.bmp)
.jpg)
.jpg)
Les circumstàncies personals fan que posi a la venda la casa on visc, en una petita urbanització al mig del bosc, a 10 km d'Amer o La Cellera de Ter (comarca de La Selva), anant cap el Pantà de Susqueda; si algú hi està interessat o coneix algú que ho pogués estar, en aquest enllaç trobarà la descripció, forma de contacte, fotos i tota mena de detalls (la muntanyeta que es veu darrere la tercera foto forma part del terreny de la finca, uns 2000 m2)
COORDINADES GEOGRÀFIQUES :
41º 59’ 4.81” N
02º 33’ 5.71” E
COORDINADES GPS:
Latitud: 41.984669
Longitud: 2.551585
Gràcies per la teva atenció, i ara sí, et convido a gaudir del meu treball:
Cobla-orquestra d'Igualada formada l'any 1933. En un principi, i només com a Orquestra, els seus components solien reunir-se a l’avui desaparegut Cafè Goya d’Igualada (a la Rambla Sant Isidre núm. 19), on van debutar, extraoficialment, el 2 de Gener de 1933 en un concert per als seus familiars i amics. En el mateix Cafè hi feren algunes actuacions més, de caire informal, i els seus seguidors els animaren a convertir-se en una formació estable i a presentar-se oficialment al públic, cosa que van fer en un concert a l’encara existent Ateneu Igualadí de la Classe Obrera (al carrer de Sant Pau, 9), el dia 9 de Març de 1933.
La fotografia correspon a aquesta actuació. L’ocell de paper era el símbol de l’orquestra, en consonància amb el seu nom.
Per a aquest concert de presentació varen contractar una Companyia d’Espectacles, de Barcelona, formada bàsicament per la vedette mulata Elsie Bayron (coneguda com La Venus de Ébano), cinc coristes més i un elemnt masculí. Degut al gran èxit que obtingueren, feren noves actuacions amb aquesta Companyia; sembla ser que a Sant Celoni, al Cercle Barcelonès i repetiren a Igualada, a l’esmentat Ateneu Igualadí i al ja desaparegut Cine Mundial (que estava situat, més o menys, a l’entorn de l’actual número 36 del Passeig Mossèn Cinto Verdaguer).
![]()
Any 1933 (2)
La fotografia correspon a aquesta actuació. L’ocell de paper era el símbol de l’orquestra, en consonància amb el seu nom.
Per a aquest concert de presentació varen contractar una Companyia d’Espectacles, de Barcelona, formada bàsicament per la vedette mulata Elsie Bayron (coneguda com La Venus de Ébano), cinc coristes més i un elemnt masculí. Degut al gran èxit que obtingueren, feren noves actuacions amb aquesta Companyia; sembla ser que a Sant Celoni, al Cercle Barcelonès i repetiren a Igualada, a l’esmentat Ateneu Igualadí i al ja desaparegut Cine Mundial (que estava situat, més o menys, a l’entorn de l’actual número 36 del Passeig Mossèn Cinto Verdaguer).
Darrere: Adelí Casulleras i Gassó (piano, que també esdevindria un conegut fotògraf), Josep ["Pepet"] Mestre i Llacuna (banjo), Magí Robert (bateria) i Joan Servitje (contrabaix)
Davant: Salvador Riera (trombó), Manuel Cotanda (trompeta), Ramon Pujol (trompeta), Bartomeu Borràs i Codina (violí), Pere Morera i Perelló (saxo alt), Baldiri Sala (saxo tenor) i Bonaventura Castellà (saxo alt)
Dret i de costat, a la dreta de la fotografia, darrera les coristes: Joan Xaus (animador)
En primer terme, els set components de la Companyia d’Espectacles de Barcelona, de la qual només sabem el nom de la vedette mulata, Elsie Bayron, la segona de l’esquerra. Aquesta artista va cantar i ballar amb les millors orquestres dels anys 30 i 40.
En primer terme, els set components de la Companyia d’Espectacles de Barcelona, de la qual només sabem el nom de la vedette mulata, Elsie Bayron, la segona de l’esquerra. Aquesta artista va cantar i ballar amb les millors orquestres dels anys 30 i 40.
Foto: Arxiu Comarcal de l'Anoia.
El meu agraïment a Josep Montaner per les fotos i la informació d'aquesta entrada.
El meu agraïment a Josep Montaner per les fotos i la informació d'aquesta entrada.
Foto feta en el mateix escenari i dia que l'anterior, ara només amb els músics.
![]()
Any 1934
Darrere: Adelí Casulleras i Gussó (piano), Josep ["Pepet"] Mestre i Llacuna (banjo), Magí Robert (bateria) i Joan Servitje (contrabaix)
Davant: Salvador Riera (trombó), Manuel Cotanda (trompeta), Ramon Pujol (trompeta), Bartomeu Borràs (violí), Pere Morera (saxo alt), Baldiri Sala (saxo tenor) i Bonaventura Castellà (saxo alt)
En primer terme, a l'esquerra: Joan Xaus (animador). En Joan Xaus era també violoncelista.
Foto: Arxiu Comarcal de l'Anoia.
Fotografia promocional, presa a l’escenari del Cercle Mercantil d'Igualada.
Hi ha dos canvis respecte a la formació inicial. Van cessar el trompeta Manuel Cotanda i el bateria Magí Robert, i van passar de 12 a ser 11 components.
Darrere: Adelí Casulleras (piano), Miquel Jordana (bateria) i Joan Servitje (contrabaix i helicó)
Davant: Salvador Riera (trombó), Ramon Pujol (trompeta), Josep ["Pepet"] Mestre (trompeta), Bonaventura Castellà (saxo), Pere Morera (saxo alt), Baldiri Sala (saxo tenor) i Bartomeu Borràs (saxo)
Dret, dirigint: Joan Xaus.
A partir d’aquí, hi va haver desavinences entre el trompeta Ramon Pujol i la resta de músics, la qual cosa provocà que Ramon Pujol formés una nova orquestra amb altres músics, i com sia que amb els inicials no havien registrat el nom de The Nightingale Boys (Els Nois Rossinyols), ho va fer Ramon Pujol pel seu compte i el va utilitzar legalment amb la nova formació. Això va obligar als excompanys a emprar un nom diferent, que va ser The Bird Boys (Els Nois Ocells), a partir de 1935.
De la nova formació de The Nightingale Boys amb Ramon Pujol no en tinc cap dada, ni he llegit mai cap article o ressenya que citi el nom dels nous músics que va contractar, ni que expliqui la seva singladura. Només s’ha comentat que va existir una forta i crispada rivalitat entre les dues formacions fins que va esclatar la guerra civil.
Sembla que la nova formació de Ramon Pujol no va reprendre les activitats acabada la contesa bèl·lica.
Foto: Arxiu Comarcal de l'Anoia.
Hi ha dos canvis respecte a la formació inicial. Van cessar el trompeta Manuel Cotanda i el bateria Magí Robert, i van passar de 12 a ser 11 components.
Darrere: Adelí Casulleras (piano), Miquel Jordana (bateria) i Joan Servitje (contrabaix i helicó)
Davant: Salvador Riera (trombó), Ramon Pujol (trompeta), Josep ["Pepet"] Mestre (trompeta), Bonaventura Castellà (saxo), Pere Morera (saxo alt), Baldiri Sala (saxo tenor) i Bartomeu Borràs (saxo)
Dret, dirigint: Joan Xaus.
A partir d’aquí, hi va haver desavinences entre el trompeta Ramon Pujol i la resta de músics, la qual cosa provocà que Ramon Pujol formés una nova orquestra amb altres músics, i com sia que amb els inicials no havien registrat el nom de The Nightingale Boys (Els Nois Rossinyols), ho va fer Ramon Pujol pel seu compte i el va utilitzar legalment amb la nova formació. Això va obligar als excompanys a emprar un nom diferent, que va ser The Bird Boys (Els Nois Ocells), a partir de 1935.
De la nova formació de The Nightingale Boys amb Ramon Pujol no en tinc cap dada, ni he llegit mai cap article o ressenya que citi el nom dels nous músics que va contractar, ni que expliqui la seva singladura. Només s’ha comentat que va existir una forta i crispada rivalitat entre les dues formacions fins que va esclatar la guerra civil.
Sembla que la nova formació de Ramon Pujol no va reprendre les activitats acabada la contesa bèl·lica.
Foto: Arxiu Comarcal de l'Anoia.