Les circumstàncies personals fan que posi a la venda la casa on visc, en una petita urbanització al mig del bosc, a 10 km d'Amer o La Cellera de Ter (comarca de La Selva), anant cap el
Pantà de Susqueda; si algú hi està interessat o coneix algú que ho pogués estar, en
aquest enllaç trobarà la descripció, forma de contacte, fotos i tota mena de detalls (la muntanyeta que es veu darrere la tercera foto forma part del terreny de la finca, uns 2000 m2)
COORDINADES GEOGRÀFIQUES :
41º 59’ 4.81” N
02º 33’ 5.71” E
COORDINADES GPS:
Latitud: 41.984669
Longitud: 2.551585
Gràcies per la teva atenció, i ara sí, et convido a gaudir del meu treball:
Orquestra
tzigane de Barcelona formada l'any 1919. Basant-me en les explicacions que hi ha una mica més avall, intento la identificació dels músics:
Darrere: Joan Duran i Alemany
* (piano i jazzband), Miquel Fusellas (contrabaix), Isidre Paulí (piano) i Gustau Nicolau i Cosson (violí i director)
Davant: Desconegut (violí),
Enrique Sanz Vila (viola) i Santiago Margenat (violoncel)
L'ORQUESTRINA DEL RITZÉs curiós com amb tota la plèiade existent de llocs per a la diversió, la música i la perdició, la primera presa de contacte de Barcelona amb el jazz fora als salons d'un hotel de luxe. Amb la intenció d'acollir els estrangers adinerats que visitaven la ciutat buscant plaer i joc, l'octubre de 1919 es va inaugurar el luxós
Hotel Ritz. La banda encarregada d'amenitzar les vetllades, formada per a l'ocasió, va ser l'
Orquestrina Nic-Fusly, la primera a incorporar una primitiva bateria (gran bombo amb caixa, platerets i botzina a la part superior) entre els seus instruments, que seria tocada per un dels dos pianistes de la formació. En realitat el format ja existent de les orquestrines de Tziganes (zíngars) es componia de, a part dels dos pianos, una secció de cordes de tres violins, violoncel i contrabaix. L'
Orquestrina Nic-Fusly va afegir també un banjo i fins i tot un saxo tenor. El so era més aviat un proto-jazz que intentava adaptar els ritmes sincopats de les jazz-bands nord-americanes per fer-los sofisticats, i adaptats al públic europeu.
El nom complet, tal com apareixia en els seus primers discos
**, era
Orquestrina Tzigan Americana Nic-Fusly; anys després també s'anunciaven com Nic Fusly's Band. La denominació
*** va sorgir prenent fragments dels cognoms dels seus fundadors Gustau Nicolau (director), que va desfer l'Orquestra que dirigia al Palace de Barcelona per formar la nova, Miquel Fusellas (contrabaix i saxofon) i Isidre Paulí (piano i segon director). Al principi va constar de set membres que aviat es van convertir en nou. A més dels tres esmentats, figurava
Enrique Sanz Vila (viola i bandoneó, i que també tocava el violí el, tubòfon i jazz-band), el després tan popular Joan Duran i Alemany, anomenat l'home del soroll, per tenir al seu càrrec quaranta instruments, Andreu Mogas (viola i flauta de vares), Jenaro [Gener] Oltra (saxòfon i clarinet), Santiago Margenat (violoncel), Ramon Domínguez (contrabaix) i, finalment, Miquel Alfonso (2n violí).
* Veure en
aquest video el tema Pupupidú, de Joan Alemany, inclós al film de 1941
El difunto es un vivo. A l'inici surt ell tocant el piano.
** Van ser la primera formació d'Espanya en gravar Jazz (19 enregistraments per la marca anglesa Gramophon, l'any 1920, amb predomini del fox-trot, però també one-step, marxa, vals o pericon)
*** Hi ha una altra hipòtesi proposada per José Maria García Martínez en el seu llibre
Del fox-trot al jazz flamenco (pàgina 36), segons la qual el nom del director era Nicolás Fusly i diu que el nom de l’orquestra era el del seu fundador.
Any 1922 (1)
En pocs anys van assolir fama i un gran prestigi, i van actuar, a més de a Barcelona, a Madrid, i a la inauguració del
Kursaal de San Sebastián (1921, aquí hi tocaven tots els estius), a França, Holanda i Alemanya.
Identifico, amb moltes reserves, d'esquerra a dreta: Gustau Nicolau, Desconegut, Enric Sanz, Ramon Domínguez, Jenaro Oltra, Desconegut i Isidre Paulí.
.bmp)
.jpg)
.jpg)
