.bmp)
.jpg)
.jpg)
Les circumstàncies personals fan que posi a la venda la casa on visc, en una petita urbanització al mig del bosc, a 10 km d'Amer o La Cellera de Ter (comarca de La Selva), anant cap el Pantà de Susqueda; si algú hi està interessat o coneix algú que ho pogués estar, en aquest enllaç trobarà la descripció, forma de contacte, fotos i tota mena de detalls (la muntanyeta que es veu darrere la tercera foto forma part del terreny de la finca, uns 2000 m2)
COORDINADES GEOGRÀFIQUES :
41º 59’ 4.81” N
02º 33’ 5.71” E
COORDINADES GPS:
Latitud: 41.984669
Longitud: 2.551585
Gràcies per la teva atenció, i ara sí, et convido a gaudir del meu treball:
Orquestra titular del Teatre Principal de Mataró que cap a l'any 1888 dirigia Joan Sabater i Roca (Vilassar de Mar,1849 - Mataró,1904). La família de Joan Sabater era originària de Figueres, i ell, casualitats de la vida, també va ser sabater d'ofici, com proclamava el seu primer cognom.
La seva activitat com a violinista i pedagog va tenir lloc a Mataró, dirigint petits conjunts instrumentals que actuaven als teatres i casinos. Però dotat d'una gran energia artística també donava recitals particulars, en salons escollits d'afeccionats a la música. Cap a l'any 1888 era el director de l'orquestra del Teatre Principal.
Més tard, entre 1893 i 1904, formaria part de l'equip docent de l'Escola d'Arts i Oficis de Mataró començant de professor auxiliar de Música instrumental, secció vent. Des de 1897 fins la seva mort l'any 1904 esdevé titular de la Càtedra de Música, auxiliat per Agustí Coll i Agulló, impulsor al cap d'uns anys de la Banda Municipal de Mataró (si hi estàs interessat, pots descarregar-te en dues parts la història d'aquesta agrupació musical escrita per Nicolau Guanyabens i Calvet: Part 1 i Part 2).
Joan Sabater i Roca va ser el pare de Josep Sabater i Sust (Mataró, 1882 - Barcelona, 1969), pianista i director d'orquestra que seria el director titular de l'Orquestra del Gran Teatre del Liceu durant quaranta anys. La filla d'aquest va ser la pianista de reconeguda fama mundial Rosa Sabater i Parera.
Presento la fotografia en tres versions:
1) Escaneig original que m'ha fet arribar Pere Tió i Casas
2) Restauració i edició meves
3) Filtratge fet amb Phixr, editor online
Dedueixo que Joan Sabater és el segon músic, començant per la dreta, de la fila de davant, i raono aquesta deducció: si observem la seva postura, amb la mà esquerra a la solapa, el violí a sota el braç, l'arquet apuntant a terra ... tota aquesta gestualitat emana autoritat, i pel seu aspecte podria molt bé tenir uns 39 anys (n. 1849, foto = 1888).
La instrumentació era la següent:
Darrere: Flauta, Clarinet, Clarinet, Fliscorn*, Fliscorn* i Fiscorn
Davant: Contrabaix**, Violí, Violí, Violí i Violí.
* Els fliscorns (no s'ha de confondre aquest instrument, també anomenat flügelhorn i bugle, amb el fiscorn) van ser substituïts anys després pels cornetins.
** El contrabaix és de tres cordes, que era un fet habitual a l'època, sobretot a l'Europa del Sud.
Tota la informació d'aquest peu de foto la extrec del llibre MATARÓ, LA MÚSICA I ALTRES LLOCS, de Francesc Costa i Oller, i de les aportacions de Pere Tió i Casas.
Foto: Arxiu de la vídua i la filla de Joan Ernest Vinardell i Sabater, nét de Joan Sabater i Roca.
La seva activitat com a violinista i pedagog va tenir lloc a Mataró, dirigint petits conjunts instrumentals que actuaven als teatres i casinos. Però dotat d'una gran energia artística també donava recitals particulars, en salons escollits d'afeccionats a la música. Cap a l'any 1888 era el director de l'orquestra del Teatre Principal.
Més tard, entre 1893 i 1904, formaria part de l'equip docent de l'Escola d'Arts i Oficis de Mataró començant de professor auxiliar de Música instrumental, secció vent. Des de 1897 fins la seva mort l'any 1904 esdevé titular de la Càtedra de Música, auxiliat per Agustí Coll i Agulló, impulsor al cap d'uns anys de la Banda Municipal de Mataró (si hi estàs interessat, pots descarregar-te en dues parts la història d'aquesta agrupació musical escrita per Nicolau Guanyabens i Calvet: Part 1 i Part 2).
Joan Sabater i Roca va ser el pare de Josep Sabater i Sust (Mataró, 1882 - Barcelona, 1969), pianista i director d'orquestra que seria el director titular de l'Orquestra del Gran Teatre del Liceu durant quaranta anys. La filla d'aquest va ser la pianista de reconeguda fama mundial Rosa Sabater i Parera.
Presento la fotografia en tres versions:
1) Escaneig original que m'ha fet arribar Pere Tió i Casas
2) Restauració i edició meves
3) Filtratge fet amb Phixr, editor online
Dedueixo que Joan Sabater és el segon músic, començant per la dreta, de la fila de davant, i raono aquesta deducció: si observem la seva postura, amb la mà esquerra a la solapa, el violí a sota el braç, l'arquet apuntant a terra ... tota aquesta gestualitat emana autoritat, i pel seu aspecte podria molt bé tenir uns 39 anys (n. 1849, foto = 1888).
La instrumentació era la següent:
Darrere: Flauta, Clarinet, Clarinet, Fliscorn*, Fliscorn* i Fiscorn
Davant: Contrabaix**, Violí, Violí, Violí i Violí.
* Els fliscorns (no s'ha de confondre aquest instrument, també anomenat flügelhorn i bugle, amb el fiscorn) van ser substituïts anys després pels cornetins.
** El contrabaix és de tres cordes, que era un fet habitual a l'època, sobretot a l'Europa del Sud.
Tota la informació d'aquest peu de foto la extrec del llibre MATARÓ, LA MÚSICA I ALTRES LLOCS, de Francesc Costa i Oller, i de les aportacions de Pere Tió i Casas.
Foto: Arxiu de la vídua i la filla de Joan Ernest Vinardell i Sabater, nét de Joan Sabater i Roca.