de 2015):
Les circumstàncies personals fan que posi a la venda la casa on visc, en una petita urbanització al mig del bosc, a 10 km d'Amer o La Cellera de Ter (comarca de La Selva), anant cap el Pantà de Susqueda; si algú hi està interessat o coneix algú que ho pogués estar, en aquest enllaç trobarà la descripció, forma de contacte, fotos i tota mena de detalls (la muntanyeta que es veu darrere la tercera foto forma part del terreny de la finca, uns 2000 m2)

COORDINADES GEOGRÀFIQUES :
41º 59’ 4.81” N
02º 33’ 5.71” E

COORDINADES GPS:
Latitud: 41.984669
Longitud: 2.551585

Gràcies per la teva atenció, i ara sí, et convido a gaudir del meu treball:


ICONOGRAFIA: Estudi descriptiu de monuments figurats, estàtues, pintures, medalles, etc., en allò que concerneix l'objecte representat i la manera de representar-lo.
Aquest és l'objecte de la present entrada, on exposo una sèrie de dibuixos, pintures, escultures, postals, cartells i altres suports, que tenen com a subjecte principal la Cobla. En alguns hi veurem aquesta com a protagonista, en d'altres només hi veurem algun músic, i en d'altres la Cobla quedarà en un segon o tercer pla, però sempre present.
Ho estructuro de la següent manera:
  • DIBUIXOS
  • PINTURES i GRAVATS
  • ESCULTURES
  • ALTRES
Ho agrupo per autors, intentant ordenar-ho cronològicament; si sé l'autor i l'any, ho posaré, i si sé la procedència també. Si algun lector sap més coses de les obres aquí exposades i m'ho vol comunicar ( jlm_54@hotmail.com ), estaré encantat d'afegir-ho.

DIBUIXOS
 
Autor: SANTIAGO RUSIÑOL*
Títol: LA COBLA DEL PENSIL
Any 1894
Sèrie de dibuixos publicats en el nº 80 de la revista Pèl i Ploma, el dia 1 de Setembre de 1901. No és estrictament una Cobla, però donat el títol que li va posar el seu autor, m'ha semblat adient incloure-la en aquesta secció del meu blog.
* El seu nom complet és Santiago Rusiñol i Prats. Per fer una lectura completa d'aquesta entrada, i en general del blog sencer, és realment just i necessari obrir els enllaços. Si no ho fas, cap problema, però moltes vegades en lloc de menjar-te un plàtan només en rosegaràs la pell.


Autor: MANUEL MOLINÉ*
Títol: LA COBLA D'EN SADURNÍ
Any 1900
Dibuix satíric d'una colla de músics. Tal com passa amb les imatges anteriors no és estrictament una Cobla, però donat el títol que li va posar el seu autor, m'ha semblat adient incloure-la en aquesta secció del meu blog.
El dibuix es va publicar a la pàgina 11 del nº 1118 de L'Esquella de la Torratxa, del 15 de Juny de 1900. Trobo publicat per primera vegada el nom de La Cobla d'en Sadurní al setmanari La Tomasa, nº 453, pàgina 3, de 6 de Maig de 1897. Els músics porten gorra de plat, cosa que em fa pensar que la denominació del grup podria fer referència a la Banda Muncipal de Barcelona, fundada l'any 1886: el sotsdirector de la Banda a partir de 1887, i director a partir de 1897 va ser Celestí Sadurní i Gurguí, i per tant crec que la referència a la Banda Municipal és molt probable.
* El seu nom complet és Manuel Moliné i Muns. Moltes vegades signava amb una "M" o amb tres "M".


Autor: JUNCEDA*
Títol: EN TOTHOSABFER

Any 1917
Dibuix publicat en el nº 280 de la revista En Patufetl'any 1917. Il·lustrava la portada del conte En Tothosabfer, de Manel Folch i Torres. El posat del tenorista em recorda moltíssim a Albert Martí i Galceran, coetani de Junceda, que és probable que l'hagués vist actuar, en aquella època estava am la Cobla-orquestra La Principal de La Bisbal. Com veurem en les imatges següents, en Junceda coneixia bé la Cobla.
* El seu nom complet és Joan Enric Garcia-Junceda i Supervia. Si vas a l'enllaç hi trobaràs una biografia força completa d'aquest dibuixant. El seu pare, José Junceda, asturià, era militar, concretament Capità de la Banda d'un Regiment, i tocava la flauta; un seu company de carrera, va ser el padrí de Joan Junceda: Calixto Granados Armenteros, pare del famós músic Enric Granados i Campiña. I els primers contactes que va tenir Enric Granados amb la música van ser precisament amb José Junceda.
Foto: Arxiu Jaume Bosch i Martínez. En Jaume és dibuixant i un verdader expert en la vida i obra de Junceda, i m'ha assessorat amablement per aquesta entrada.


Autor: JUNCEDA
Any 1917
Portada d'un llibret de partitures de sardanes per a piano de la Col·lecció La Sardana Popular, editada per J.M. Canals. En la imatge següent, una petita sorpresa que fa referència a aquesta.
Foto: Arxiu Jaume Bosch i Martínez.


Autor: JUNCEDA
Any 1917
Sempre hi ha "vivillos" ... Si ens fixem en la imatge anterior veurem que una de les sardanes és Jorn de festa, de Normand Solé i Balbina*. Doncs algú, no sé quan, va fer una mena de collage amb el nom d'aquesta sardana i el dibuix de Junceda, però va tenir la santa barra de signar-ho amb el seu nom: E. Serrallonga. He vist que aquest dibuix es va subhastar no fa pas massa, i no em consta que E. Serrallonga fos un dels pseudònims de Junceda.
* Per cert, si la publicació original està ben datada, aquesta sardana la va compondre Normand Solé amb 18 anys. No és extrany, però, doncs amb 21 anys ja dirigia l'Orfeó de Sants.


Autor: JUNCEDA
Any 1918
Portada del nº 8 de la revista D'ACÍ D'ALLÀ*, publicada el 10 d'Agost de 1918. Qualsevol músic hi pot apreciar, deixant de banda l'exageració pròpia de la caricatura, l'autenticitat que es desprèn d'aquest dibuix.
Foto: Arxiu Jaume Bosch i Martínez.


Autor: JUNCEDA
Any 1918
He fet un detall d'aquest dibuix, que es va fer servir moltes vegades, com veiem més avall.


Autor: JUNCEDA
Any 1920
Aquí tornem a veure el dibuix de la Cobla, però ara en un escenari més ample, amb un paller, l'església, un xiprer i les muntanyes de fons, i amb una rotllana de balladors en primer terme. Aquest dibuix era la portada genèrica de totes les partitures de sardanes per a piano que publicava (al menys aquell any 1920) l'editorial Iberia Musical, de Barcelona.
Foto: Arxiu Jaume Bosch i Martínez.


Autor: JUNCEDA
Any 1924
Gairebé es pot escoltar el cornetí tocant una sardana obligada, a davant de tot de la Cobla ... per cert, sembla que és esquerrà. Aquest fantàstic dibuix apareixia al nº 7 de la revista Bella Terra.
Foto: Arxiu Jaume Bosch i Martínez.


Autor: JUNCEDA
Any 1927
En aquest Calendari d'en Patufet de 1927 Junceda va il·lustrar un poema de Pere Puig i Llensa, en el que en la tercera pàgina parla de la Sardana.
Fotos: Arxiu Jaume Bosch i Martínez.


Autor: JUNCEDA
Any 1927
Detall 1 de la tercera pàgina, amb una Cobla d'Angelets.
Foto: Arxiu Jaume Bosch i Martínez.


Autor: JUNCEDA
Any 1927
Detall 2 de la tercera pàgina. Un dels músics, amb la tenora, sembla que ja s'ha cansat de tocar ...
Foto: Arxiu Jaume Bosch i Martínez.


Autor: JUNCEDA
Any 1928
Portada del nº 1 d'Emporion (Recull de velles danses populars de Catalunya).
El dibuix podria representar Torroella de Montgrí, concretament al costat de la Capella de Sant Antoni. Al fons de la imatge es veu el conjunt de muntanyes conegut com El Bisbe mort, format per la muntanya d'Ullà i el Montplà, que flanquegen el Montgrí, amb el Castell al capdemunt.
Els músics integren una formació coneguda com a Cobla de tres quartans, precursora de la Cobla actual, i composta en aquest cas, de davant cap a darrere per: cornamusa (sac de gemecs), oboè rústic (tarota) i flabiol i tamborí.
Foto: Jaume Bosch i Martínez.


Autor: JUNCEDA
Any 1928
Aquest dibuix el trobo en un article de Pere Castells de 1972 anomenat UNA DANSA DE L'ANTIGOR: EL CONTRAPÀS. És el dibuix que es va emprar per fer la portada que veiem en la imatge anterior, i donat que la darrera ballada del Contrapàs a Torroella de Montgrí es va fer l'any 1923 (no especifica la data exacta), podria ser que aquest dibuix fos d'aquell any.


Autor: JUNCEDA
Any 1929
Tal com comentava abans, algunes imatges es van fer servir moltes vegades. Per exemple en aquest Almanac de la Sardana de 1929 hi surt el dibuix que ja vèiem l'any 1917.
Foto: Arxiu Jaume Bosch i Martínez.


Autor: JUNCEDA
Any 1931
Aquest anunci apareixia al programa de la Festa Major de Montblanc de 1931. Veiem que fan servir (sense citar, ai las!, l'autor) el dibuix de Junceda publicat per primera vegada l'any 1918. La Cobla-orquestra Els Montblanquins va ser la primera en adoptar el model de Cobla empordanesa a la Conca de Barberà.
Foto: Arxiu Comarcal de la Conca de Barberà. Col·lecció Antoni Roselló.


Autor: JUNCEDA
Any 1933
Aquesta vegada la Cobla se'ns mostra en una actuació nocturna, i potser degut a aquest fet els músics, al no haver-hi prou llum, tocaven sense partitures, de memòria ...
Es pot veure en el nº 264 de la revista Barcelona Atracción, publicada entre Desembre de 1910 i Agost de 1936 per la Societat d'Atracció de Forasters.
Foto: Arxiu Jaume Bosch i Martínez.


Autor: JUNCEDA
Any 1934
Vista parcial i posterior de la Cobla, que il·lustrava la pàgina corresponent al mes de Juny del Calendari del Bon Mot d'aquell any 1934, editat per la Lliga del Bon Mot (que els renegaires de l'època anomenaven La Lliga del Bon Rot). Tots els textos del calendari eren de Joan Maragall i Gorina, i els dibuixos de Junceda.
Foto: Arxiu Jaume Bosch i Martínez.


Autor: JUNCEDA
Any 1934
Full del calendari esmentat en la imatge anterior. Per cert, el dia de Sant Pere era festiu !
Foto: Arxiu del blog Piscolabis Librorum.


Autor: JUNCEDA
Any 1934
Detall de la Cobla, on, per una vegada, Junceda comet un error, concretament en la posició de les mans del 1er tenor (l'esquerra ha d'anar a dalt i la dreta a baix).
Foto: Arxiu Jaume Bosch i Martínez.


Autor: DESCONEGUT
Any 1923
Lligant amb el tema angelical de les fotos de 1927 de Junceda, aquí tenim la portada del díptic que va publicar la Cobla-orquestra L'Art Gironí l'any 1923.
Foto: Biblioteca Pública Carles Rahola.


Autor: DESCONEGUT
Any 1923
Detall de la portada anterior, on s'aprecia bé l'església de Sant Feliu i la Catedral, que en aquell temps formaven l'skyline de Girona.
Foto: Biblioteca Pública Carles Rahola.


Autor: RICARD OPISSO*
Títol:
A L'APLEC DE LA SARDANA (Subtítol: Puntejant-ne una de les clàssiques d'En Pep Ventura)
Any 1920
En aquest dibuix que sortia a l'Almanac deL'Esquella de la Torratxa de 1920 la Cobla queda una mica llunyana, però es veu a dalt a la dreta, entre el xiprer i la senyera. Ricard Opisso va dibuixar moltes pàgines com aquesta, amb temàtiques diferents (de caire polític, social, municipal, costumista). Oferien una panoràmica completa i vital de la Barcelona que va des de la Primera Guerra Mundial a la Guerra Civil Española., i mostraven una gran quantitat de personatges, una multiplicitat d'escenes en un sol ambient, diversos grups de gent, en reunió, en accions diferents, gent en conversa, tot un món de relacions. Els dibuixos d'aquest estil són coneguts a la seva obra com Les multituds.
* El seu nom complet és Ricard Cecili Opisso i Sala, i va créixer en un entorn familiar il·lustrat, literari i periodístic per part paterna i artístic per la materna.


Autor: RICARD OPISSO
Títol: GALOP DE CORTESIA - CONCA DE TREMP

Any 1926
Aquesta postal i la següent formen part d'una sèrie anomenada Balls Regionals. Té el nº 33.


Autor: RICARD OPISSO
Títol: BALL DE GITANES DEL PENEDÈS

Any 1926
Postal nº 37 de la sèrie Balls Regionals.


Autor: RICARD OPISSO
Títol: SARDANES AL PARC

Any 1929
Un altre dibuix de la sèrie Les Multituds, amb la Cobla ben visible a la part esquerra de la imatge, tocant en un quiosc. Si no vaig errat crec que és el quiosc del Parc de la Ciutadella, de Barcelona.


Autor: RICARD OPISSO
Títol: UNA COBLA

Any 1946
Un estil ben diferent als dibuixos que vèiem anteriorment. Molt realista, gairebé sembla una fotografia.


Autor: RICARD FÀBREGAS*
Títol: COBLA BARCELONA

Any 1938
En plena guerra civil espanyola la Cobla-orquestra Barcelona es va significar molt políticament, col·laborant amb el Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya, fent dues sortides per donar concerts a Europa, amb la finalitat de recollir fons pel Socors Roig Internacional, i pal·liar així els estralls de la guerra civil. Aquest fet va comportar que, un cop acabada la guerra, no els donessin permís per actuar fins l'any 1945.
Aquest cartell comparteix l'estètica del moment, en podem veure molts del mateix estil durant la guerra civil.
* El seu nom complet és Ricard Fàbregas i Fàbregas, dibuixant i pintor de Barcelona.
Foto: Arxiu Helena Fàbregas.


Autor: ANTONI CLAVÉ*
Títol: COBLA CATALUNYA

Any 1938
A mitjans de 1938 el Govern de la Generalitat forma una nova cobla, amb el nom deCobla Catalunya**, que amb la violinista Rosa Mas i Mallén, la pianista Maria Sierra, el guitarrista Pepe Hurtado, la cantant Conchita Morén, la seva filla la ballarina Leonor Morén, i altres artistesvan conformar un grup que va fer una gira per França amb la col·laboració del Partit Socialista Francès en una campanya Pro-Ajuda a la República Espanyola.
Aquesta és la portada del llibret que van editar, amb disseny i dibuix signats per Antoni Clavé i Sanmartí. Més info d'Antoni Clavé en aquest altre enllaç.
*El seu nom complet és Antoni Clavé i Sanmartí, artista multidisciplinari nascut a Barcelona.
** Així com la imatge anterior fa referència a la
Cobla-orquestra Barcelona, la Cobla Catalunya havia estat organitzada al voltant d'Albert Martí i Galceran, capdavanter de l'altra gran formació de Barcelona quan va esclatar la guerra, la Cobla-orquestra Barcelona-Albert Martí.Foto: Arxiu Jaume Nonell i Juncosa.


Autor: M. D. SALMONS*
Any 1954
Postal infantil, amb una visió, doncs, infantil d'una Cobla i una Sardana. Editada per JBR, pertany a la Sèrie 40.
* El seu nom real és Maria Dolors Salmons i Llatas, dibuixant catalana a qui trobo fent aquestes postals i il·lustrant contes infantils a partir dels anys 40.


Autor: DESCONEGUT
Anys 60
Dibuix que apareix en un Lp de la Cobla-orquestra Barcelona dels anys 60.



Autor: GRANADOS LLIMONA*
Títol: COBLA 72

Any 1972
Dibuix al carbó sobre paper.
* El seu nom complet és Joan Granados i Llimona (1931-2005), dibuixant, il·lustrador i pintor nascut a Barcelona i afincat, encara un nen, a Sant Joan les Fonts. No trobo molta informació de la seva biografia, i curiosament a la Viquipèdia hi ha una entrada que parla d'ell, només en alemany !
Els seus antecedents familiars semblaria que el van encaminar cap a l'Art, doncs era fill del músic Víctor Granados i Gal, a qui podem trobar en aquest blog en l'Orquestrina Granados, nét d'Enric Granados i Campiña (músic) i Joan Llimona i Bruguera (pintor), i per tant nebot-nét de l'escultor Josep Llimona i Bruguera. Era una família d'artistes, ja es veu; per exemple, al seu germà Gabriel Granados i Llimona el podem trobar a l'Orquestra La Nueva, de Tortellà, l'any 1950, a la Cobla-orquestra Marimba, de Tortellà, l'any 1951 i al Conjunt Novel, d'Olot, els anys 60.


Autor: PILARÍN BAYÉS*
Títol: INSTRUMENTS DE LA COBLA

Any 1980
El dibuix sembla formar part d'algun projecte didàctic.
* El seu nom complet és Pilar Bayés i de Luna, i en podem trobar més informació a la seva pàgina web.


Autor: PILARÍN BAYÉS
Títol: LA PRINCIPAL DEL POBLE MOLL

Any 1981
Doble pàgina (108 i 109) d'un llibre que tinc fa més de 30 anys: La Principal del Poble Moll: any 2590, de Mª Dolors Alibés i Riera, il·lustrat profusament per Pilarín Bayés.


Autor: XAVIER CUGAT*
Títol: COBLA DE SARDANES

Anys 80
Visió humorística de la Cobla, des del punt de vista del polifacètic Xavier Cugat.
* El seu nom complet és Francesc d'Assís Xavier Cugat i Mingall, gironí universal.
Foto: Extreta de la pàgina oficial de l'artista, on es pot comprar la litografia.


Autor: XAVIER CUGAT
Títol: COBLA DE SARDANES

Anys 80
Detall de la imatge anterior.
Foto: Extreta de la pàgina oficial de l'artista, on es pot comprar la litografia.


Autor: DESCONEGUT
Any 1990
Caricatura que he trobat a Internet. Desconec l'any exacte, però estava en un programa de la Festa Major de Gelida (no posava l'any ...)


Autor: ERNEST PUIG*
Títol: BALLEM SARDANES

Any 1997
Aquest dibuix surt a la portada del llibre Ballem Sardanes, que es pot trobar a la Botigueta del Portal Sardanista de la Confederació Sardanista de Catalunya.
* El seu nom complet és Ernest Puig i Rovira.


Autor: DESCONEGUT
Any 2000
Caricatura que he trobat a Internet. Desconec l'any exacte.


Autor: DESCONEGUT
Any 2000
Caricatura que he trobat a Internet. Desconec l'any exacte.


Autor: DESCONEGUT
Any 2000
Caricatura que he trobat a Internet. Desconec l'any exacte. És un adhesiu.


Autor: DESCONEGUT
Any 2000
Pin que he trobat a Internet. Desconec l'any exacte.


Autor: DESCONEGUT
Any 2000
Pin que he trobat a Internet. Desconec l'any exacte.


Autor: DESCONEGUT
Títol: FESTA MAJOR

Any 2000
Postal que he trobat a Internet. Desconec l'any exacte. El barrig-barreig és important, doncs podem veure, a més de la Cobla i la rotllana de sardanistes, un globus aerostàtic, focs d'artifici, un àliga, un drac, castellers, havaneres, jotes, una xaranga, correfocs, gegants, capgrossos, cavallets, un Ball de Pavordes ... només hi falta en Wally !


Autor: XXX GASOL
Any 2000
Caricatura que he trobat a Internet. Desconec l'any exacte.Foto: Símbols.cat.


 
Autor: NÚRIA AYMÀ*
Títol: AUCA DE LA SARDANA

Any 2005
Aquesta sèrie de dibuixos pertany a l'Auca de la Sardana.
* El seu nom complet és Núria Aymà i Comas, il·lustradora i dissenyadora gràfica.
Fotos: La paret de les auques.


Autor: FRANCESC ANGLÈS*
Títol: LA COBLA

Any 2006
Dibuix que es va fer a partir de dues escultures que es poden veure en l'apartat corresponent d'aquesta entrada: la de 1976 que es troba al Museu Dalí de Figueres, i la que es pot veure a L'Escala.
* El seu nom complet és Francesc Anglès i Garcia, i és metge i escultor.


Autor: FRANCESC ANGLÈS
Any 2007
Portada i detall del llibre/Cd Núria Feliu* recita les sardanes més populars. És un treball literari i musical que inclou 23 de les sardanes més conegudes, triades per la mateixa cantant i per l’escriptor Lluís Subirana**
*Núria Feliu i Mestres
**Lluís Subirana i Rebolloso.


Autor: JORDI BELTRAN*
Títol: FESTA MAJOR

Any 2009
Caricatura de l'il·lustrador Jordi Beltran, de la seva sèrie Festa Major.
* El seu nom complet és Jordi Beltran i Balañà.


Autor: MIRIAM MASRAMON*
Títol: COBLA DE DONES

Any 2011
Caricatura de la Cobla D Dones, formada l'any 2011, impulsada per l'associació sardanista gironina Amics de la Sardana Terranostra, amb el suport de l'Ajuntament de Girona.  L'any 2013 van canviar el nom per Cobla Pubilla Gironina.
* El seu nom complet és Miriam Masramon i Muntadas, i toca el fiscorn.


Autor: ADRIÁN ALONSO*
Any 2013
1er Premi del 32è Concurs de Dibuix Escolar 2013 del Centre Cultural de Terrassa.
* El seu nom complet és Adrián Alonso i Bautista, i en el moment de fer el dibuix tenia 11 anys, i era alumne de l'Escola Sant Andreu, de Borrassà.


Autor: DESCONEGUT
Títol: GIRA I GIRA

Any 2014
Portada del Cd Gira i Gira, un projecte promogut pel Grup Sardanista Montserrat, de Lleida, i GR3 (plataforma cultural i de lleure) interpretat pel grup Polcasol3, acompanyats per la Bellpuig Cobla.


Autor: M. MARTÍNEZ CERVERA*
Títol: DOS TENORS

Any 2015
L'aquarel·lista Manel Martínez va fer aquesta caricatura dels dos tenors de la Cobla La Principal d'Olot el dia 5 d'Abril de 2015, a Llançà.
D'esquerra a dreta: Josep Navarro i Zafra i Josep Loredo i Moner (servidor de Vès.).
* El seu nom complet és Manel Martínez i Cervera.


Autor: NINA BACH*
Títol: TUTUTS!

Any 2017
Caricatura d'una Cobla, que es va fer servir per anunciar l'espectacle Tututs!, de la Cobla Bisbal Jove.
* El seu nom complet és Nina Bach i Pujol, i és alumna de l’Escola Superior d’Art i Disseny d’Olot.




PINTURES i GRAVATS
 
Autor: XAVIER NOGUÉS*
Títol: LA SARDANA - 1
Any 1940
Oli sobre cartró.
Aquest quadre pertany a una sèrie dedicada a la Sardana que va publicar cap el final de la seva vida (va morir l'any 1941.
* El seu nom complet és Francesc Xavier Nogués i Casas. Pintor, dibuixant, gravador, ceramista i ninotaire, nascut a Barcelona. També va signar alguna de les seves obres amb el pseudònim Babel.


Autor: XAVIER NOGUÉS
Títol: ENTRE SARDANA I SARDANA

Any 1940
Oli sobre cartró.
Com que tinc tres quadres d'aquesta sèrie, poso primer i darrer els que la Cobla està tocant, i entremig el que la Cobla està reposant. El presento abans i després de la restauració que en va fer Voravit Roonthiva, conservador i restaurador de bens culturals, el mes de Setembre de 2012 en el Museu de Montserrat.


Autor: XAVIER NOGUÉS
Títol: LA SARDANA - 2

Any 1940
Oli sobre cartró.
Els dos primers quadres d'aquesta sèrie són fets en el mateix lloc, i aquest tercer en un altre.


Autor: ANTONI OLLÉ*
Títol: BALL DE SARDANES AMB COBLA A LA PLAÇA DEL POBLE

Any 1935
Gravat que il·lustrava una edició tardana de l'obra Lena (novela catalana montanyesa), de Carles Bosch de la Trinxeria. La primera edició és de 1899.
* El seu nom complet és Antoni Ollé i Pinell.


Autor: CASTELLS MARTÍ*
Títol: LA SARDANA - CATALUÑA

Anys 50
Gravat d'aquest artista format a l'escola pictòrica de Santa Coloma de Queralt. Va estudiar a l'Escola de Belles Arts de Barcelona, arribant a ser gravador oficial de l'Arxiu Històric de Barcelona i del Poble Espanyol, on, essent un artista reconegut en el treball de la fusta va formar part del grup d'artesans que s'hi va establir amb tallers cara al públic per a la divulgació de la tècnica xilogràfica.
Aquest gravat pertany a l'època en que va publicar 10 estampas españolas, i podria formar-ne part, no ho he pogut concretar.
* El seu nom complet és Joan Castells i Martí ["Thelis"] (1906-1980), i no n'he trobat cap biografia a Internet.


Autor: CASTELLS MARTÍ
Títol: LA SARDANA - CATALUÑA

Anys 50
Faig un detall emmarcat de la imatge anterior.


Autor: WILLIAM FENECH*
Títol: LA COBLA

Any 2017
Oli sobre tela de 100 x 81cm.
* Més informació de William Fenech clicant l'enllaç.

CONTINENTAL (Tarragona)

$
0
0



NOTA PRÈVIA (escric això el dia 8 de Maig de 2015):
Les circumstàncies personals fan que posi a la venda la casa on visc, en una petita urbanització al mig del bosc, a 10 km d'Amer o La Cellera de Ter (comarca de La Selva), anant cap el Pantà de Susqueda; si algú hi està interessat o coneix algú que ho pogués estar, en aquest enllaç trobarà la descripció, forma de contacte, fotos i tota mena de detalls (la muntanyeta que es veu darrere la tercera foto forma part del terreny de la finca, uns 2000 m2)

COORDINADES GEOGRÀFIQUES :
41º 59’ 4.81” N
02º 33’ 5.71” E

COORDINADES GPS:
Latitud: 41.984669
Longitud: 2.551585

Gràcies per la teva atenció, i ara sí, et convido a gaudir del meu treball:


Anys 50
Orquestra de Tarragona fundat per Pere Godall i Gandia, després d'haver-se desfet l'Orquestra Godall.
Darrere: Melcior Juncà i Albert (bateria), Desconegut (clarinet), Xxx Piñana (clarinet) i Magí Godall i Gandia (contrabaix)
Davant: Joan Juncà i Albert (acordió), Desconegut (violí), Desconegut (violí), Josep Bofarull (violí) i Pere Godall i Gandia (acordió).
Foto: Arxiu Fàtima Pizà i Godall.

CLUB BAHÍA

$
0
0



NOTA PRÈVIA (escric això el dia 8 de Maig de 2015):
Les circumstàncies personals fan que posi a la venda la casa on visc, en una petita urbanització al mig del bosc, a 10 km d'Amer o La Cellera de Ter (comarca de La Selva), anant cap el Pantà de Susqueda; si algú hi està interessat o coneix algú que ho pogués estar, en aquest enllaç trobarà la descripció, forma de contacte, fotos i tota mena de detalls (la muntanyeta que es veu darrere la tercera foto forma part del terreny de la finca, uns 2000 m2)

COORDINADES GEOGRÀFIQUES :
41º 59’ 4.81” N
02º 33’ 5.71” E

COORDINADES GPS:
Latitud: 41.984669
Longitud: 2.551585

Gràcies per la teva atenció, i ara sí, et convido a gaudir del meu treball:


Anys 50 (1)
Portada del díptic editat per aquesta orquestra de Sabadell, predecessora de l'Orquestra Dèkaros Club, també de Sabadell.
Foto: Arxiu Marçal Masallera i Miró.


Anys 50 (2)
Part central del díptic. Uns quants músics hi apareixen dues vegades, amb instruments diferents; era una tàctica publicitària habitual, doncs donava la sensació de que era una gran orquestra, amb molts músics.
Foto: Arxiu Marçal Masallera i Miró.


Anys 50 (3)
Detall de la imatge anterior. Tinguent en compte que hi ha músics repetits, intento alguna identificació, amb reserves:
A dalt: Joan Bros i Prats (contrabaix), Francesc Hernández (bateria) i Josep Puig (piano i director)
A l'esquerra els tres saxos: Desconegut (saxo alt), Desconegut (saxo tenor) i Francesc Guzmán (saxo alt)
A la dreta, el trio de metall: Josep Mercadé (trompeta i representant), Josep Miró (trompeta) i Albert Martí (trombó)
A baix, la violinada i el cantant [?] al mig: Desconegut (violí), Desconegut (violí), M. Álvarez [?] (cantant? ... em fa ballar el cap veure que porta una batuta), Josep Miró (violí) i Joan Bros (violí)
Foto: Arxiu Marçal Masallera i Miró.


Anys 50 (4)
Part posterior del díptic
Foto: Arxiu Marçal Masallera i Miró.

ICONOGRAFIA DE LA COBLA: DIBUIXOS I GRAVATS

$
0
0



NOTA PRÈVIA (escric això el dia 8 de Maig de 2015):
Les circumstàncies personals fan que posi a la venda la casa on visc, en una petita urbanització al mig del bosc, a 10 km d'Amer o La Cellera de Ter (comarca de La Selva), anant cap el Pantà de Susqueda; si algú hi està interessat o coneix algú que ho pogués estar, en aquest enllaç trobarà la descripció, forma de contacte, fotos i tota mena de detalls (la muntanyeta que es veu darrere la tercera foto forma part del terreny de la finca, uns 2000 m2)

COORDINADES GEOGRÀFIQUES :
41º 59’ 4.81” N
02º 33’ 5.71” E

COORDINADES GPS:
Latitud: 41.984669
Longitud: 2.551585

Gràcies per la teva atenció, i ara sí, et convido a gaudir del meu treball:


ICONOGRAFIA: Estudi descriptiu de monuments figurats, estàtues, pintures, medalles, etc., en allò que concerneix l'objecte representat i la manera de representar-lo.

Aquest és l'objecte de la present entrada, on exposo una sèrie de DIBUIXOS I GRAVATS que tenen com a subjecte principal la Cobla. En alguns hi veurem aquesta com a protagonista, en d'altres només hi veurem algun músic, i en d'altres la Cobla quedarà en un segon o tercer pla, però sempre present. N'excloc, òbviament, les fotografies pròpiament dites, que ja es poden veure en l'apartat corresponent a cada formació en aquest mateix blog.
Hi ha tres entrades més d'ICONOGRAFIA, a les quals s'hi pot accedir clicant els següents enllaços:
  • PINTURES
  • ESCULTURES
  • ALTRES SUPORTS
Ho agrupo per autors, intentant ordenar-ho cronològicament; si sé l'autor i l'any, ho posaré, i si sé la procedència també. Unifico el criteri de mides, si les tinc, posant sempre alçada x amplada.
Si algun lector sap més coses de les obres aquí exposades i m'ho vol comunicar ( jlm_54@hotmail.com ), estaré encantat d'afegir-ho.
Nota important:Els drets de les il·lustracions són dels respectius autors, reservats tots els drets. No fer-ne ús sense consentiment previ.


DIBUIXOS i GRAVATS
  

Autor: DESCONEGUT
Segle XVIII
Gravat que representa la Cobla de tres quartans, precursora de la Cobla actual, i composta de Sac de gemecs, Tarota i Flabiol i Tamborí. Per això es deia de tres quartans, tres músics que toquen quatre instruments. Curiosament trobo aquesta imatge girada en algunes pàgines de la Xarxa, però aquesta és la posició correcta.
Es pot veure en el primer volum del Costumari Català, del gran etnòleg i folklorista català Joan Amades.


Autor: SANTIAGO RUSIÑOL*
Títol: LA COBLA DEL PENSIL
Any 1894
Sèrie de dibuixos publicats en el nº 80 de la revista Pèl i Ploma, el dia 1 de Setembre de 1901. No és estrictament una Cobla, però donat el títol que li va posar el seu autor, m'ha semblat adient incloure-la en aquesta secció del meu blog.
* El seu nom complet és Santiago Rusiñol i Prats. Per fer una lectura completa d'aquesta entrada, i en general del blog sencer, és realment just i necessari obrir els enllaços. Si no ho fas, cap problema, però moltes vegades en lloc de menjar-te un plàtan només en rosegaràs la pell.


Autor: MANUEL MOLINÉ*
Títol: LA COBLA D'EN SADURNÍ
Any 1900
Dibuix satíric d'una colla de músics. Tal com passa amb les imatges anteriors no és estrictament una Cobla, però donat el títol que li va posar el seu autor, m'ha semblat adient incloure-la en aquesta secció del meu blog.
El dibuix es va publicar a la pàgina 11 del nº 1118 de La Esquella de la Torratxa, del 15 de Juny de 1900. Trobo publicat per primera vegada el nom de La Cobla d'en Sadurní al setmanari La Tomasa, nº 453, pàgina 3, de 6 de Maig de 1897. Els músics porten gorra de plat, cosa que em fa pensar que la denominació del grup podria fer referència a la Banda Muncipal de Barcelona, fundada l'any 1886: el sotsdirector de la Banda a partir de 1887, i director a partir de 1897 va ser Celestí Sadurní i Gurguí, i per tant crec que la referència a la Banda Municipal és molt probable.
* El seu nom complet és Manuel Moliné i Muns. Moltes vegades signava amb una "M" o amb tres "M".


Autor: DESCONEGUT
Títol: LA SARDANA (CATALUÑA)
Any 1903
Postal nº 570 d'una sèrie que entre 1899 i 1904 va publicar l'editorial Hauser y Menet, de Madrid. Sortia encartada en la revista Blanco y Negro, i totes les postals van tenir molt èxit. La presento en dues versions: en gris i acolorida. A la pàgina 15 del nº 2225 del periòdic humorístic L'Esquella de la Torratxa, de 26 de Maig de 1922, surt aquest dibuix, i el titulen Sardana de Festa Major a Camprodon. I jo dic: Ni quito ni pongo rey ... ves a saber si és Camprodon o no.
Foto: Arxiu Museu de la Postal, de Xavier Romero.


Autor: DESCONEGUT
Títol: LA SARDANA (CATALUÑA)

Any 1903
Al fer una nova impressió es van equivocar, girant la imatge.
Foto: Arxiu Museu de la Postal, de Xavier Romero.


Autor: F. MOTA*
Títol: LA SARDANA
Anys 10
Postal nº 35/6 de la sèrie Bailes Regionales de Editorial Blass y Cia, de Madrid. La presento també sense marques d'aigua.
* El seu nom complet és Fernando Fernández Mota, pintor i dibuixant de Ceuta, afincat a Madrid.
Fotos:
1) Arxiu Museu de la Postal, de Xavier Romero.
2) El Blog de Father Gorgonzola.


Autor: JUNCEDA*
Títol: EN TOTHOSABFER

Any 1917
Dibuix publicat en el nº 280 de la revista En Patufetl'any 1917. Il·lustrava la portada del conte En Tothosabfer, de Manel Folch i Torres. El posat del tenorista em recorda moltíssim a Albert Martí i Galceran, coetani de Junceda, que és probable que l'hagués vist actuar, en aquella època estava amb la Cobla-orquestra La Principal de La Bisbal. Com veurem en les imatges següents, en Junceda coneixia bé la Cobla.
* El seu nom complet és Joan Enric Garcia-Junceda i Supervia. Si vas a l'enllaç hi trobaràs una biografia força completa d'aquest dibuixant. El seu pare, José Junceda, asturià, era militar, concretament Capità de la Banda d'un Regiment, i tocava la flauta; un seu company de carrera, va ser el padrí de Joan Junceda: Calixto Granados Armenteros, pare del famós músic Enric Granados i Campiña. I els primers contactes que va tenir Enric Granados amb la música van ser precisament amb José Junceda. Per cert, més avall a la secció PINTURES, hi trobarem en Joan Granados i Llimona, nét d'Enric Granados.
Foto: Arxiu Jaume Bosch i Martínez. En Jaume és dibuixant i un verdader expert en la vida i obra de Junceda, i m'ha assessorat amablement per aquesta entrada.


Autor: JUNCEDA
Any 1917
Portada d'un llibret de partitures de sardanes per a piano de la Col·lecció La Sardana Popular, editada per J.M. Canals. En la imatge següent, una petita sorpresa que fa referència a aquesta.
Foto: Arxiu Jaume Bosch i Martínez.


Autor: JUNCEDA
Any 1917
Sempre hi ha "vivillos" ... Si ens fixem en la imatge anterior veurem que una de les sardanes és Jorn de festa, de Normand Solé i Balbina*. Doncs algú, no sé quan, va fer una mena de collage amb el nom d'aquesta sardana i el dibuix de Junceda, però va tenir la santa barra de signar-ho amb el seu nom: E. Serrallonga. He vist que aquest dibuix es va subhastar no fa pas massa, i no em consta que E. Serrallonga fos un dels pseudònims de Junceda.
* Per cert, si la publicació original està ben datada, aquesta sardana la va compondre Normand Solé amb 18 anys. No és extrany, però, doncs amb 21 anys ja dirigia l'Orfeó de Sants.


Autor: JUNCEDA
Any 1918
Portada del nº 8 de la revista D'ACÍ D'ALLÀ*, publicada el 10 d'Agost de 1918. Qualsevol músic hi pot apreciar, deixant de banda l'exageració pròpia de la caricatura, l'autenticitat que es desprèn d'aquest dibuix.
Foto: Arxiu Jaume Bosch i Martínez.


Autor: JUNCEDA
Any 1918
He fet un detall d'aquest dibuix, que es va fer servir moltes vegades, com veiem més avall.


Autor: JUNCEDA
Any 1920
Aquí tornem a veure el dibuix de la Cobla, però ara en un escenari més ample, amb un paller, l'església, un xiprer i les muntanyes de fons, i amb una rotllana de balladors en primer terme. Aquest dibuix era la portada genèrica de totes les partitures de sardanes per a piano que publicava (al menys aquell any 1920) l'editorial Iberia Musical, de Barcelona.
Foto: Arxiu Jaume Bosch i Martínez.


Autor: JUNCEDA
Any 1924
Gairebé es pot escoltar el cornetí tocant una sardana obligada, a davant de tot de la Cobla ... per cert, sembla que és esquerrà. Aquest fantàstic dibuix apareixia al nº 7 de la revista Bella Terra.
Foto: Arxiu Jaume Bosch i Martínez.


Autor: JUNCEDA
Any 1927
En aquest Calendari d'en Patufet de 1927 Junceda va il·lustrar un poema de Pere Puig i Llensa, en el que en la tercera pàgina parla de la Sardana.
Fotos: Arxiu Jaume Bosch i Martínez.


Autor: JUNCEDA
Any 1927
Detall 1 de la tercera pàgina, amb una Cobla d'Angelets.
Foto: Arxiu Jaume Bosch i Martínez.


Autor: JUNCEDA
Any 1927
Detall 2 de la tercera pàgina. Un dels músics, amb la tenora, sembla que ja s'ha cansat de tocar ...
Foto: Arxiu Jaume Bosch i Martínez.


Autor: JUNCEDA
Any 1928
Portada del nº 1 d'Emporion (Recull de velles danses populars de Catalunya).
El dibuix podria representar Torroella de Montgrí, concretament al costat de la Capella de Sant Antoni. Al fons de la imatge es veu el conjunt de muntanyes conegut com El Bisbe mort, format per la muntanya d'Ullà i el Montplà, que flanquegen el Montgrí, amb el Castell al capdemunt.
Els músics integren una formació coneguda com a Cobla de tres quartans, precursora de la Cobla actual, i composta en aquest cas, de davant cap a darrere per: cornamusa (sac de gemecs), oboè rústic (tarota) i flabiol i tamborí.
Foto: Jaume Bosch i Martínez.


Autor: JUNCEDA
Any 1928
Aquest dibuix el trobo en un article de Pere Castells de 1972 anomenat UNA DANSA DE L'ANTIGOR: EL CONTRAPÀS. És el dibuix que es va emprar per fer la portada que veiem en la imatge anterior, i donat que la darrera ballada del Contrapàs a Torroella de Montgrí es va fer l'any 1923 (no especifica la data exacta), podria ser que aquest dibuix fos d'aquell any.


Autor: JUNCEDA
Any 1929
Tal com comentava abans, algunes imatges es van fer servir moltes vegades. Per exemple en aquest Almanac de la Sardana de 1929 hi surt el dibuix que ja vèiem l'any 1917.
Foto: Arxiu Jaume Bosch i Martínez.


Autor: JUNCEDA
Any 1931
Aquest anunci apareixia al programa de la Festa Major de Montblanc de 1931. Veiem que fan servir (sense citar, ai las!, l'autor) el dibuix de Junceda publicat per primera vegada l'any 1918. La Cobla-orquestra Els Montblanquins va ser la primera en adoptar el model de Cobla empordanesa a la Conca de Barberà.
Foto: Arxiu Comarcal de la Conca de Barberà. Col·lecció Antoni Roselló.


Autor: JUNCEDA
Any 1933
Aquesta vegada la Cobla se'ns mostra en una actuació nocturna, i potser degut a aquest fet els músics, al no haver-hi prou llum, tocaven sense partitures, de memòria ...
Es pot veure en el nº 264 de la revista Barcelona Atracción, publicada entre Desembre de 1910 i Agost de 1936 per la Societat d'Atracció de Forasters.
Foto: Arxiu Jaume Bosch i Martínez.


Autor: JUNCEDA
Any 1934
Vista parcial i posterior de la Cobla, que il·lustrava la pàgina corresponent al mes de Juny del Calendari del Bon Mot d'aquell any 1934, editat per la Lliga del Bon Mot (que els renegaires de l'època anomenaven La Lliga del Bon Rot). Tots els textos del calendari eren de Joan Maragall i Gorina, i els dibuixos de Junceda.
Foto: Arxiu Jaume Bosch i Martínez.


Autor: JUNCEDA
Any 1934
Full del calendari esmentat en la imatge anterior. Per cert, el dia de Sant Pere era festiu !
Foto: Arxiu del blog Piscolabis Librorum.


Autor: JUNCEDA
Any 1934
Detall de la Cobla, on, per una vegada, Junceda comet un error, concretament en la posició de les mans del 1er tenor (l'esquerra ha d'anar a dalt i la dreta a baix).
Foto: Arxiu Jaume Bosch i Martínez.


Autor: ROBERT*
Títol: EL LLIBRE DE LES SARDANES
, Biblioteca Bonavia, Volum VII
Any 1919
Portada i detall de la primera edició d'aquest llibre de la Biblioteca Bonavia (creada per Salvador Bonavia i Flores i continuada pel seu fill Salvador Bonavia i Panyella ["Jordi Canigó"]), on veiem una Cobla de tres quartans.
* El seu nom complet és Josep Robert i Picarín, dibuixant barceloní conegut també pels pseudònims de Arras, Gypsi o Chip.


Autor: ROBERT
Títol: EL LLIBRE DE LES SARDANES
, Biblioteca Bonavia, Volum VII
Any 1920
Portada i detall de la segona edició, que mantenia el mateix preu de 60 cts. (de pesseta).


Autor: ROBERT
Títol: SEGON LLIBRE DE SARDANES, Biblioteca Bonavia, Volum XX

Any 1925
Portada i detall d'un altre llibre amb la temàtica de l'anterior, amb el mateix preu de 1919 !


Autor: DESCONEGUT
Títol: ACUDIT

Any 1922
Acudit que apareixia a la pàgina 4 del nº 2225 del setmanari humorístic L'Esquella de la Torratxa, del 26 de Maig de 1922. El text fa referència a la renovació de la Cobla-orquestra Barcino i al tenor líric Hipòlit Lázaro i Higueras.


Autor: DESCONEGUT
Títol: AL SO DE LA COBLA

Any 1922
Dibuix publicat a la pàgina 17 del nº 2225 del setmanari humorístic L'Esquella de la Torratxa, del 26 de Maig de 1922. Podria ser que aquest dibuix fos una mica més antic, 1900-1910.


Autor: DESCONEGUT
Any 1923
Lligant amb el tema angelical de les fotos de 1927 de Junceda, aquí tenim la portada del díptic que va publicar la Cobla-orquestra L'Art Gironí l'any 1923.
Foto: Biblioteca Pública de Girona Carles Rahola.


Autor: DESCONEGUT
Any 1923
Detall de la portada anterior, on s'aprecia bé l'església de Sant Feliu i la Catedral, que en aquell temps formaven l'skyline de Girona.
Foto: Biblioteca Pública de Girona Carles Rahola.


Autor: RICARD OPISSO*
Títol:
A L'APLEC DE LA SARDANA (Subtítol: Puntejant-ne una de les clàssiques d'En Pep Ventura)
Any 1920
En aquest dibuix que sortia a l'Almanac deLa Esquella de la Torratxa de 1920 la Cobla queda una mica llunyana, però es veu a dalt a la dreta, entre el xiprer i la senyera. Ricard Opisso va dibuixar moltes pàgines com aquesta, amb temàtiques diferents (de caire polític, social, municipal, costumista). Oferien una panoràmica completa i vital de la Barcelona que va des de la Primera Guerra Mundial a la Guerra Civil Española., i mostraven una gran quantitat de personatges, una multiplicitat d'escenes en un sol ambient, diversos grups de gent, en reunió, en accions diferents, gent en conversa, tot un món de relacions. Els dibuixos d'aquest estil són coneguts a la seva obra com Les multituds.
* El seu nom complet és Ricard Cecili Opisso i Sala, i va créixer en un entorn familiar il·lustrat, literari i periodístic per part paterna i artístic per la materna.


Autor: RICARD OPISSO
Títol: GALOP DE CORTESIA - CONCA DE TREMP

Any 1926
Aquesta postal i la següent formen part d'una sèrie anomenada Balls Regionals. Té el nº 33.


Autor: RICARD OPISSO
Títol: BALL DE GITANES DEL PENEDÈS

Any 1926
Postal nº 37 de la sèrie Balls Regionals.


Autor: RICARD OPISSO
Títol: SARDANES AL PARC

Any 1929
Un altre dibuix de la sèrie Les Multituds, amb la Cobla ben visible a la part esquerra de la imatge, tocant en una glorieta. Si no vaig errat crec que és la del Parc de la Ciutadella, de Barcelona.


Autor: RICARD OPISSO
Títol: UNA COBLA

Any 1946
Dibuix al carbó de 46,7 x 60 cm. Un estil ben diferent als dibuixos que vèiem anteriorment. Molt realista, gairebé sembla una fotografia.
Foto: Centre de Documentació de l’Orfeó Català. Número de registre: CAT CEDOC 1.09.37


Autor: C. LLOBET*
Títol: CATALUNYA - LA SARDANA

Any 1929
Full informatiu i detall del mateix, editat per l'Abadia de Montserrat, explicant en català, francès, anglès i alemany (no en castellà ...) què és la Sardana.
Benvolgut lector, si obres el dibuix del detall amb el botó esquerra del mouse i te'l descarregues (botó dret i "guardar imatge com") podràs comprovar que un dels balladors està "content"; no sé si és degut a una broma de l'autor, a un efecte òptic o simplement que tinc una visió deforme. Si no et descarregues la imatge no ho veuràs.
* El seu nom complet és Carles Llobet i Raurich, pintor i dibuixant de Barcelona, fill del també pintor Carles Llobet i Busquets, lleidatà.
Foto: Arxiu Museu de la Postal, de Xavier Romero.


Autor: DESCONEGUT
Títol: FLOKLORE POPULAR: SARDANA

Anys 30
Gravat que té una certa similitud amb el de Joan Castells, que podem veure més avall, als anys 50.


Autor: VALENTÍ CASTANYS*
Títol: AUCA DEL PAPER CARLETS

Any 1933
Auca publicada a la pàgina 32 de La Veu de Catalunya del diumenge 28 de Maig de 1933. El paper de fumar Carlets va ser una empresa que va apostar fort per la publicitat. Aquesta auca va sortir per primera vegada l'any 1931.
* El seu nom complet és Valentí Castanys i Borràs, dibuixant, humorista i comediògraf de Barcelona, molt popular a la premsa generalista, esportiva, infantil ... També va destacar per les seves intervencions a la ràdio i al teatre.
Foto: Arxiu Lluís Giralt i Llordés (Grafòpata).


Autor: VALENTÍ CASTANYS
Títol: AUCA DEL PAPER CARLETS

Any 1933
Detall de la vinyeta nº 5, on surt, parcialment, una Cobla.
Foto: Arxiu Lluís Giralt i Llordés (Grafòpata).


Autor: ANTONI OLLÉ*
Títol: BALL DE SARDANES AMB COBLA A LA PLAÇA DEL POBLE

Any 1935
Gravat amb una Cobla i balladors que sembla representar al fons l'Església de Santa Maria de Bell-lloc, a Santa Coloma de Queralt, que il·lustrava una edició tardana de l'obra Lena (novela catalana montanyesa), de Carles Bosch de la Trinxeria. La primera edició és de 1899.
* El seu nom complet és Antoni Ollé i Pinell.


Autor: RICARD FÀBREGAS*
Títol: COBLA BARCELONA

Any 1938
En plena guerra civil espanyola la Cobla-orquestra Barcelona es va significar molt políticament, col·laborant amb el Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya, fent dues sortides per donar concerts a Europa, amb la finalitat de recollir fons pel Socors Roig Internacional, i pal·liar així els estralls de la guerra civil. Aquest fet va comportar que, un cop acabada la guerra, no els donessin permís per actuar fins l'any 1945.
Aquest cartell de 56 x 38 cm. comparteix l'estètica del moment, en podem veure molts del mateix estil durant la guerra civil.
* El seu nom complet és Ricard Fàbregas i Fàbregas, dibuixant i pintor de Barcelona.
Fotos: Arxiu Helena Fàbregas.


Autor: ANTONI CLAVÉ*
Títol: COBLA CATALUNYA

Any 1938
A mitjans de 1938 el Govern de la Generalitat forma una nova cobla, amb el nom deCobla Catalunya**, que amb la violinista Rosa Mas i Mallén, la pianista Maria Sierra, el guitarrista Pepe Hurtado, la cantant Conchita Morén, la seva filla la ballarina Leonor Morén, i altres artistesvan conformar un grup que va fer una gira per França amb la col·laboració del Partit Socialista Francès en una campanya Pro-Ajuda a la República Espanyola.
Aquesta és la portada del llibret que van editar, amb disseny i dibuix signats per Antoni Clavé i Sanmartí. Més info d'Antoni Clavé en aquest altre enllaç.
*El seu nom complet és Antoni Clavé i Sanmartí, artista multidisciplinari nascut a Barcelona.
** Així com la imatge anterior fa referència a la
Cobla-orquestra Barcelona, la Cobla Catalunya havia estat organitzada al voltant d'Albert Martí i Galceran, capdavanter de l'altra gran formació de Barcelona quan va esclatar la guerra, la Cobla-orquestra Barcelona-Albert Martí.
Foto: Arxiu Jaume Nonell i Juncosa.




Autor: JOAQUIM MUNTAÑOLA*
Títol: AUCA DE MONTSERRAT

Any 1947
Auca publicada l'any 1947 amb motiu de la constitució de la Comissió Abat Oliba a instàncies de l'Abat Aureli Maria Escarré i Jané.
* El seu nom complet és Joaquim Muntañola i Puig, que ha fet riure i somriure a vàries generacions, amb les seves caricatures, novel·les, articles, comèdies. Més info aquí.

Foto: Arxiu Lluís Giralt i Llordés (Grafòpata).




Autor: JOAQUIM MUNTAÑOLA
Títol: AUCA DE MONTSERRAT

Any 1947
Detall de la vinyeta nº 37, on surt, parcialment, una Cobla.
Foto: Arxiu Lluís Giralt i Llordés (Grafòpata).


Autor: JAUME CASAS*
Títol: LA SARDANA

Any 1951
Dibuix a la ploma amb tinta xinesa i acolorit. Segons m'explica gent d'Olot el lloc representat podria ser el passeig de les Fonts de Sant Roc, un dels barris de la vila.
* El seu nom complet és Jaume Casas i Sargatal, olotí, que va ser pintor, dibuixant, escultor, modelista, ceramista, gravador, professor de belles arts, il·lustrador i operari decorador en la indústria d'estatuària d'Olot.




Autor: MANUEL CUYÀS*
Títol: ARRIBADA DELS MÚSICS A LA FESTA MAJOR

Any 1951
Portada del programa de la Festa Major de Sant Andreu de Llavaneres, on es veu l'arribada al poble d'un autobús de línia en el qual hi viatgen també els músics que venen a tocar al poble. Aquesta portada es va reproduir en el programa de la Festa Major de Sant Andreu de Llavaneres l'any 2013.
* El seu nom complet és Manuel Cuyàs i Duran.
Foto: Arxiu Ajuntament Sant Andreu de Llavaneres.


Autor: MANUEL CUYÀS
Títol: EL 1903 A MATARÓ, TOT CANTANT NAIXIA L'ORFEÓ

Any 1978
Vinyeta nº 32 de l'Auca publicada l'any 1978, commemorant el 75è aniversari de la fundació de l'Orfeó Mataroní. Els textos són de Mª del Remei Paretilla i Viñals.
Foto: Arxiu Lluís Giralt i Llordés (Grafòpata).


Autor: CASTELLS MARTÍ*
Títol: LA SARDANA - CATALUÑA

Anys 50
Gravat d'aquest artista format a l'escola pictòrica de Santa Coloma de Queralt. Va estudiar a l'Escola de Belles Arts de Barcelona, arribant a ser gravador oficial de l'Arxiu Històric de Barcelona i del Poble Espanyol, on, essent un artista reconegut en el treball de la fusta, va formar part del grup d'artesans que s'hi va establir amb tallers cara al públic per a la divulgació de la tècnica xilogràfica.
Aquest gravat pertany a l'època en que va publicar 10 estampas españolas, i podria formar-ne part, no ho he pogut concretar.
* El seu nom complet és Joan Castells i Martí ["Thelis"] (1906-1980), i no n'he trobat cap biografia a Internet.


Autor: CASTELLS MARTÍ
Títol: LA SARDANA - CATALUÑA

Anys 50
Faig un detall emmarcat de la imatge anterior.


Autora: M. D. SALMONS*
Any 1954
Postal infantil, amb una visió, doncs, infantil d'una Cobla i una Sardana. Editada per JBR, pertany a la Sèrie 40.* El seu nom real és Maria Dolors Salmons i Llatas, dibuixant catalana a qui trobo fent aquestes postals i il·lustrant contes infantils a partir dels anys 40.


Autor: LLUCIÀ NAVARRO*
Títol: MÚSICS
Any 1958

Representació d'una Cobla de tres quartans. Es diu així perquè són tres músics que toquen quatre instruments: Flabiol i tamborí, Tarota i Sac de gemecs.
* El seu nom complet és Llucià Navarro i Rodón.


Autor: RAMON CREUS*
Títol: AUCA DELS TORRONS ROIG D'AGRAMUNT
Any 1962

* El seu nom complet és Ramon Creus i Boncompte.
Foto: Arxiu Lluís Giralt i Llordés (Grafòpata).


Autor: RAMON CREUS
Títol: AUCA DELS TORRONS ROIG D'AGRAMUNT
Any 1962

Detall de la vinyeta nº 11. Els textos són de Jordi Viladot i Puig.
Foto: Arxiu Lluís Giralt i Llordés (Grafòpata).


Autor: DESCONEGUT
Anys 60
Dibuix que apareix en un Lp de la Cobla-orquestra Barcelona dels anys 60.



Autor: JOSEP MOMPOU*
Títol: SARDANA - 1

Any 1963
Esboç al carbó. L'any que posa la signatura és 1966, però la informació que trobo en una pàgina especialitzada posa 1963. Té més lògica, doncs com podem veure en l'apartat PINTURES d'aquesta pàgina, Josep Mompou va pintar un oli anomenat La Sardana l'any 1965, i seria normal que els apunts fossin anteriors.
* El seu nom complet és Josep Mompou i Dencausse, pintor de Barcelona, germà gran del músic Frederic Mompou i Dencausse.


Autor: JOSEP MOMPOU
Títol: SARDANA - 2

Any 1963
Esboç a llapis de carbó i gouache, molt similar a l'anterior.


Autor: VICENTE BLANCO*
Títol: LA SARDANA. BARCELONA

Anys 60
Gravat a l'aiguafort de 27 x 18 cm., que l'autor va copiar i modificar de la postal que podem veure en aquesta mateixa secció de DIBUIXOS i GRAVATS l'any 1903, amb el títol LA SARDANA (CATALUÑA).
* El seu nom complet és Vicente Blanco Pérez, gravador, nascut a Burjassot el 15 d'Abril de 1933, i del qual en podem veure un breu currículum escrit a màquina per ell mateix cap a la meitat d'aquesta pàgina.
Foto: Cortesia d'ARTE.PLUS, botiga de quadres online.


Autor: GRANADOS LLIMONA*
Títol: COBLA 72

Any 1972
Dibuix al carbó sobre paper.
* El seu nom complet és Joan Granados i Llimona (1931-2005), dibuixant, il·lustrador i pintor nascut a Barcelona i afincat, encara un nen, a Sant Joan les Fonts. No trobo molta informació de la seva biografia, i curiosament a la Viquipèdia hi ha una entrada que parla d'ell, només en alemany !
Els seus antecedents familiars semblaria que el van encaminar cap a l'Art, doncs era fill del músic Víctor Granados i Gal, a qui podem trobar en aquest blog en l'Orquestrina Granados, nét d'Enric Granados i Campiña (músic) i Joan Llimona i Bruguera (pintor), i per tant nebot-nét de l'escultor Josep Llimona i Bruguera. Era una família d'artistes, ja es veu; per exemple, al seu germà Gabriel Granados i Llimona el podem trobar a l'Orquestra La Nueva, de Tortellà, l'any 1950, a la Cobla-orquestra Marimba, de Tortellà, l'any 1951 i al Conjunt Novel, d'Olot, els anys 60.


Autor: AGUILAR MORÉ*
Títol: COBLA

Anys 70
Extrec aquest dibuix de la pàgina 4 del nº 276 del Butlletí Salt Sardanista (Febrer de 2015), no sé si el van publicar incomplet, o realment va dibuixar només una part de la Cobla ...
* El seu nom complet és Ramon Aguilar i Moré, pintor i dibuixant de Barcelona. Poso aquí l'enllaç de l'obituari que va publicar La Vanguardia el 30 de Setembre de 2015, signat per Josep Playà i Maset, on explica una mica més la vida i obra de Ramon Aguilar.


Autora: PILARÍN BAYÉS*
Títol: INSTRUMENTS DE LA COBLA

Any 1980
El dibuix sembla formar part d'algun projecte didàctic, o bé és una il·lustració d'un dels molts contes infantils que l'autora ha publicat.
* El seu nom complet és Pilar Bayés i de Luna, i en podem trobar més informació a la seva pàgina web.


Autora: PILARÍN BAYÉS
Títol: LA PRINCIPAL DEL POBLE MOLL

Any 1981
Doble pàgina (108 i 109) d'un llibre que tinc fa més de 30 anys: La Principal del Poble Moll: any 2590, de Mª Dolors Alibés i Riera, il·lustrat profusament per Pilarín Bayés.


Autora: PILARÍN BAYÉS
Títol: PETITA HISTÒRIA DE LES SARDANES AL VENDRELL, CIUTAT PUBILLA

Any 2002
Pilarín Bayés il·lustra aquest llibre escrit per Mª Pilar López i Serra, on es fa palès el record dels vendrellencs i vendrellenques que van participar en la consolidació i la recuperació de la Sardana al seu poble. Aquest és un llibre d'Editorial Mediterrània, de la sèrie Petites Històries.


Autora: PILARÍN BAYÉS
Títol: PETITA HISTÒRIA DEL BALL DE CAVALLETS, GEGANTS I MULASSA DE SANT FELIU DE PALLEROLS

Any 2006
Les vegades que he tocat aquests Balls amb la Cobla La Principal d'Olot ! En aquest llibre d'Editorial Mediterrània, de la sèrie Petites Històries, Pilarín Bayés il·lustra els textos de Jordi Llorach parlant de la faràndula santfeliuenca.


Autora: PILARÍN BAYÉS
Títol: no ho sé

Any 2007
Crec que la imatge té alguna cosa a veure amb Terrassa, no en sé res més. I no puc demanar la col·laboració de l'autora perquè malauradament té un filtre (secretària, ajudant?) que ho impedeix. Què hi farem !


Autor: XAVIER CUGAT*
Títol: COBLA DE SARDANES

Anys 80
Litografia de 39,8 x 33,4 cm. Visió humorística de la Cobla, des del punt de vista del polifacètic Xavier Cugat.
* El seu nom complet és Francesc d'Assís Xavier Cugat i Mingall, gironí universal.
Foto: Extreta de la pàgina oficial de l'artista, on es pot comprar la litografia.


Autor: XAVIER CUGAT
Títol: COBLA DE SARDANES

Anys 80
Detall de la imatge anterior.
Foto: Extreta de la pàgina oficial de l'artista, on es pot comprar la litografia.


Autor: XAVIER CUGAT
Títol: LA SARDANA - 1

Anys 80
L'artista també hi surt, al costat de la seva signatura.


Autor: XAVIER CUGAT
Títol: LA SARDANA - 2

Anys 80
No estic segur de la data, ni tan sols de la dècada, d'aquest dibuix ni dels dos anteriors del mateix autor.


Autor: DESCONEGUT
Any 1990
Caricatura que he trobat a Internet. Desconec l'any exacte, però estava en un programa de la Festa Major de Gelida (no posava l'any ...)


Autor: ERNEST PUIG*
Títol: BALLEM SARDANES

Any 1997
Aquest dibuix surt a la portada del llibre Ballem Sardanes, que es pot trobar a la Botigueta del Portal Sardanista de la Confederació Sardanista de Catalunya.
* El seu nom complet és Ernest Puig i Rovira.


Autor: DESCONEGUT
Any 2000
Caricatura que he trobat a Internet. Desconec l'any exacte.


Autor: DESCONEGUT
Any 2000
Caricatura que he trobat a Internet. Desconec l'any exacte.


Autor: DESCONEGUT
Any 2000
Caricatura que he trobat a Internet. Desconec l'any exacte. És un adhesiu.


Autor: DESCONEGUT
Títol: FESTA MAJOR

Any 2000
Postal que he trobat a Internet. Desconec l'any exacte. El barrig-barreig és important, doncs podem veure, a més de la Cobla i la rotllana de sardanistes, un globus aerostàtic, focs d'artifici, un àliga, un drac, castellers, havaneres, jotes, una xaranga, correfocs, gegants, capgrossos, cavallets, un Ball de Pabordes ... només hi falta en Wally !


Autor: XXX GASOL
Any 2000
Caricatura que he trobat a Internet. Desconec l'any exacte.
Foto: Símbols.cat.


Autor: DESCONEGUT
Títol: FORMACIÓ TÍPICA DE LA COBLA

Any 2003 (aproximadament)
Dibuix emprat en diferents projectes didàctics, el primer dels quals el va endagar la Cobla Baix Llobregat. He parlat amb ells i no en recorden l'autor. Si anem a aquest enllaç, podem jugar a clicar el nom de cada instrument, de manera que ens expliquen detalls de cadascun d'ells.


 
Autora: NÚRIA AYMÀ*
Títol: AUCA DE LA SARDANA

Any 2005
Aquesta sèrie de dibuixos pertany a l'Auca de la Sardana. Els textos són de Ramon Cuéllar i Sorribes i Joan Vilamala.
* El seu nom complet és Núria Aymà i Comas, il·lustradora i dissenyadora gràfica.
Fotos: La paret de les auques. © Núria Aymà Comas.


Autor: FRANCESC ANGLÈS*
Títol: LA COBLA

Any 2006
Dibuix que es va fer a partir de dues escultures que es poden veure en l'apartat corresponent d'aquesta entrada: la de 1976 que es troba al Museu Dalí de Figueres, i la de 2007 que es pot veure a L'Escala.
* El seu nom complet és Francesc Anglès i Garcia, metge i escultor.


Autor: FRANCESC ANGLÈS
Títol: LA COBLA

Any 2007
Dibuix amb dedicatòria. Es va fer servir per la portada del llibre que comento en la imatge següent.
Foto: Arxiu Jordi Gallegos i Córdoba, a qui va dedicat el dibuix.


Autor: FRANCESC ANGLÈS
Any 2007
Portada i detall del llibre/Cd Núria Feliu* recita les sardanes més populars. És un treball literari i musical que inclou 23 de les sardanes més conegudes, triades per la mateixa cantant i per l’escriptor Lluís Subirana**
*Núria Feliu i Mestres
**Lluís Subirana i Rebolloso.


Autor: JORDI BELTRAN*
Títol: FESTA MAJOR

Any 2009
Caricatura de l'il·lustrador Jordi Beltran, de la seva sèrie Festa Major.
* El seu nom complet és Jordi Beltran i Vidal.


Autor: LLUÍS CADAFALCH*
Títol: COMPOTA DE COBLA

Any 2010
Caricatura d'una Cobla, emprada en un projecte didàctic de la Cobla Sant Jordi anomenat Compota de Cobla.
* El seu nom complet és Lluís Cadafalch i Pladevall, il·lustrador, pintor, dissenyador i escriptor.


Autora: ISABEL MEDINA*
Títol: BOLETES - LA COBLA SENCERA

Any 2010
La contrabaixista Isabel Medina va fer una sèrie de dibuixos per escenificar els vídeos d'algunes sardanes seves, com per exemple "Vora el mar" i "La Plaça del Castell". En presento 14, encara que n'hi ha algun més... totes les caricatures transmeten bon humor !
El seu nom complet és Isabel Medina Cantón, de Mataró.
Foto: Arxiu Isabel Medina.


Autora: ISABEL MEDINA
Títol: BOLETES - ELS DOS TIBLES

Any 2010
Foto: Arxiu Isabel Medina.


Autora: ISABEL MEDINA
Títol: BOLETES - EL TENOR

Any 2010
Foto: Arxiu Isabel Medina.


Autora: ISABEL MEDINA
Títol: BOLETES - EL TENOR FENT UN SOLO LLARG

Any 2010
Foto: Arxiu Isabel Medina.


Autora: ISABEL MEDINA
Títol: BOLETES - SOLO DE FLABIOL

Any 2010
Foto: Arxiu Isabel Medina.


Autora: ISABEL MEDINA
Títol: BOLETES - TIBLE, CONTRABAIX, FLABIOL I TROMBÓ

Any 2010
Foto: Arxiu Isabel Medina.


Autora: ISABEL MEDINA
Títol: BOLETES - TROMPETA I FISCORN

Any 2010
Foto: Arxiu Isabel Medina.


Autora: ISABEL MEDINA
Títol: BOLETES - EL TIBLE, QUE S'HI GRONXA

Any 2010
Foto: Arxiu Isabel Medina.


Autora: ISABEL MEDINA
Títol: BOLETES - EL TIBLE, DESPRÉS D'UNA OBLIGADA

Any 2010
Foto: Arxiu Isabel Medina.


Autora: ISABEL MEDINA
Títol: BOLETES - ELS DOS TROMPETES

Any 2010
Foto: Arxiu Isabel Medina.


Autora: ISABEL MEDINA
Títol: BOLETES - LA FILA DE DARRERE FENT EL CONTRAPUNT

Any 2010
Foto: Arxiu Isabel Medina.


Autora: ISABEL MEDINA
Títol: BOLETES - INTERPRETANT LA SARDANA "VORA EL MAR" (1)

Any 2010
Foto: Arxiu Isabel Medina.


Autora: ISABEL MEDINA
Títol: BOLETES - INTERPRETANT LA SARDANA "VORA EL MAR" (2)

Any 2010
Foto: Arxiu Isabel Medina.


Autora: ISABEL MEDINA
Títol: BOLETES - INTERPRETANT LA SARDANA "LA PLAÇA DEL CASTELL"

Any 2010
Foto: Arxiu Isabel Medina.


Autor: MIRIAM MASRAMON*
Títol: COBLA DE DONES

Any 2011
Caricatura de la Cobla D Dones, formada l'any 2011, impulsada per l'associació sardanista gironina Amics de la Sardana Terranostra, amb el suport de l'Ajuntament de Girona.  L'any 2013 van canviar el nom per Cobla Pubilla Gironina.
* El seu nom complet és Miriam Masramon i Muntadas, i toca el fiscorn.


Autor: ADRIÁN ALONSO*
Any 2013
1er Premi del 32è Concurs de Dibuix Escolar 2013 del Centre Cultural de Terrassa.
* El seu nom complet és Adrián Alonso i Bautista, i en el moment de fer el dibuix tenia 11 anys, i era alumne de l'Escola Sant Andreu, de Borrassà.


Autor: DESCONEGUT
Títol: GIRA I GIRA

Any 2014
Portada del Cd Gira i Gira, un projecte promogut pel Grup Sardanista Montserrat, de Lleida, i GR3 (plataforma cultural i de lleure) interpretat pel grup Polcasol3, acompanyats per la Bellpuig Cobla.


Autor: M. MARTÍNEZ CERVERA*
Títol: DOS TENORS

Any 2015
L'aquarel·lista Manel Martínez va fer aquesta caricatura dels dos tenors de la Cobla La Principal d'Olot el dia 5 d'Abril de 2015, a Llançà.
D'esquerra a dreta: Josep Navarro i Zafra i Josep Loredo i Moner (servidor de Vès.).
* El seu nom complet és Manel Martínez i Cervera.


Autora: NÚRIA SANAGUSTÍN*
Títol: APLEC DE LLANÇÀ

Any 2018
Cartell del 46è Aplec de la Sardana de Llançà. La tènica emprada és una barreja d'aquarel·la, dibuix i collage.
* El seu nom complet és Núria Sanagustín i Aijón.


Autora: NÚRIA SANAGUSTÍN
Títol: APLEC DE LLANÇÀ

Any 2018
Detall de l'aquarel·la que es va fer servir pel cartell. En el programa hi ha publicat un petit poema de la mateixa autora del dibuix:
Els colors del nostre Cel i amb la força de l'amor.
Sentiments compartits.
El so de les cobles i el compàs dels balladors.
Sempre de la mà.
De les mans sempre units
.


Autora: BERTA HONTORIA*
Títol: LA COBLA
Any 2018
Dibuix desplegable, formant una mena de diorama, que és un dels treballs que van fer els alumnes de l'Escola de Sant Feliu de Pallerols. Està exposat al Restaurant Câ la Matilde, al mateix poble. El dibuix està copiat del que podem veure més amunt, l'any 2003, amb el títol de Formació típica de la Cobla, i forma part d'un projecte didàctic
* El seu nom complet és Berta Hontoria i Bueno.

ICONOGRAFIA DE LA COBLA: PINTURES

$
0
0



NOTA PRÈVIA (escric això el dia 8 de Maig de 2015):
Les circumstàncies personals fan que posi a la venda la casa on visc, en una petita urbanització al mig del bosc, a 10 km d'Amer o La Cellera de Ter (comarca de La Selva), anant cap el Pantà de Susqueda; si algú hi està interessat o coneix algú que ho pogués estar, en aquest enllaç trobarà la descripció, forma de contacte, fotos i tota mena de detalls (la muntanyeta que es veu darrere la tercera foto forma part del terreny de la finca, uns 2000 m2)

COORDINADES GEOGRÀFIQUES :
41º 59’ 4.81” N
02º 33’ 5.71” E

COORDINADES GPS:
Latitud: 41.984669
Longitud: 2.551585

Gràcies per la teva atenció, i ara sí, et convido a gaudir del meu treball:


ICONOGRAFIA: Estudi descriptiu de monuments figurats, estàtues, pintures, medalles, etc., en allò que concerneix l'objecte representat i la manera de representar-lo.

Aquest és l'objecte de la present entrada, on exposo una sèrie de PINTURES que tenen com a subjecte principal la Cobla. En algunes hi veurem aquesta com a protagonista, en d'altres només hi veurem algun músic, i en d'altres la Cobla quedarà en un segon o tercer pla, però sempre present. N'excloc, òbviament, les fotografies pròpiament dites, que ja es poden veure en l'apartat corresponent a cada formació en aquest mateix blog.
Hi ha tres entrades més d'ICONOGRAFIA, a les quals s'hi pot accedir clicant els següents enllaços:
  • DIBUIXOS I GRAVATS
  • ESCULTURES
  • ALTRES SUPORTS
Ho agrupo per autors, intentant ordenar-ho cronològicament; si sé l'autor i l'any, ho posaré, i si sé la procedència també. Unifico el criteri de mides, si les tinc, posant sempre alçada x amplada.
Si algun lector sap més coses de les obres aquí exposades i m'ho vol comunicar ( jlm_54@hotmail.com ), estaré encantat d'afegir-ho.
Nota important:Els drets de les il·lustracions són dels respectius autors, reservats tots els drets. No fer-ne ús sense consentiment previ.


PINTURES
 

Autora: OLGA SACHAROFF*
Títol: LA SARDANA
Anys 20
Oli sobre tela de 54 x 65 cm.
* El seu nom complet és Olga Nikolàievna Saharova, coneguda com a Olga Sacharoff.


Autor: XAVIER NOGUÉS*
Títol: LA SARDANA - 1
Any 1940
Oli sobre cartró.
Aquest quadre pertany a una sèrie dedicada a la Sardana que va publicar cap el final de la seva vida (va morir l'any 1941.
* El seu nom complet és Francesc Xavier Nogués i Casas. Pintor, dibuixant, gravador, ceramista i ninotaire, nascut a Barcelona. També va signar alguna de les seves obres amb el pseudònim Babel.


Autor: XAVIER NOGUÉS
Títol: ENTRE SARDANA I SARDANA

Any 1940
Oli sobre cartró.
Com que tinc tres quadres d'aquesta sèrie, poso primer i darrer els que la Cobla està tocant, i entremig el que la Cobla està reposant. El presento abans i després de la restauració que en va fer Voravit Roonthiva, conservador i restaurador de bens culturals, el mes de Setembre de 2012 en el Museu de Montserrat.


Autor: XAVIER NOGUÉS
Títol: LA SARDANA - 2

Any 1940
Oli sobre cartró.
Els dos primers quadres d'aquesta sèrie són fets en el mateix lloc, i aquest tercer en un altre.


Autor: JOSEP MOMPOU*
Títol: LA SARDANA

Any 1965
Oli sobre tela de 116 x 81 cm.
* El seu nom complet és Josep Mompou i Dencausse, pintor de Barcelona, germà gran del músic Frederic Mompou i Dencausse.


Autor: LLUÍS TURET*
Títol: LA PRINCIPAL DE LA BISBAL

Any 1969
Aquarel·la del segon tible de la Cobla-orquestra La Principal de La Bisbal, que conreava, i bé, l'Art de la Música i l'Art de la Pintura. En aquesta obra representa la formació bisbalenca, on s'hi pot reconèixer bé l'alineació:
Darrere: Joan Sadurní, Francesc ("Paco") Capellas, Pau Francesch ("Pauet"), Martí Teixidor, Josep Puig ("Moreno") i Conrad Saló
Davant: Emili Poch, Lluis Turet, Àngel Pont, Ricard Viladesau, Narcís Paré i Félix Horcajo.
* El seu nom complet és Lluís Turet i Soler, i si vas a l'enllaç hi podràs veure una mica de biografia, unes quantes fotos i moltes pintures seves. Per cert, llegint el text del vídeo m'he assabentat que també tocava el flabiol, doncs una de les sardanes que il·lustren el reportatge és una obligada d'aquest petit-gran instrument interpretada per en Lluís Turet. Més info en aquest enllaç.



Autor: LLUÍS TURET
Títol: SARDANES A BESALÚ

Any 1978
Aquarel·la que també representa a La Principal de La Bisbal, tocant a Besalú.



Autor: LLUÍS TURET
Títol: SARDANA DE CONJUNT

Any 19xx
Aquarel·la que representa la sardana de conjunt d'un Aplec, crec que és el de La Bisbal, en el Passeig Marimon Asprer.


Autor: JORDI CURÓS*
Títol: SARDANA A CADAQUÉS - 1

Anys 70
Oli sobre tela de 60 x 73 cm. Pertany a una sèrie que va pintar en les seves llargues estades a Cadaqués, quan ja estava afincat a Barcelona.
* El seu nom complet és Jordi Curós i Ventura, pintor olotí. Va plasmar la Sardana i la Cobla en diverses ocasions, sobretot a Cadaqués. Era amic de Salvador Dalí, i m'agradaria que llegissis aquesta entrevista de Genís Sinca a Jordi Curós tot passejant per la casa de Salvador Dalí l'any 2014. L'entrevista es titula: On són els grills?.


Autor: JORDI CURÓS
Títol: SARDANA A CADAQUÉS - 2

Anys 70
Oli sobre tela de 60 x 73 cm.


Autor: JORDI CURÓS
Títol: SARDANA A CADAQUÉS - 3

Anys 70
Oli sobre tela.


Autor: JORDI CURÓS
Títol: SARDANA A CADAQUÉS - 4

Anys 70
Oli sobre tela.


Autor: JORDI CURÓS
Títol: SARDANA

Any 1977
En la meva ignoràcia en temes pictòrics, desconec si també és un oli sobre tela. Crec que el va pintar a Barcelona. En la secció ALTRES SUPORTS d'aquesta mateixa entrada podem veure una altra obra de 1977, es tracta d'un vano pintant amb quatre músics de Cobla.


Autor: JOAN CONDINS*
Títol: SARDANA A LA CATEDRAL

Any 1993
Oli sobre tela de 100 x 100 cm. Exposat a la Casa de la Cultura Hispánica, de Santiago de Chile, del 24 de Setembre al 3 d'Octubre de 1993. La mostra s'anomenava "Els artistes i la sardana"
* El seu nom complet és Joan Condins i Julià, pintor i dibuixant de Barcelona.


Autor: GAINZA NAPAL*
Títol: LA PRINCIPAL D'OLOT A DOSQUERS

Any 1997
Oli sobre tela.
Durant molts anys la Cobla La Principal d'Olot va amenitzar la Festa Major de Dosquers, que pertany al municipi de Maià de Montcal. Sempre els anava a veure en Ricard Gainza, músic i pintor amb família a Maià, i a vegades portava la seva trompeta i tocava amb ells la sardana del matí. En aquesta ocasió va portar els estris de pintar, immortalitzant en aquest quadre la sardana que es tocava després de l'Ofici, davant de l'església de Dosquers, el dia 25 de Juliol de 1997.
* El seu nom és Ricard Gainza i Giménez, músic militar, trompetista i compositor, i amb un bon catàleg de pintures. Signa (encara avui dia, any 2018) Gainza Napal, que són els cognoms del seu pare, Pablo Gainza Napal. Sembla que ho va decidir fer així perquè el nom era més "comercial".


Autor: ERNEST DESCALS*
Títol: LA COBLA

Any 2000
Oli sobre tela de 27 x 35 cm. Representa una Cobla tocant a la Plaça Porxada de Granollers.
* El seu nom complet és Ernest Descals i Pujol, de Manresa. Més info en aquest enllaç.


Autor: ERNEST DESCALS
Títol: MÚSICS

Any 2000
Oli sobre tela de 20 x 33 cm. Pintat a Vilavenut.


Autor: ERNEST DESCALS
Títol: SARDANA

Any 2000
Oli sobre tela de 47 x 92 cm. Pintat a Manresa.


Autora: M.T. HUGUET*
Títol: LA COBLA TALAMANCA

Any 2003
Oli sobre tela de 65 x 50 cm. que segons m'explica la seva autora va ser pintat l'any 2002 a la Plaça del Raval, de Talamanca, durant la Festa Major. Al fons de la imatge una casa coneguda com Can Prat.
* El seu nom és Maria Teresa Huguet.


Autor: JOSEP Mª CASADEVALL*
Títol: SARDANES A LA PLAÇA (SARDANES I AMICS)

Any 2006
Acrílic sobre tela de 65 x 81 cm., que representa una ballada a la Plaça del Vi, de Girona.
* El seu nom complet és Josep Mª Casadevall i Ortiz, nascut a Vic i resident a Girona. Amb el seu fill Isaac vaig (bateria) vaig tocar-hi uns anys en el Conjunt Border Line Blues Band.


Autor: S. C. ROBLES*
Títol: LA COBLA

Any 2012
Oli sobre tela de 46 x 61 cm. Són els músics de la Cobla Ciutat de Manresa:
Darrere: Francesc ("Cesc") Molera, Xavier Planas, Martí Zamora, Jordi Aloy, Joan Ramon Quirante i Ezequiel Soriano
Davant: Valentí Vilar, Anna Soler, Albert Xandri, Judit Marmí i Joan Adam.
* El seu nom complet és Salvador Campos i Robles. Més info d'aquest artista aquí.


Autor: CARLES AROLA*
Títol: LA PRINCIPAL DE SA BARDISSA**

Any 2014
Pintura mural. Aquest és un nom fictici, per a una Cobla-orquestra fictícia ...
M'explico: el 8 de Novembre de 2014 es va inaugurar a la Plaça Major de Calonge la finalització de dos grans murals encarregats per l'Ajuntament, on hi ha representats els fills adoptius i predilectes de Calonge - Sant Antoni, els músics més destacats del municipi i diverses persones que al llarg de la seva vida han tingut una vinculació especial amb la Plaça Major. L’artista va utilitzar la tècnica de trompe-l’oeil que produeix una il·lusió òptica enganyant a la vista i produïnt l’efecte de relleu i profunditat.
Està pintat a la façana del Cercle Calongí de Calonge, situat a la Plaça Major. En aquest mural va voler homenatjar els músics més rellevants que ha tingut el municipi i que van tenir la música com a passió o com a professió i varen portar el nom del municipi arreu.
En el finestral esquerra hi tenim a: Lluís Moreno i Pallí i Adrià Sardó i Parals
Part central, darrere: Josep Mercader i Corriols, Josep Pijoan i Galceran ["en Pitu Xicu"], Enric Vilà i Armengol i Amadeu Cuadrado i Alguacil
Part central, davant: Josep Colom i Molla, Jaume Esteve i Homs ["Met refilaire"], Juli Esteve i Homs, Agustí Faig i Pericay, Miquel Faig i Solana i Enric Dalmau i Carbonell
En el finestral dret hi ha: Antoni Ros i Marbà i Ricard Viladesau i Caner***
* El seu nom complet és Carles Arola i Vera
**
El nom de la Cobla el va proposar l'Amadeu Cuadrado.
*** Va ser el meu primer mestre de tenora.


Autor: SANTIAGO DE LLOBET*
Títol: SARDANA - FLABIOL I TAMBORÍ

Any 2014
Aquarel·la sobre paper de 30 x 40 cm.
* El seu nom complet és Santiago de Llobet i Masachs, historiador, antropòleg, genealogista i pintor, i té una petita sèrie, amb tres obres que presento aquí, dedicada a captar músics de Cobla en el moment de tocar.


Autor: SANTIAGO DE LLOBET
Títol: SARDANA - TENORA I TIBLE

Any 2014
Aquarel·la sobre paper de 30 x 40 cm.


Autor: SANTIAGO DE LLOBET
Títol: SARDANA - FISCORN

Any 2014
Aquarel·la sobre paper de 30 x 40 cm.


Autor: JOAN MANEL SALICHS*
Títol: MIRANT I EMMARCANT EL TEMPS, Nº 23

Any 2015
Aquarel·la sobre paper Canson de 42 x 65 cm. que forma part d'una sèrie de 54 obres del mateix autor, amb el títol indicat. Representa a la Cobla Mataró, que solia tocar els dissabtes d'estiu als anys 50 i 60 a la Plaça Flors i Calcat (Plaça del Casino), d'Arenys de Mar.
* El seu nom complet és Joan Manel Salichs i Abad, pintor i dibuixant d'Arenys de Mar.


Autor: DANIEL BRULL*
Títol: SITGES, LA FESTA

Any 2016
Pintura que es va fer servir com a cartell per a il·lustrar l'edició de 2016 del Festival Sitges, la Festa.
* El seu nom complet és Daniel Brull i Pruna, artista de Sitges.


Autora: NINA BACH*
Títol: TUTUTS!

Any 2017
Aquarel·la que es va fer servir per anunciar l'espectacle Tututs!, de la Cobla Bisbal Jove.
* El seu nom complet és Nina Bach i Pujol, i és alumna de l’Escola Superior d’Art i Disseny d’Olot.


Autor: WILLIAM FENECH*
Títol: LA COBLA

Any 2017
Oli sobre tela de 100 x 81 cm.
* Més informació de William Fenech clicant l'enllaç.
Viewing all 487 articles
Browse latest View live