UNIÓ ARBUCIENCA

Les circumstàncies personals fan que posi a la venda la casa on visc, en una petita urbanització al mig del bosc, a 10 km d'Amer o La Cellera de Ter (comarca de La Selva), anant cap el Pantà de Susqueda; si algú hi està interessat o coneix algú que ho pogués estar, en aquest enllaç trobarà la descripció, forma de contacte, fotos i tota mena de detalls (la muntanyeta que es veu darrere la tercera foto forma part del terreny de la finca, uns 2000 m2)

Dues versions de la mateixa foto d'aquesta Cobla-orquestra d'Arbúcies.

Darrere: Agustí Talleda i Masferrer ["Agustí Ànima"] (1er cornetí), Manel Ferragut i Faró (2n fiscorn), Desconegut, Josep Gou ["en Pepet Fiscorn"] (1er fiscorn), Lluís Estañol (2n cornetí) i Desconegut

Davant: Josep ["Pepito"] Reus (flabiol), Francesc Riumalló i Caralt (1er tible i represnentant), Desconegut, Enric Guasch i Poudevida (1er tenor i director) i Lluís Vilà i Pagès ["Lluís de can Quirze"] (contrabaix)

Extrec la següent informació de la magnífica tesi doctoral LA MÚSICA A LA CIUTAT DE GIRONA (1888-1985), de Lluís Brugués i Agustí, en el capítol anomenat Panoràmica general de la música a les comarques gironines:

El 1900 es formen dues cobles a Arbúcies:

La Cobla-orquestra Els Serafíns del Baix Montseny, formada per Joaquim Jovanet Victori, i la Cobla-orquestra Els Castanyers, del barri del castell, dirigida per Enric Guasch i Poudevida, de Santa Coloma de Farners. De seguida es va establir una forta rivalitat entre totes dues. Els Serafins eren dirigits per Francesc Vilaró i Carbonell, i l'any 1914 es varen canviar el nom pel de Cobla-orquestra La Principal d'Arbúcies, mentre que, per imitació, Els Castanyers passaren a anomenar-se Cobla-orquestra La Moderna, però com que no volien perdre el seu origen i regust bosquetà, tomaren a agafar el nom d'Els Castanyers.

Les dues orquestres simbolitzaven dues formes de vida diferents. En realitat, la rivalitat anava més enllà de la música, ja que els dos barris representaven formes diferents d'entendre la vida: el de la carretera, amb més alfabetització i lligat a activitats menestrals; el del castell, un barri pobre i sense cultura, lligat a feines humils i de bosc. El 1910-11, es varen crear els cors de les respectives orquestres. El primer a aparèixer fou La Unió Arbucienca, que donava suport a La Principal. Un any més tard ja hi havia el cor Germanor, que representava la gent de Guasch. No cal dir que amb l'arribada dels cors la rivalitat es va encendre encara més. Fins i tot aquesta va arribar a agafar connotacions polítiques, ja que els respectius caps tenien també idees diferents en aquest sentit. Mentre que en Vilaró era de caire conservador, Guasch era anarquista. No és d'estranyar, doncs, que un cop es va instal·lar la dictadura de Primo de Rivera, Guasch hagués de tocar el dos. Tot i aquesta situació, l'any 1918 les dues orquestres es fusionaren gràcies a i l'impuls d'un dels deixebles de Vilaró, Francesc Riumalló, que s'encarregà de seleccionar els millors elements de les dues orquestres i va fundar la Cobla-orquestra Unió Arbucienca, que l'any 1925 va prendre el nom definitiu de Cobla-orquestra La Arbucienca.