MARTÍN DE LA ROSA

Les circumstàncies personals fan que posi a la venda la casa on visc, en una petita urbanització al mig del bosc, a 10 km d'Amer o La Cellera de Ter (comarca de La Selva), anant cap el Pantà de Susqueda; si algú hi està interessat o coneix algú que ho pogués estar, en aquest enllaç trobarà la descripció, forma de contacte, fotos i tota mena de detalls (la muntanyeta que es veu darrere la tercera foto forma part del terreny de la finca, uns 2000 m2)

Orquestra de Barcelona, provinent de l'Orquestra Crazy Boys, que com totes les que portaven nom estranger va haver de canviar-lo després de la guerra civil, per la feredat que li produïa al règim franquista qualsevol referència lingüística que no fos carpetovetònica; i si mireu a dalt, a la dreta de la imatge, veureu el senyor José Antonio Primo de Rivera Sáenz de Heredia que els vigila! Això, avui (Novembre de 2016), podria explicar el fet de que el govern del Partido Popular hagi nombrat president de la Comisión de Asuntos Exteriores (relacions amb la Comunitat Europea) a Jorge Fernández Díaz, que no parla ni anglès ni francès.
Només puc identicar el director, Martín de la Rosa, que a més de pianista i director era compositor, tant de ballables com de bandes sonores de pel·lícules. El seu nom complet era Martín Lizcano de la Rosa, però degut a que no volia que se'l relacionés amb el seu germà, Fernando Lizcano de la Rosa, per qüestions polítiques, va treure el Lizcano del seu nom artístic.
A la foto presenten una formació d'orquestra tzigane (zíngara), on es barrejava l'orquestra de corda amb el jazzband i a vegades algun saxo o clarinet: podem escoltar-los en aquest enllaç interpretant "Alma mía" (1940), acompanyant al Quinteto Maorí; actuaven però també en formació més jazzística, i van enregistrar molts discos, com aquest "Jumpy nerves" (1942).
Foto: Ferran. Arxiu Nacional de Catalunya.