.bmp)
.jpg)
.jpg)
Les circumstàncies personals fan que posi a la venda la casa on visc, en una petita urbanització al mig del bosc, a 10 km d'Amer o La Cellera de Ter (comarca de La Selva), anant cap el Pantà de Susqueda; si algú hi està interessat o coneix algú que ho pogués estar, en aquest enllaç trobarà la descripció, forma de contacte, fotos i tota mena de detalls (la muntanyeta que es veu darrere la tercera foto forma part del terreny de la finca, uns 2000 m2)
COORDINADES GEOGRÀFIQUES :
41º 59’ 4.81” N
02º 33’ 5.71” E
COORDINADES GPS:
Latitud: 41.984669
Longitud: 2.551585
Gràcies per la teva atenció, i ara sí, et convido a gaudir del meu treball:
Orquestra de Montblanc, documentada entre 1850 i 1921.
Un luxe: dos contrabaixos.
Segons explica Núria Medrano i Torres en el seu article Dades inèdites sobre la trajectòria de l’orquestra La Nova, de Montblanc (1910-1917):
A mitjan segle XIX existia a Montblanc una única agrupació instrumental, La Música del Coleto. En dividir-se en dos l’any 1850 en sorgiren la Música Nova, fundada pel nunciet Andreu Miquel Gallofré (Montblanc, 1826-?) i la Música Vella, sota la direcció del coleto Jaume Escoté Gelambí (Montblanc, 1824-1887).
A partir d’aquest moment s’inicia una llarga trajectòria de les dues formacions, a cops separades i a cops unides. En les etapes de divisió la rivalitat era forta, ja que ambdues estaven adscrites a entitats diferents i formaren unes agrupacions corals que van potenciar encara més la competència. El trencament definitiu es produeix el 1883.
La Nova perdura fins el 1921, tot i que alguns músics continuen fins el 1923, en una nova formació filial anomenada Banda La Montblanquina, dirigida per Joan Causí Prats (Montblanc, 1881-1949), i La Vella realitza l’últim concert el 1930.
En el passepartout d'aquesta fotografia es pot llegir:
A dalt:
A baix:
Fotografia Moderna T. Anguera
Segell de l'Orquestra
El Director Francisco Gelambí (signat)
Fiesta de San Carlos de 1892
Naturalment, Francesc Gelambí és el personatge central, amb la batuta a la mà.
Si cliques els tres enllaços d'aquest peu de foto podràs veure l'entorn carlista d'aquesta fotografia
Foto: Tomàs Anguera (Reus). Museo Cerralbo.
Un luxe: dos contrabaixos.
Segons explica Núria Medrano i Torres en el seu article Dades inèdites sobre la trajectòria de l’orquestra La Nova, de Montblanc (1910-1917):
A mitjan segle XIX existia a Montblanc una única agrupació instrumental, La Música del Coleto. En dividir-se en dos l’any 1850 en sorgiren la Música Nova, fundada pel nunciet Andreu Miquel Gallofré (Montblanc, 1826-?) i la Música Vella, sota la direcció del coleto Jaume Escoté Gelambí (Montblanc, 1824-1887).
A partir d’aquest moment s’inicia una llarga trajectòria de les dues formacions, a cops separades i a cops unides. En les etapes de divisió la rivalitat era forta, ja que ambdues estaven adscrites a entitats diferents i formaren unes agrupacions corals que van potenciar encara més la competència. El trencament definitiu es produeix el 1883.
La Nova perdura fins el 1921, tot i que alguns músics continuen fins el 1923, en una nova formació filial anomenada Banda La Montblanquina, dirigida per Joan Causí Prats (Montblanc, 1881-1949), i La Vella realitza l’últim concert el 1930.
En el passepartout d'aquesta fotografia es pot llegir:
A dalt:
Al Excmo. Sr. Marqués de Cerralbo.
Música que tuvo el honor de acompañarle en su viaje triunfal a las villas de Espluga y Montblanch.
A baix:
Fotografia Moderna T. Anguera
Segell de l'Orquestra
El Director Francisco Gelambí (signat)
Fiesta de San Carlos de 1892
Naturalment, Francesc Gelambí és el personatge central, amb la batuta a la mà.
Si cliques els tres enllaços d'aquest peu de foto podràs veure l'entorn carlista d'aquesta fotografia
Foto: Tomàs Anguera (Reus). Museo Cerralbo.
